Una llar per a la Najiah per apropar-la al somni d'ajudar les dones de l'Afganistan

La Najiah Mohammadi té 27 anys. És afganesa, de Shebirghan, una ciutat al nord del país. Allà hi treballava com a mestra d'Economia i Empresa a la universitat. També formava part d'una organització que ajudava a dones i infants amb pocs recursos. L'octubre de 2021, dos mesos després que els talibans prenguessin el control de l'Afganistan, va fugir a l'Iran. 

"Jo no podia ser allà. Com a nena, com a dona, no tens res a l'Afganistan", explica la Najiah. A l'Iran, però, les coses tampoc no van ser fàcils durant l'any que hi va ser. "Va ser un any que vaig viure com si en fossin 40". Davant les dificultats per renovar el visat i la voluntat de no tornar a l'Afganistan, va contactar amb Afgan Women on the Run. Aquesta associació va ajudar-la a venir a Catalunya i a matricular-la en un màster d'investigació aplicada a l'Economia i l'Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

L'arribada a Valldoreix

Després de viure a Arenys de Mar uns mesos, durant els quals havia de fer sis hores de trajecte per anar i tornar de la universitat, Refugees Welcome va ajudar la Najiah a traslladar-se a Valldoreix. Viu des de desembre de l'any passat a casa de la Mireia Lecina, una veïna de la vila que va decidir oferir una habitació per a una persona refugiada a canvi d'un lloguer. 

"Vaig conèixer l'associació a través d'uns amics, m'ho vaig mirar i em va semblar molt bé", explica Lecina. El procés per formalitzar el lloguer consta d'una sèrie d'entrevistes, tant a la persona que ofereix l'habitació com al refugiat. Tot plegat ho tutoritza una persona que fa de vincle local, una figura que s'encarrega de fer seguiment del procés de convivència. "És una dona jove, neta, polida, amb estudis. És estupenda", remarca la valldoreixenca. 

En aquesta convivència, la persona que fa de vincle és la Clara Andreo. "És la primera vegada que faig de vincle, però m'ho han posat molt fàcil", explica. Des de Refugees Welcome asseguren que aquesta es tracta d'una convivència d'èxit perquè la Najiah té previst marxar a viure a un altre pis amb unes amigues. 

El somni de la Najiah

Gràcies a la proximitat amb la UAB, ara la Najiah té més temps per estudiar, aprendre català i castellà i passar temps amb els seus amics. "A Arenys estava a una casa amb 14 nens més, ara puc estar més tranquil·la", diu. De fet, s'ha matriculat en un curs d'anàlisi de dades. El seu somni: crear el seu propi negoci i ajudar les nenes i les dones afganeses. "Des que tinc 12 anys que vull fer-ho", remarca la Najiah. 

Aquí, a Catalunya, ha treballat en un projecte amb dones afganeses per dissenyar una exposició d'art. De moment, però, Afganistan haurà d'esperar. "Vull tornar perquè és el meu país, però no puc, per a les dones és molt difícil. No tinc marit, i això per als talibans és un problema".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.