Marta Salazar, fundadora del Cercle de mares Qgat: "Donem a llum i s'obliden de nosaltres"

La maternitat és una etapa que moltes vegades és viu en solitud; Marta Salazar és mare de tres fills, i arran d'una experiència complicada en l'últim embaràs, va decidir crear el Cercle de mares Qgat, un espai d'acompanyament a la maternitat. Parlem amb ella sobre el nou espai i com és ser mare avui dia, des del seu punt de vista.

Què és el Cercle de mares Qgat i amb quina intenció neix aquest projecte?

El Cercle de mares és un espai d'acompanyament a la maternitat; hi haurà grups d'embaràs, postpart, lactància i dol. El nostre objectiu és empoderar a les mares, donar-los les eines perquè elles puguin escollir què fer, però tenir la possibilitat de decidir a partir d'una informació. Els grups són comunitats, dirigits sempre per una professional. Nosaltres no aconsellem, nosaltres acompanyem, a les mares i les seves maternitats. En el grup d'embaràs i postpart tenim dues doules i són elles les que acompanyen; en el grup de lactància tenim una IBLC (Consultora internacional de lactància) i al grup de dol tenim una psicòloga perinatal.

Marta Salazar, fundadora del Cercle de mares: "Nosaltres no aconsellem, nosaltres acompanyem"

I de quina manera podrà una mare formar part?

Avui dia estem acabant d'enllestir la pàgina web i la nostra intenció és començar a funcionar a principis de març. Qualsevol mare que vulgui formar part de la nostra comunitat podrà fer-ho a través de la web, on compartirem els diferents horaris de cada sessió. Són grups reduits, de màxim 7 mares i els acompanyants; no venen soles. Qui vulgui pot venir sola, però una de les finalitats del Cercle és acompanyar a les mares; no té sentit acompanyar a una mare si aquesta no té un suport familiar, o d'una amistat, de qui vulgui.

La dona és qui pareix, però en una societat en què cada vegada ens acostem més a una igualtat de gènere, en quin lloc queda la figura del pare?

La figura del pare o de la parella queda en el pla que la mare vulgui; al final els grups són de maternitat. Qui pareix i qui té el bebè és la mare i ens oblidem d'elles després de donar a llum. Donem a llum i s'obliden de nosaltres, per això al Cercle volem pensar en les mares. El paper de la parella és importantíssim, jo recomano i animo a les mares a què vinguin amb les seves parelles. Per molt que jo li expliqui a la mare quines opcions té, si després a casa seva quan es troba amb el bebè no té cap altre suport, no té sentit, a sobre li cauria més pes a sobre. La càrrega mental que tenim les mares és brutal.

Marta Salazar: "Donem a llum i s'obliden de nosaltres, per això al Cercle volem pensar en les mares"

Aquest projecte neix arran de la pròpia experiència, d'una carència o necessitat que has viscut?

El Cercle neix per una necessitat personal meva. Jo soc mare, tinc tres fills, i la tercera maternitat m'ha agafat amb 42 anys; i m'ha remogut molt perquè he tingut un embaràs de risc. L'embaràs va ser molt dur, el part encara més perquè va ser traumàtic, i durant l'embaràs vaig sentir la necessitat de trobar la meva comunitat, de trobar les mares que havien passat pel mateix que jo. Per molt que tingués el meu marit i la meva família que em donaven moltíssim suport, necessitava trobar la mare que m'entengués per experiència pròpia. I el Cercle neix així. 

Perquè parlem d'un acompanyament, no només de la professional, sinó també de les altres mares del grup...

Clar, és fer comunitat. La professional està allà per guiar, però qui fa la comunitat en sí són les pròpies mares que venen sabent que es trobaran en un espai on hi haurà respecte i complicitat, es compartiran negits, pors... les mares s'adonaran, i això t'ho dic per experiència pròpia, que no estan soles. Les pors que tenen elles són súper normals. Són les mares les que fan tribu.

Pot ser que les xarxes socials hagin idealitzat la maternitat fins al punt que una mare pot arribar a sentir-se malament o que no està fent el políticament correcte?

Les xarxes socials estan bé, però has de saber buscar la informació. I després hi ha l'altra cara de la moneda, una perfecció que no és real. El postpart és molt complicat, hi haurà mares que els hi anirà perfecte i d'altres que no, però idealitzar un embaràs, un part o un postpart, no s'hauria de fer mai, perquè cada maternitat és diferent. Jo que n'he tingut tres, cadascun ha estat molt diferent, i m'adono que el que es mostra a les xarxes que no és veritat. I s'ha d'anar amb compte perquè pot fer molt de mal, quan tens el bebé estàs amb les hormones revolucionades, només et falta veure a la mare que després al postpart està estupenda, i el seu bebé es de manual i dorm les 7 hores seguides i el pit perfecte... no.

Marta Salazar: "Idealitzar un embaràs, un part o un postpart, no s'hauria de fer mai, perquè cada maternitat és diferent"

I també entraria la figura de bona mare o mala mare, pensaments intrusius...

És molt habitual tenir pensaments intrusius de si has pres una bona decisió. Són molt habituals i molt injustos. Nosaltres mateixes ens carreguem amb una culpabilitat que és brutal, ens sentim malament si li donem un biberó o si li donem un suplement al nostre fill, o si no li donem el pit, o si no dorm amb nosaltres... cada mare fa el que considera oportú dins de la seva situació. Nosaltres el que volem és oferir un ventall de possibilitat perquè les mares pugui decidir què és el millor per a la teva situació, però sentir-te mala mare per fer una cosa que hipotèticament no hauria de ser així és molt injust. No volem crear perjudicis; la lactància està perfecta, però si li dones el biberó, també. S'ha de respectar sempre la decisió de les mares.

A nivell institucional, també hi ha poques ajudes a la maternitat?

Quan estàs embarassada has de continuar treballant perquè no vol dir estar malalta, però les empreses o la societat no s'adona que una dona embarassada té moltes coses removent-se dins seu, i quan s'acaba la baixa maternal, que és irrisòria, t'has d'incorporar a la feina. Personalment, he estat dos mesos tancada a casa, i quan vaig començar a sortir em vaig adonar que se m'estava acabant la baixa maternal, i jo no podia tornar, no em sentia preparada. Va ser una moguda emocional molt gran. La societat no se n'adona i a sobre t'exigeix; has de ser mare, has de treballar, has de cuidar dels nens, has de portar la casa... a veure, superwoman no som. 

Tornant al Cercle de mares, us han contactat ja per formar part dels grups?

Sí, molt. Estem una mica aclaparades, no esperàvem tanta acollida. Hi ha mares preguntant tant per mail com per xarxes, el feedback ha estat superpositiu. Totes donant-nos les gràcies, que per fi hi ha algú que es preocupa per les mares, pels nens.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.