Mané Espinosa: “Sempre m’he sentit a gust fent de fotoperiodista”

Mané Espinosa fa 25 anys que es dedica al fotoperiodisme. Des de l'any 1994 fa fots per a La Vanguardia tot i que la seva trajectòria professional es va iniciar al TOT Sant Cugat. De fet, va ser el primer fotògraf que va tenir el TOT.

Com va entrar en el món de la fotografia?
Va ser quasi d’un dia per l’altra, l’any 1991. Vaig anar a veure algunes exposicions de fotografia periodística a Perpinyà... Jo aleshores no havia tocat cap càmera, i me’n vaig enamorar. I vaig decidir que jo volia fer allò. Un any després ja havia deixat la feina que tenia i ja estava fent fotos.

Va ser el primer fotògraf del TOT Sant Cugat...
Sí, va ser com un banc de proves. Em va servir d’escola. Crec que l’eufòria de l’any olímpic ens va ajudar a molts a començar nous projectes, en el meu cas, per començar a fotografiar. Vaig estar al TOT Sant Cugat des de finals del 1991 fins al 1995, aproximadament.

Com recorda la seva feina d’aleshores comparada amb la d’avui que tot és digital?
Aleshores jo em revelava les fotos que feia durant la setmana, feia les còpies en blanc i negre i dilluns al matí les portava al TOT Sant Cugat. Això significa que el diumenge a la nit estava treballant... També era una mica estressant en el sentit que perdies molt temps. A més, el cap de setmana era quan es concentraven més els actes i, per tant, també la meva feina fotografiant i revelant.

Després de fer de fotoperiodista per La Vanguardia des de 1994, ara treballa al ‘Magazine’ d’aquest rotatiu...
Sí, des de fa un any estic com a editor gràfic al Magazine de La Vanguardia. Això em comporta no estar fent tantes fotos. Però, a la que puc, m’escapo, perquè fer fotos és el que em continua agradant. Han estat molts anys al carrer i estar ara en un despatx...

Com a ‘hobbie’, el fotoperiodisme també és el tipus de foto que més li agrada fer?
Sí, em continua agradant, és la que m’interessa, i amb el tipus de foto que em sento a gust.

Quin és el seu racó de Sant Cugat més fotografiat o ja està avorrit...?
[Riu] Més que avorrit, em costa treure una altra visió de Sant Cugat, buscar un altre punt. Quan m’encarreguen, per exemple, una foto del Monestir... em costa més trobar l’originalitat perquè ja sé les llums... són molts anys fotografiant el Monestir de dia, de nit... Sí que hi ha perspectives que m’agradaria fer, però que són molt difícils per manca d’accessibilitat o perquè és un angle impossible...

Alguna activitat de les moltes que s’hi fan?
Té el seu puntet fotografiar els actes religiosos que es fan a Sant Cugat. No són molts, però són interessants, i fa uns anys que els recullo. Fins ara els desconeixia. També m’agrada fotografiar actes nous perquè mai saps si poden durar, si seran efímers.

Ha treballat pel TOT Sant Cugat, el ‘Diari de Terrassa’ i La Vanguardia. És diferent treballar en mitjans locals que en nacionals?
La base és la mateixa: concerts, rodes de premsa, actes... Sí que és cert que treballant en un mitjà gran tens un ventall més ampli de temes a tractar i més possibilitat de fer reportatges més específics.

Hi ha més estrès avui amb la immediatesa d’Internet i les xarxes socials?
Sí, i tant, avui dia la feina és més estressant. I, a més, la immediatesa que la tecnologia requereix fa que perdis la possibilitat de fer més fotos d’un mateix acte. La imatge bona potser no la tens perquè has d’enviar el material a l’instant o penjar-la a les xarxes. El risc és aquest, perdre la foto de l’acte.