Marta Ribot: "No passejo amb la meva filla pel carrer per por a trobar-nos petards"

Com a presidenta de l'Associació Aliats amb l'Autisme i com a veterinària, Marta Ribot ens parla de com viuen el Sant Joan les persones amb autisme i els animals

La presidenta de l'Associació Aliats amb l'Autisme, Marta Ribot, porta un llarg camí recorregut en el món de l’autisme com a mare d'una filla adolescent amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), de manera que coneix de primera mà com viuen aquestes persones la revetlla de Sant Joan. A més, també és veterinària, així que també sap quines conseqüències tenen els petards per gossos i altres animals i com podem ajudar-los.

Com van decidir crear l'Associació Aliats amb l'Autisme?

La nostra filla té un diagnòstic de TEA, i, com la majoria d'aquestes persones, presenta una alteració de la integració sensorial, que en el seu cas es tradueix en hipersensibilitat auditiva. A causa d’això, la seva capacitat d'aprenentatge es veia molt afectada i vam decidir complementar la tasca de l'escola amb una atenció personalitzada de professionals formats exclusivament en autisme, oferint-li un suport terapèutic en un espai més adaptat a les seves necessitats. I, com ella, altres adolescents en la mateixa situació s’hi han sumat.

Què provoquen els petards a una nena amb TEA com la seva filla?

Hem de pensar que gairebé el 90% de les persones autistes tenen hipersensibilitat. És a dir, que perceben els estímuls sensorials de manera diferent a la resta. I la majoria d'aquestes hipersensibilitats són auditives. I a això li has de sumar la improvisació, que també és un tema que porten molt malament perquè són molt estructurats, necessiten saber quan comencen i acaben les coses, i això amb els petards no passa. I aquesta incertesa d'un soroll que els molesta molt, que no saben quan se'l trobaran ni quan durarà fa que tinguin por a sortir al carrer.

"Gairebé el 90% de les persones autistes tenen hipersensibilitat. I la majoria d'aquestes hipersensibilitats són auditives"

Com reaccionen als petards?

Bàsicament és pànic. I molts acaben tenint una fòbia. Aquestes setmanes jo no passejo amb la meva filla pel carrer per por a trobar-nos petards, perquè ella ho passa fatal i li agafen taquicàrdies. Ella vol estar a casa que és el seu espai segur.

La revetlla la passen a casa o marxen de Sant Cugat?

La nit de Sant Joan sempre la fem a casa, jo no surto mai. Ella es tanca en una habitació amb poca llum i amb música per evitar sentir el soroll. Sí que sortim de Sant Cugat la setmana de la Festa Major, perquè no és un dia, en són molts, i hi ha moltes activitats, soroll i gent.

Com podem ajudar a les persones amb autisme quan hi ha petards?

Si pots anticipar-li que en un lloc hi haurà petards i li expliques en quin moment comencen i acaben, estaran una mica més tranquils. El problema està quan vas pel carrer i te'ls trobes de sobte, perquè la incertesa és el que fa augmentar el pànic.

"Si pots anticipar-li que en un lloc hi haurà petards i li expliques en quin moment comencen i acaben, estaran una mica més tranquils"

Com a veterinària, també ha tractat amb molts gossos. Tots tenen por als petards?

No tots. N'hi ha que han estat més habituats als petards i no els hi fa por i n'hi ha que tenen molt pànic, i entre aquests hi ha tot el ventall. No totes les reaccions són iguals, però és veritat que la majoria sí que ho passen malament.

Com els afecta?

És similar al que dèiem amb l'autisme: pànic, fòbia i la necessitat de buscar un espai segur. Molts busquen fugir i en aquestes fugides hi ha atropellaments, perquè volen escapar d'aquest estímul i ho fan de forma descontrolada. Això amb els nens petits amb autisme també passa, que surten corrents en una altra direcció sense mirar si travessen un carrer o si passa un cotxe.

"Als gossos els afecta similar que a les persones amb autisme: pànic, fòbia i la necessitat de buscar un espai segur"

Com podem ajudar als gossos per Sant Joan?

Has de facilitar-los que ho passin de la millor manera possible. Més enllà de la medicació, que m'he passat la vida donant-los ansiolítics, els gossos acostumen a buscar un lloc fosc i petit. Aleshores els hi has de generar aquest espai de refugi: una caseta que estigui embolicada amb mantes per atenuar el soroll i tancar finestres, posar música... Però clar, això és el dia de la revetlla, que més o menys ho pots controlar. El problema és que dies abans i dies després també hi ha molta gent tirant petards.

Els petards també tenen conseqüències per animals salvatges que potser no tenim en compte, com els ocells?

Segur. El que passa és que és difícil de quantificar. Però hem de pensar que, en general, els animals tenen una oïda més fina que la nostra, de manera que per ells el soroll del petard és més desagradable. A més, no hi estan habituats, no tenen la consciència de saber que quan es tira un petard farà soroll.

"Els animals tenen una oïda més fina que la nostra, de manera que per ells el soroll del petard és més desagradable"

Com resoldria aquest tema?

Jo faria el que s'ha posat en marxa a altres Ajuntaments, que és habilitar unes zones i uns horaris concrets per tirar petards. Llavors tu saps que, per exemple, a Sant Cugat hi ha tres places on es poden tirar petards, de manera que ja no hi vas, però saps que la resta de zones són segures. Això als municipis on ho fan està funcionant bé.

I què li diria a la gent de cara a aquest Sant Joan?

Que siguin curosos, que si veuen que hi ha gent que s'espanta ho tinguin en compte i que tirin petards en zones controlades. I que no ho facin a tots els carrers, sinó que s'ajuntin i si és a places, millor, perquè hi ha més accessos i així ningú es troba en un carrer d'on no pot sortir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem