Marina Pous: “Cada vegada hi ha més gent exclosa i més gent pobra"

Quina és la missió de Càritas?

Càritas acull i acompanya totes aquelles persones que estan en situació vulnerable i les fa partícips per poder tirar endavant el seu projecte de vida. Treballa per la justícia social. De fet el lema d’aquests últims anys és “Practica la justícia”. 

El ciutadà de Sant Cugat és conscient que aquí també hi ha gent necessitada?

Hi ha ciutadans que estan molt a prop de la realitat social, i n’hi ha d’altres que ho intueixen però que els costa tocar de peus a terra i veure aquesta realitat. A vegades no som conscients que està tan a prop. El moment d’emergència social que estem passant, queda estrany que ho digui, però ha creat una oportunitat de sensibilitzar i de tenir la mirada més oberta cap als altres.

Quina ha estat l’evolució els últims anys?
Sant Cugat és una ciutat molt solidària. Quan hem fet alguna crida, sempre hem tingut molt bona resposta. I aquests últims anys hi ha molta gent que se’ns està apropant per fer voluntariat. Aquí és on podem prendre temperatura del fet que realment la ciutat de Sant Cugat s’ha bolcat.

I pel que fa a pobresa, l’evolució és paral·lela?
Jo primer de tot distingiria entre exclusió social i pobresa. El pobre no s’inventa necessitats, les necessitats són les mateixes per a nosaltres que per a qualsevol persona. Però sí que és veritat que cada cop estem més privats d’oportunitats per tirar endavant la nostra vida de manera autònoma. I això fa que cada cop més hi hagi més gent exclosa i més gent pobra. No sabem quins efectes tindrà en un futur el que estem passant ara. Però la veritat és que realment ens preocupa.

Hi ha un perfil d’usuari o és molt divers?
Avui dia el que tenim principalment són famílies amb menors. Són les unitats familiars més vulnerables. Aquests últims anys, però, el perfil s’ha diversificat molt. 

Catalanes o nouvingudes?
Viuen aquí i són d’aquí. Sí que és veritat que tenim famílies que són nouvingudes, que van arribar fa un temps, i que estan més mancats d’oportunitats per tirar endavant perquè no tenen la mateixa xarxa social o familiar que podríem tenir tu i jo que hem nascut aquí. Però si agaféssim les xifres ja no es diferencia aquest ítem. Així com antigament sí, ara no.

Fins a on pot arribar Càritas? Us trobeu alguna vegada mancats de recursos?
Quan tenim alguna necessitat que hem de cobrir fem crides o fem campanyes, com la del “800x10”, que va ser una campanya econòmica que va sorgir l’any 2011 per tirar endavant el projecte d’ampliació d’El Recer i la possibilitat d’obertura del menjador social. Funcionem així. Detectem una necessitat i fem una crida.

Què pot fer la gent per ajudar?
Que es preguntin què poden aportar. Si poden aportar temps que es facin voluntaris. I el temps no ha de ser un temps concretíssim, pot ser també de manera puntual. El temps no té preu, és la cosa més maca que pots entregar a la comunitat, el teu temps. I t’emportes molt, una gran experiència. Qui no pot donar temps, tenim diferents campanyes de socis i donants.