Magda Campins: “Cal escoltar i implicar més els professionals en les decisions sanitàries”

Magda Campins Martí, especialista en pediatria, medicina preventiva i salut pública serà reconeguda aquest any amb el Premi Talent Femení en l’àmbit de la salut i la medicina, que lliurarà el congrés Women Evolution aquest dijous 16 d’octubre. Considerada una de les 100 dones més influents segons la revista Forbes España el 2025, Campins va tenir un paper clau com a presidenta del Comitè Científic Assessor de la Generalitat durant la pandèmia de Covid-19.

Com veu iniciatives com el Women Evolution, que posen el focus en el lideratge i el talent femení?

Crec que són iniciatives importants i molt necessàries. No només per un tema de gènere o de justícia social, sinó perquè quan es dona veu i espai a les dones es generen noves maneres de fer i noves mirades, que enriqueixen les organitzacions. Permet que dones joves puguin veure que és possible liderar i aprendre d’altres experiències.

"Iniciatives com el Women Evolution són fonamentals per obrir camins"

Què creu que aporten aquestes iniciatives?

Són fonamentals per obrir camins i ajudar a dones que comencen la seva trajectòria professional a créixer i desenvolupar-se.

Com rep el Premi el Talent femení en l’àmbit de la salut que t’atorgaran?

Em fa molta il·lusió, però el rebo amb humilitat. Potser em premien a mi per la visibilitat que vaig tenir durant la pandèmia, però el dedico a totes les dones que treballen al sector sanitari amb dedicació i discreció.

La majoria de personal sanitari a Catalunya són dones. Per què creu que passa?

Això no només passa a Catalunya, sinó a la majoria dels països més desenvolupats. Culturalment, la cura, l’empatia i el compromís amb el benestar dels altres són valors associats al rol femení, i això explica que cada vegada hi hagi més dones dedicades al sector sanitari.

Aquesta majoria es trasllada també en els llocs de responsabilitat?

Encara que hi ha més dones, els llocs de responsabilitat segueixen predominantment ocupats per homes, però aquí també té a veure el factor d’edat. Les persones que arriben a llocs de responsabilitat ja són persones d’una determinada edat. Moltes vegades som les dones mateixes que dubtem si podrem compaginar responsabilitat amb conciliació familiar. Crec que això canviarà amb el temps.

S’ha trobat alguna dificultat en la teva carrera professional pel fet de ser dona?

Alguna sí, sobretot amb companys homes en llocs de responsabilitat, però en general em vaig sentir recolzada per la institució. Conec companyes que han tingut molts més problemes que jo.

Fa una setmana va haver-hi una vaga i el sindicat Metges de Catalunya denunciava que el col·lectiu “està absolutament cansat i fart de ser maltractat i menystingut”. Ho comparteix? 

Sí. Hi ha un desgast i desmotivació que ve de fa anys. Hi ha una sobrecàrrega assistencial, falta de recursos i poca capacitat d’influència en les decisions. Això genera cansament i frustració.

Una de les mancances que es denuncia sovint en el sector sanitari és que falten metges a Catalunya. Per què creu que passa?

No s’ha planificat bé el relleu generacional. S’estan jubilant més professionals dels que entren, i molts metges formats aquí tornen al seu país o altres comunitats, però molts tornen als seus llocs d’origen quan acaben l’especialitat. Hem de formar més professionals i augmentar places MIR, però els efectes es veuran d’aquí a uns anys.

“La combinació d’alta demanda i recursos limitats ha contribuït al’augment de les llistes d’espera”

Les llistes d’espera han augmentat els últims anys i a Catalunya són de les més elevades. Quina reflexió en fa?

És un problema històric que ve de fa molt temps. La demanda sanitària és cada vegada més alta per l’envelliment de la població i la cronicitat de malalties. També cal tenir en compte que Catalunya és una comunitat de referència per a pacients complexos que venen d’altres regions. La combinació d’alta demanda i recursos limitats ha generat pressió sobre els professionals i ha contribuït a les llistes d’espera. Cal posar-hi més recursos i implicar millor els professionals en les decisions sanitàries.

Fa cinc anys de la pandèmia i vostè va ser presidenta del Comitè Científic Assessor de la Generalitat. Quin record li ha quedat d’aquells moments?

Els primers mesos van ser els més durs: incertesa, ingressos creixents, llits insuficients i atenció limitada a altres patologies. Va ser un moment de gran impotència. Positivament, la vacunació i el treball multidisciplinari del comitè van ser molt gratificants.

“Hem après que som vulnerables i que la ciència és fonamental”

Què creu que s’ha après o canviat de la pandèmia a nivell sanitari i social?

Hem après que som vulnerables i que la ciència és fonamental. També que la ciutadania pot actuar de manera exemplar. Hem de conservar aquests aprenentatges i aplicar-los si torna a haver-hi una emergència similar.

Estem millor preparats que llavors per una situació similar?

Sí. Sabem què vam fer bé i què vam fer malament. Ara tenim més espais i recursos per reorganitzar hospitals, més disponibilitat de materials i millors protocols. El que em preocupa és la desinformació global, que pot erosionar la confiança en els sanitaris i en les institucions. És un repte important per a la salut pública.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.