Maria Teresa Legarreta, la superació d'una artista sense visió

Maria Teresa Legarreta és una escultora arrelada a Sant Cugat des de fa més de 30 anys. Nascuda a Barcelona l'any 1947 en el si d'una família nombrosa, als 23 anys va patir un gir tant inesperat com traumàtic i es que a causa d'un part amb dificultats i gairebé dos mesos en coma, l'artista va perdre el 100% de visió. Un cop que declara haver mitigat gràcies a l'ajuda dels més avinguts, sobretot del seu marit, Jordi Carrete i la seva germana.

Però és que a més, es tracta d'un exemple de superació indiscutible. "Vaig haver d'aprendre a fer tot des de zero" explica Legarreta. D'alguna manera, va haver de tornar a trobar la independència que la pèrdua de visió li va treure.

La particular escultora va seguir una vida plena de viatges, esquiades, passejades... I no va deixar de banda la creació artística. Amb l'edat de 52 anys va començar classes de ceràmica al Centre Cultural de Sant Cugat. Més tard, es va passar a l'escultura al Centre Mònaco i al Centre d'Art Maristany, però entre mitges va passar per altres escoles de Cerdanyola i Rubí.

Tot i que va començar com un hobbie, l'autora ha exposat la seva obra des de 2003 amb una exposició dedicada a la ceràmica a Hostafrancs. El 2008 va fer la seva primera mostra al públic d'escultura a Teià i més tard a altres indrets com són la Casa Mònaco, l'Ateneu de Cerdanyola, a Sant Guim de Freixenet (2022) i la seva última exposició Amb els 4 sentits al Centre d'Art Maristany (2022). Ha participat també en un congrés d'artistes per a gent cega a Madrid i al Congrés de Ceràmica Mundial al claustre del Monestir de Sant Cugat (2016).

Perdre el sentit de la vista obre les portes a sentir d'una altra manera. "Jo visc de les sensacions que em provoca el tacte". I és que diuen que amb la pèrdua d'un sentit, els altres es desenvolupen d'una manera més ferma. Per a l'artista, no es tracta d'una cosa natural sinó que un s'ha d'esforçar per tal de sentir la realitat que ens envolta, de conèixer el món. "La vista distreu els altres sentits i de vegades no t'hi fixes tant en l'olor o el tacte".

De fet, la manera en la qual l'escultora treballa les seves obres és a través del tacte. És capaç de modelar al fang amb les formes que recorda. Formes "dolces", sobretot de dones perquè és el que millor coneix, tot i que també ha esculpit la figura d'algun home. "Faig dones perquè el meu propi cos és el que més conec i la dona té unes formes molt maques, més dolces, més suaus...". Aquesta dolçor i suavitat és el que percebem en les seves obres que a més volen transmetre "les possibilitats que té una persona que no hi veu".

Les seves obres, tal com explica, estan fetes amb l'única guia del que de les seves mans i el sentit del tacte i a diferència d'altres artistes, ella permet que el públic apreciï les seves obres "acaronen-les". Legarreta considera, tal com ella ho viu, que a través d'aquest sentit que molts cops sembla estar oblidat, podem percebre formes, textures, percebre la temperatura del material, la dolçor a través de les mans...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.