Marc Marbà: "He estat a casa tancat en una habitació durant 14 dies"

Marc Marbà Prats és un periodista santcugatenc que ha passat de parlar sobre el coronavirus des de la distància en el programa de televisió on treballa a BTV, 'La Porteria', a trobar-se'l de cara i haver de combatre'l durant 14 dies tancat en una habitació, aïllat de la seva família. Escoltant en cada moment què estaven fent el seu fill Jan, d'un any, i la seva dona, Núria, però sense poder-hi conviure. A part de treballar de periodista esportiu a BTV, també col·labora amb altres mitjans de comunicació com Esport 3, Catalunya Ràdio o el diari Ara. 

El confinament es va decretar el 14 de marc, en aquell moment on es trobava?

Estava a casa amb la família. Ens va agafar per sorpresa i amb la incertesa de no saber què passaria.

Va començar la setmana, I com va anar?

Havia d'acabar de fer unes gestions a la tele per poder teletreballar I dilluns I dimarts vaig haver d'anar a la feina. La meva dona també treballava des de casa, i amb el nen petit a casa.

Tenien ajut a casa?

La idea era poder estar amb la meva sogra a casa, per seguir amb una rutina que ens permetés treballar. Ella només estava en contacte amb nosaltres i ens vam plantejar de confinar-nos els quatre junts. Així vam funcionar els tres primers dies.

Quan es va començar a trobar malament?

Dijous després de dinar. Tenia mal al cos i un cop despertat de la migdiada tenia febre, uns 38,5.

De seguida va pensar que es tractava de la COVID-19?

Quan em vaig despertar amb febre vam deixar passar unes hores per a veure com evolucionava la cosa. Aquella nit no vam poder dormir perquè entre que jo em trobava malament i el meu fill li costava respirar, va ser una mica complicat. Vista la situació vaig estar trucant al 061 i quan finalment em van contestar, després de dues hores, em van recomanar que m'havia de tancar a una habitació independent sense sortir-ne, i la meva sogra havia de marxar i jo no podia estar en contacte ni amb la meva dona ni amb el meu fill. Eren gairebé les dotze de la matinada.

Quan va penjar el telèfon, què van fer?

He de dir que en un primer moment no vam fer cas perquè el Jan es trobava molt malament i la meva sogra es va quedar a dormir. Jo vaig marxar a una altra habitació. L'endemà va marxar la meva sogra.

I l'endemà com es trobava?

Aquell dia em vaig despertar amb molta febre i mal d'ossos.

Durant quatre dies va ser horrorós. No podia ni posar un peu a terra fins a les tres de la tarda

Li van fer la prova?

No me l'han arribat a fer mai. El divendres al migdia em van trucar per saber com estava. Durant quatre dies va ser horrorós. No podia ni posar un peu a terra fins a les tres de la tarda. Després de quatre dies amb febre la metgessa del Cap em va dir que tenia tots els símptomes del coronavirus i em van demanar les dades per registrar-les i així donar com a positiu, tot i que em van dir que no em farien la prova, ja que no era una persona de risc.

Com ho van gestionar?

Per sort tenim una habitació i un lavabo independents. La metgessa ens va insistir molt que els llocs comuns hi anés el menys possible. I cada vegada que la meva dona baixava a deixar-me la safata del menjar venia amb la mascareta i guants. No vaig pujar al pis de dalt durant molts dies.

Qui li feia el seguiment mèdic?

Un cop explicada la situació al 061 i donades les meves dades, el cap més proper em va trucar. I em van fer seguiment cada dia durant una setmana i després més esglaonadament.

En algun moment el van alertar que hauria d'ingressar si s'empitjorava la situació?

Quan ja feia quatre dies que tenia febre, la metgessa em va comentar que si en el moment en què em comencés a faltar l'aire, punxades als pulmons, doncs que hauria d'anar a l'hospital.

Quina angoixa!

Sí perquè llavors estava pendent de si em faltava o no l'aire. De fet, sí que tenia la sensació que em faltava l'aire. Una respiració profunda no la podia fer. Hi havia una frase que em deixava preocupat que era: "No et preocupis que si et falta l'aire ,ja te n'adonaràs". Però no vaig arribar fins aquest punt.

El contacte amb la seva família quin era?

Amb la meva dona a través del WhatsApp i amb el Jan a través de videotrucades i a través d'una finestra de la meva habitació que donava a l'exterior.

Quant de temps vas estar tancat a l'habitació?

Sis dies amb febre, tres dies amb molt dolor d'ossos, però en total vaig estar 14 dies tancat en una habitació.

Què hi feia a l'habitació?

El meu dia es reduïa de cinc de la tarda a nou de la nit. Llegia molt. Quan em vaig començar a trobar bé, doncs em connectava a la reunió diària de la feina. I de mica en mica vam decidir explicar en vídeos la meva situació i vaig fer el diari del meu confinament dins del confinament. Estan penjats a BTV. Vaig llegir molt i vaig veure alguna sèrie. També he estat escrivint i he inventat alguns contes curts infantils que aviat sortiran a la llum. I a la feina em van animar que expliqués la situació. He rebut molts missatges de gent anònima d'arreu donant-me ànims i preguntant-me moltes coses. He tingut feedback amb gent que s'ha sentit menys sol i sembla que els resolia alguns dubtes.

Què li passava pel cap?

Quan parlava amb la metgessa em deia que era molt estrany que em trobés tan malament durant tants dies, sent esportista, sense fumar i jove. Em comentava que hauria d'haver estat en contacte amb molta gent contagiada perquè era molt estrany. I tot i que em trobava molt malament, pensava com devia estar la gent sola o les persones més grans. Tenia un pensament negatiu que no ens en sortiríem de la situació. A mesura que et vas trobant millor, però, ets més positiu però costa quan estàs en aquest moment. La situació global no ajuda gaire.

Què trobava més a faltar?

La família. Jo els sentia i sabia en tot moment què feien. Els sents i estàs vivint amb ells però no hi convius i és una sensació molt estranya. Però quan comences a sortir al jardí i a caminar una mica, ostres, necessitava aire lliure.

Com va ser el retrobament amb el seu fill?

El primer moment va ser a l'escala a través d'un vidre. Va ser molt emocionant. Jo anava amb guants i mascareta i ell se'm quedava mirant molt sorprès. I el moment molt xulo va ser quan ja vaig poder estar amb ell, respectant les distàncies durant cinc dies, doncs em volia agafar la mascareta, em veia com si fos disfressat.

I ja quan podia estar normal sense mascareta ni guants?

Va ser impressionant. Vam estar tota la tarda al jardí. Sobre això, ha de constar que la Núria ha patit molt perquè ha estat cuidant del malalt, teletreballant, amb un nen d'un any, amb la casa, ha estat dur també per a ella...

No li han fet la prova, però tampoc a la seva dona ni al seu fill

Els metges creuen que ells ho han passat, ja que el primer dia que em trobava malament estava dormint amb ells. La meva sogra ho està passant i ha desenvolupat el virus dotze dies més tard. El meu fill va estar una nit que li costava respirar i pot ser que fos pel virus, però la Núria, res de res.

El fet d'estar tancat dins del confinament i no poder estar en contacte amb la resta de família, devia ser molt difícil

Trobes a faltar detalls com despertar-te i aixecar les persianes de casa seva, cuinar... La sensació més estranya és també quan tornes a fer la vida normal i de no dependre d'altres persones. O per exemple, posar-me la roba que jo volia. Aquí a baix les coses et venen donades.

Un s'adona que el contacte és important

El trobes molt a faltar. El primer dia que el Jan em va poder abraçar va ser increïble, se'm recolzava a l'ombro... Em vaig adonar que el Jan ho va viure com una situació estranya.

Els nens encara que petits, ho deuen patir

La sensació al 100% és que ho va notar. El primer dia que vaig estar amb ells el Jan va dormir del tiron tota la nit.

Tothom treu les forces d'on no les té. És una situació per retrobar les forces que no sabíem que teníem

Quin missatge vol transmetre a la gent que es troba a la mateixa situació?

De la mateixa manera que abans t'he dit que hi ha moments que ets molt pessimista, ara que he passat tota la situació, el missatge és d'optimisme màxim. Tothom treu les forces d'on no les té. És una situació per retrobar les forces que no sabíem que teníem. El meu cos m'ha ajudat a combatre la malaltia però mentalment també hem pogut lluitar contra moltes coses que pensava que seria impossible, com és estar tants dies tancat a l'habitació. I el més impressionant és la solidaritat que tothom té. La gent que estava a casa seva patint perquè tenia algun malalt igualment t'envia missatges d'ànims i et dona suport. Tothom fa molta pinya entre la família i els amics i d'aquesta manera sí que es pot combatre i es pot tirar endavant.

Després d'aquesta experiència ha canviat alguna cosa en la seva vida professional?

Des que em trobo bé, quan he parlat amb amics a la feina quan he plantejat temes per tractar, em sento una mica més empàtic per parlar de segons què.

I en la seva vida personal?

M'ha canviat en el fet de valorar molt el que tinc a casa, en el fet de sentir-me molt afortunat. Tinc una família impressionant i visc en un entorn privilegiat i no cal anar gaire lluny i dins de casa pots gaudir de la teva família sense anar a buscar a fora el que no tens.

Com creu que serà la vida després del COVID-19?

Crec que serem més generosos, perquè per exemple jo la generositat l'he sentit quan estava malament. Canviaran moltes coses dins l'escala de valors de la gent.