Maribel Guillamón (No Estàs Sola): "Pocs homes se senten interpel·lats pel masclisme"

La presidenta de l'associació No Estàs Sola, Maribel Guillamón, de la mateixa manera que altres voluntàries, treballa de manera altruista per lluitar contra la violència masclista. El TOT parla amb ella amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista i els 12 anys de l'Associació a Sant Cugat, que va néixer el novembre de 2009. Des de 2003 es comptabilitzen les assassinades per violència masclista: són ja 1.118 dones només de violència íntima.

Per què vas decidir crear No Estàs Sola?

A partir d'una experiència vital pròpia. Durant 17 anys vaig patir violència íntima i quan vaig sortir d'allà durant el procés de recuperació vaig trobar a faltar una associació que no partís de la part tècnica sinó més humana, de la veu de les afectades. No hi ha moltes associacions de dones que hagin patit violència masclista. La veu pròpia de les dones afectades ha d'estar present en el procés de recuperació.

Quantes consultes rebeu al mes/any?

No només venen de Sant Cugat, ens en deriven d'alguns serveis o de gent que ja ens coneix. Ens ve gent de Barcelona i altres municipis. Moltes vegades intentes allunyar-te del teu municipi perquè no vols que et reconeguin i t'etiquetin, i vas a altres municipis a assessorar-te. També ens arriben consultes des del Facebook d'altres països, sobretot de Sud-amèrica. En tres mesos portem unes 30 consultes. No sempre de dones, a vegades també venen familiars o amics que no saben com actuar.

Com han afectat els diversos confinaments a les víctimes de violència masclista?

En el nostre col·lectiu el confinament ha sigut fatal. Confinar-te amb un agressor i conviure les 24 hores del dia és complicat. Les denúncies van baixar perquè al maltractador no li calia exercir la força bruta perquè ja tenia el control absolut. Va ser moments complicats per moltes dones i quan es va acabar el confinament va haver-hi moltes dones que ens van demanar informació. El 900 900 20 va haver de posar dos números de telèfon perquè van augmentar més d'un 80% les trucades de dones que necessitaven compartir el moment que estaven passant.

Quin objectiu teniu per aquest 25N?

Fa 12 anys aquest novembre que vam començar, el 2009. A Sant Cugat tenim dues propostes: el 26 de novembre a les 19 h a la Casa de Cultura fem un concert on recitem poemes de dones, alguns de membres de No Estàs Sola. Ens hi ha posat música Pere Codó, músic i cantant de Sant Cugat. Les autores dels poemes són activistes d'arreu del món: Gísela López, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall... Són 12 cançons en total. L'entrada és gratuïta amb inscripció prèvia. També fem una xerrada en línia el 29 de novembre a les 19 h amb Elisenda Vila, psicòloga especialista en violències masclistes, conjuntament amb la coordinadora del Teatre Casal de Mira-sol. La xerrada parla de com reaccionar quan creiem que una veïna o familiar pateix violència masclista: com pot ajudar-la, acompanyar-la, què fer...

Quin és el procediment quan algú us contacta per haver estat víctima d'una agressió?

A vegades venen derivades. Es queda amb la dona en algun lloc tranquil, durant la pandèmia via Zoom o telèfon. Les xerrades poden durar fins a tres hores. Hi ha dones que potser no han passat per cap servei i és la primera vegada que ho aboquen tot. Sempre es parla del que a nosaltres ens ha anat bé, que és parlar amb psicòlogues especialitzades. La dona quan surt d'un maltractament queda molt malmesa, sobretot en el sentit emocional, i recomanem que facin teràpia. Aquí a Sant Cugat tenim una psicòloga especialitzada en violència i tallers grupals a la Casa Mònaco. Jo vaig participar de la primera generació que va treballar la violència masclista. A vegades penses que això et passa a tu sola i quan veus que coses semblants al que has sentit o passat ho transmeten altres dones tens un sentiment grupal que et permet exculpar-te de la sensació de culpabilitat de "com he permès això, com no me n'he adonat...". La teràpia grupal és important per trencar aquestes dinàmiques, per recuperar les capacitats que una ha anat perdent durant aquest període i saber posar límits i reaprendre el què significa amor, que és respectar-se a una mateixa i saber definir l'abús. Després algunes ho faran i altres no, cadascuna decideix.

Quina feina de prevenció feu tant per a joves com per a adults?

Durant la pandèmia vam fer una campanya de sensibilització cap al veïnatge per donar-se suport. La violència contra les dones no deixa de ser un problema social, no és un problema íntim d'una casa. Moltes vegades els veïns i veïnes poden sentir alguna cosa i és un deure trucar els Mossos perquè potser aquesta dona està en perill. Durant l'any fem altres xerrades de sensibilització, per exemple sobre els símptomes d'un maltractament, saber identificar-lo.

Venen homes a les xerrades?

Fa dos anys vam fer una campanya dirigida als homes amb AHIGE (Homes Igualitaris de Catalunya), associació d'homes que treballen la seva relació amb les dones. La campanya es deia 'Revisió sobre les masculinitats'. Amb el Paco Abril, doctor en sociologia vam fer un taller on interpel·làvem directament els homes. La violència contra les dones ens afecta a nosaltres, però és problema dels homes. Però n'hi ha pocs que s'hi sentin interpel·lats. Pensen que això és cosa dels altres i hi ha poca sensibilització de cara als homes. S'ha d'aprendre a relacionar-nos des de l'amor i el respecte mutu i no sota el sotmetiment i el control. També aprendre a condemnar la violència, encara que sigui per part d'un amic nostre. Doncs en aquesta xerrada per als homes van venir més dones. Algunes ens deien que els seus parits els havien dit "ves i ja m'ho explicaràs". Els costa. Pensen "què m'has de dir, si jo no maltracto". Però això implica tota la societat, és una qüestió de justícia, de drets humans.

Quina altra activitat feu?

Els dimarts ens reunim per a fer activitats: parlem d'algun tema o fem treballs manuals com cosmètica natural. Coses que propicien un clima tranquil i si alguna vol parla. Però són dones que ja han passat la fase aguda.

Per què la violència ens afecta a totes les persones?

Pensa que on s'estigui violentant una persona hi haurà la seva família, els seus fills... I creixen i els costa afrontar-ho i poden reproduir la violència perquè és l'única forma que han après com de relacionar-se entre adults. És una clara vulneració dels drets humans. Les dones assassinades, violades, agredides, ens afecta a totes les persones i és responsabilitat de totes. Qualsevol persona pot posar el seu granet de sorra revisant com s'està comportant, els seus valors, el què fa i el què no fa. Educar-nos per poder educar els nostres fills.

Com s'identifica una agressió?

Una agressió física és fàcil d'identificar perquè pot deixar alguna marca. Però a les relacions s'entra a poc a poc i el nivell de tensió va pujant, i potser no saps identificar-ho perquè un dia te'n donarà una de calç i un altre dia una de sorra. Entres en un estat de confusió i penses que potser ets tu la que està fallant. Res del que tu facis o diguis canviarà a l'altra persona. Tu no pots ajudar-lo, tu t'has de tractar a tu. L'home maltractador pensa que la dona ha d'estar a la seva disposició, que és un ésser inferior i que no mereix el mateix. També pot utilitzar els seus fills per aconseguir el que vol. Ara es parla molt de la violència vicària, que ha existit sempre. És la violència que pretén fer mal a través de la gent que més estimes. El pitjor mal que et pot fer és assassinar els teus fills.

I la persona que ha agredit, què ha de fer?

L'agressor necessita ajuda psicològica i mèdica, però és difícil que una persona que durant anys ha agredit a la seva parella entengui que ha fet una cosa malament.

Quina atenció es fa als fills de les víctimes?

Acompanyament, escolta activa, derivació a una psicòloga especialitzada. No s'ha de dir mai a l'agressor que t'estàs assessorant, que estàs anant a una psicòloga o una jurista especialitzada, que vols el divorci. La major part de les dones assassinades és en aquest període, és un moment difícil. No s'ha d'explicar que estàs pensant a marxar perquè et pots endur un ensurt. Tampoc s'ha de discutir en llocs perillosos com la cuina o un lavabo. També s'ha de guardar bé la teva documentació d'identitat per poder marxar.

Ara ha sortit una nova reforma de llei. Hem avançat en aquests últims 5 anys?

Es van fent passos. Però tan important com un marc legal és la seva implementació. Si no hi ha pressupostos o part humana que ho pugui fer... És crucial que hi hagi gent especialitzada. Des de 2003 es comença a comptabilitzar les assassinades per violència masclista. Són ja 1.118 dones només de violència íntima! Aquí no estan incloses dones com Laura Luelmo, per exemple. Serien moltíssimes més. O totes les dones i els fills que han desenvolupat malalties pels anys d'estrès sostingut.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.