Llaonart: "A Orient, la identitat religiosa va molt lligada a una identitat polítca"

Jordi Llaonart (Barcelona 1974) es defineix com un arabista i periodista. Després d'estudiar àrab a Barcelona, Llaonart es va establir durant uns quants anys com a corresponsal a la regió del golf Pèrsic, on va coincidir amb l'esclat de la segona invasió de l’Iraq (2003). Ara, a partir de viatges que Llaonart ha realitzat als indrets rellevants del xiisme, ha escrit Viatge al cor de l’islam (2024), una obra, que ha presentat a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat el dijous 23 de gener. 

Què tracta d'explicar amb Viatge al Cor de l'islam?

És un llibre sobre l'Islam xiïta, que és la branca de l'islam que es practica majoritàriament a l'Iran. Jo vaig estudiar a Barcelona sobre l'islamisme i quan vaig anar a viure al Pròxim Orient àrab vaig descobrir un món, el qual tenia referències, però que realment no el coneixia bé.  Aleshores, el que jo volia explicar era aquesta versió de l'islam desconeguda i relacionar-la amb l'actualitat política i l'actualitat històrica de l'Iran.  

"La manera que se'm va acudir de fer el llibre accessible a tothom era fent un relat en primera persona"

Per què va estructurar el llibre com si fos un viatge?

Quan vaig anar a viure al Pròxim Orient em va fascinar per la descoberta d'una cosa que coneixia a mitges i, per vocació professional, vaig tenir ganes d'explicar a tothom el que jo havia après. La manera que se'm va acudir de fer-ho accessible a tothom era fent un relat en primera persona. Per tant, jo explico el meu viatge com li explicaria a un amic. D'aquesta manera, el lector pot descobrir les coses i entendre-les al mateix ritme i en el mateix ordre que ho vaig fer jo en el seu moment.  

Quins són els llocs que es visiten al llibre?

El primer és un viatge a la República Islàmica de l'Iran religiosa i favorable al règim polític. Després viatjo a l'Iran no favorable al règim polític i que viu una espiritualitat d'una forma molt més intensa que a Occident. En tercer lloc, em mobilitzo a l'illa de Bahrain, on la meitat de la població és sunnita (branca de l'islam saudita) i pròxims políticament a Aràbia Saudita, mentre que l'altra meitat és xiïta i pròxima a l'Iran.  Aquí es veu com de vegades la religió és una ideologia política que va més enllà de la fe. El quart és un viatge a Turquia en el que destaco la relació que té la religió amb l'actualitat política de Turquia així com la història recent del segle XX de Turquia.  Finalment, l'últim viatge és a Síria, on explico la realitat de la branca xiïta de l'Islam a Síria, la seva relació històrica amb el poder polític i com la presència de minories xiïtes a Síria ha estat aprofitada per l'Iran per estendre el seu poder a tota la regió fins al Líban amb Hezbollah i fins a Palestina a través de Hamàs.

El sunnisme i el xiisme són les dues grans branques de l'islam, en quin moment històric es creen aquests dos grups?

Al segle VII, Mahoma era el líder polític i religiós de l'estat islàmic i quan va morir, els seus seguidors van haver de triar un successor. Una part dels seus seguidors, els sunnites creien que qualsevol persona podia ser el líder de la comunitat perquè consideraven que l'important era que fos bon líder polític. Però hi havia un altre corrent, els xiïtes, que creien que només un descendent directe de Mahoma podia ser el líder de la comunitat perquè consideraven que els familiars directes, tenien una qualitat de saber interpretar el text sagrat de l'Alcorà que la resta d'humans no tenim.

Com aquesta escissió esdevé en un conflicte que traspassa la religió?

Al principi aquesta era una lluita de poder entre dues tribus que, amb el pas del temps i marcat per moltes circumstàncies polítiques i geogràfiques, va donar pas a una disputa purament política. El que va començar amb dues branques que tenien una visió diferent de la religió i va acabar sent un tema més polític que religiós.  

"Aquest és un conflicte que té moltes etiquetes: sunnites i xiïtes, els àrabs i els perses, el centre i la perifèria..."

Pot existir una coexistència pacífica entre aquests dos grups avui dia?

La coexistència es pot donar. La majoria dels musulmans et diran que no hi ha cap problema perquè les coses bàsiques que defineixen un musulmà les comparteixen i les coses que els separen són secundàries. El que passa és que al Pròxim Orient, la identitat religiosa va molt lligada a una identitat política i a dos estats molt potents que lluiten pel control de la regió, que són Aràbia Saudita i la República de l'Iran. Aquest és un conflicte que té moltes etiquetes: sunnites i xiïtes, els àrabs i els perses, el centre i la perifèria, etc.

On és majoritari el xiisme?

Actualment, el xiisme està molt present a l'Orient, a Pakistan, a l'Iran, a l'Iraq, a Azerbaidjan, i també al golf Pèrsic.

I com es defineix el xiisme en ple 2025?

El xiisme és, junt amb el sunnisme una de les dues grans branques de l'islam. Per entendre-ho podem comparar-ho amb el cristianisme, que és una cosa del nostre entorn fàcil de comprendre. En el cristianisme hi ha protestants, ortodoxos i catòlics. Doncs a l'islam, per diferents raons històriques, polítiques, geogràfiques, socials, s'han desenvolupat maneres de sentir, viure i pensar la religió diferent.  Això ha donat lloc a diferents branques de l'islam, entre elles el xiisme que és més present a Orient. El que passa és que al Pròxim Orient qualsevol cosa relacionada amb la religió també té una forta càrrega política.

"Durant moltes dècades hem vinculat aquesta branca de l'islamisme a la república islàmica de l'Iran, que és una dictadura enemiga d'Occident"

En moltes ocasions es relaciona el xiisme com a la branca extremista de l'islam, és això cert?

No és que sigui una afirmació que estigui en contra, però sí que s'ha de contextualitzar. Durant moltes dècades hem vinculat aquesta branca de l'islamisme a la república islàmica de l'Iran, que és una dictadura enemiga d'Occident. Llavors, fem una regla de tres i pensem que si aquest estat el guia de l'islam xita, doncs tots els xites del món deuen ser seguidors d'aquesta dictadura antioccidental, que promou el terrorisme internacional, etc. Però s'ha de matisar, ja que no tots els xiïtes pensen així.

A què és deu el desconeixement de l'islamisme i més concretament del xiisme a Occident?

Els mitjans de comunicació no ho poden explicar tot. Aleshores és normal que dels països més llunyans i exòtics només s'informi quan passa una cosa excepcional. El que ens trobem en aquest cas, és que les notícies del Pròxim Orient solen estar relacionades amb un problema. A més a més,en les últimes dècades s'han sumat problemes relacionats amb la immigració i la integració. Això ho fa molt més delicat.

"Hi ha una inquietud per l'arribada de gent que té altres tradicions que està latent, però que mai se'n parla obertament"

Per què la immigració genera islamofòbia?

La immigració genera unes inquietuds que es resumeixen en dues o tres idees com que els nens no mengen porc, el vel de les dones o la islamofòbia, però és un tema més ampli i complex. Tot això que té a veure amb les inquietuds. I és que hi ha una inquietud per l'arribada de gent que té altres tradicions que està latent, però que mai se'n parla obertament. La islamofòbia és un eufemisme que expressa aquest malestar que no acabem de pair i que d'una manera o una altra acaba explotant.  

Què li falta a Occident per entendre l'islam?

El que jo trobo que falta en aquesta part del món és més interès per conèixer-nos a nosaltres mateixos i conèixer la nostra pròpia tradició religiosa. A Europa hi ha hagut un acte voluntari d'apartar la religió de tot a l'escola, de la via pública, i això no és ni bo ni dolent, però el que és cert, és que quan et coneixes a tu mateix és més fàcil entendre l'altre.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.