Lupe Díaz (castanyera): “Halloween no ha fet mal a La Castanyada perquè són diferents"

Lupe Díaz és castanyera a Sant Cugat des de fa més de 40 anys. L’any 1982 ja venia castanyes, malgrat que no era una figura coneguda al poble. Des de llavors, la tradició ha anat sortint al carrer i ja no es coneix la tardor sense parades de castanyes. La Lupe la coneix tothom, perquè també ha sigut 30 anys monitora de menjador a l’Escola Catalunya. Ens explica que és el moment en què veu a tots els veïns, tot i que cada vegada reconeix a menys gent a mesura que creix la ciutat.

Fa més de 40 anys que fa de castanyera a Sant Cugat.

Quan es va posar el monòlit de La Lira l’any 1982, jo ja hi era fent castanyes. Ningú ho feia i em donaven el permís com a “venda de caramels”. Quaranta anys abans que jo m’hi posés també se’n veien, però s’havia perdut.

Ara ja és una gran tradició.

I fa 20 anys que les escoles ho expliquen molt i han donat a conèixer molt la figura de la castanyera. Abans La Castanyada era una cosa que es feia a casa, més íntima, ara ha sortit al carrer. A més, ara ja no hi ha llars de foc i la gent no fa les castanyes a casa. Les venen a buscar aquí.

Com se li va acudir començar a fer castanyes?

Va ser per avorriment. Vaig pensar què podia fer, i se’m va acudir fer castanyes, perquè la meva àvia en feia.

I fins ara.

A mi m’agrada molt la gent. I en conec molta. I aquest és el punt de referència on veig gent que no veia des de l’any passat, i on quedem per fer un cafè més endavant. Però cada vegada hi ha menys gent del poble, passen milers de persones que no saps qui són. Jo vinc aquí, em distrec, peto la xerrada... Estic contenta i funciona.

Ara conviu amb Halloween.

És molt atractiu pels nens. Però no ha fet mal a La Castanyada perquè són coses completament diferents. Els nens venen a fer “Truco o trato” per a que els doni castanyes. Sempre perdo jo, ha, ha. Poden conviure les dues coses sense cap problema.

Quants anys fa que veu disfresses?

Així més gros, un parell d’anys abans de la pandèmia. Va ser quan els meus nets es van començar a disfressar també.

Quan van començar a venir més castanyeres?

Al cap de quatre o cinc anys. Durant molt de temps hi havia una parella valenciana que venien per la temporada. I els nois que hi ha ara són portuguesos.

La gent també la coneix perquè ha sigut monitora de menjador.

Trenta anys a l’Escola Catalunya. A 500 nens per curs. Ho vaig deixar al cap de 25 anys, però llavors va morir el meu marit i volia estar activa. Així que vaig tornar durant sis anys.

Ara és un institut-escola.

No sé com anirà, perquè l’escola és un refugi pels nens i l’institut és molt diferent.

Com va arribar a Sant Cugat?

Vaig arribar d’Extremadura als 14 anys per treballar a El Mesón. Carmen Rojo va parlar amb la meva mare quan va morir el meu pare i m’hi van enviar al dia següent. Després vaig anar a viure en comunitat a una casa al passeig de Valldoreix. Allà, als 18, vaig conèixer al meu marit. Vaig treballar cuidant gent gran i al final vaig fer el curs per ser monitora. Ja no veig gent de la meva generació, gairebé no conec a ningú. Abans ens coneixíem pel nom de les nostres cases.

L’any passat va estar malalta.

Vaig tenir càncer de mama. M’estic recuperant. Em van fer una prova l’altre dia i em van dir que estava molt bé, però he d’estar cinc anys medicant-me. Vaig fer quimioteràpia i radioteràpia. La ràdio va ser pitjor. Després vaig estar tres mesos al llit. Durant la químio venia a vendre castanyes i amb molta marxa. Estava superbé. Ha estat després que m’han sortit seqüeles. No vaig passar por. Crec que el cap es fot tal hòstia que t’ho prens així o de l’altra manera. Les dues són respectables. Jo tampoc soc tan forta, però em va agafar així. El cap em va donar una volta. Però li deia a la meva filla: ja tinc 65 anys, he viatjat, he fet coses, t’he tingut a tu. Però hi ha vegades que tens por.

I un any més aquí.

La gent em diu que estic molt guapa. Els dic que deu ser la químio.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.