Matinero: "L'Aula s'ha consolidat com un espai de cultura, convivència i aprenentatge"

L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat celebra aquest 2026 el seu 25è aniversari. Fundada l’any 2001, l’entitat compta avui amb uns 460 socis i s’ha consolidat com un referent de la formació permanent i la divulgació cultural a la ciutat. El seu president, Pepe Matinero, fa balanç d’aquest quart de segle, reivindica el paper actiu de la gent gran i reclama més equipaments culturals per donar resposta a una ciutat que no ha parat de créixer.

Més info: Aula d'Extensió Universitària de Sant Cugat: un quart de segle afegint vida als anys

L'Aula celebra enguany el seu 25è aniversari. Quin balanç fa d'aquest quart de segle d'història?

L'Aula va ser fundada l'any 2001 per un grup d'emprenedors de Sant Cugat i, al llarg d'aquests 25 anys, hem tingut una evolució positiva. Ens hem consolidat pel nombre de socis, estem molt arrelats a la societat civil de Sant Cugat i també a les institucions. No ho diem nosaltres, sinó institucions com la Universitat Autònoma, la FOPA o altres aules, que valoren la varietat i la qualitat del nostre programa. A més, procurem que hi hagi moltes dones conferenciants i també prioritzem els ponents de Sant Cugat, perquè és una ciutat amb una gran capacitat intel·lectual. Sobretot, hem consolidat la gestió d'una entitat que avui té prop de 460 socis.

Quan va néixer l'Aula, quina necessitat volia cobrir que encara continua vigent avui?

El projecte neix d'un moviment que va començar a França, quan un grup de professors universitaris que arribaven a la jubilació es van preguntar per què havien de deixar d'investigar, estudiar o impartir conferències només perquè tenien una determinada edat. Consideraven que això era una pèrdua tant per a ells com per a la societat. Aquella iniciativa va créixer fins a convertir-se en un moviment internacional. A Catalunya hi ha actualment unes 47 o 48 aules d'extensió universitària amb uns 25.000 participants. Això demostra que hi ha molta gent que continua tenint ganes d'aprendre. Nosaltres avui parlem de robòtica, d'intel·ligència artificial, tenim conferenciants com Xavier Sala-i-Martín o Antoni Bassas... No ens quedem només en la història dels visigots, sinó que tractem temes d'actualitat que interessen a la gent.

Què ha aportat l'Aula a Sant Cugat durant aquests anys?

Quan va néixer va aportar un aire nou a la societat santcugatenca. En molt poc temps ja vam reunir més de 150 socis. Després, gràcies a la feina de les diferents juntes directives i a la bona relació amb les institucions i la societat civil, ens hem anat consolidant. Som una associació privada, sense ànim de lucre, aconfessional i apolítica, però més d'un terç de les nostres conferències són obertes a tota la ciutadania, sempre que l'aforament ho permeti.

Hi ha hagut algun moment clau en aquests 25 anys?

L'inici va ser molt potent perquè darrere hi havia persones molt influents de Sant Cugat. Lluís Tomeu Puig va ser pràcticament el fundador, però també hi havia Ramon Grau, Josep Daniel, Antoni Monerris i moltes altres persones que van ajudar a donar difusió al projecte i a portar conferenciants molt importants. Van passar per l'Aula persones com el doctor Moisès Broggi, Montserrat Caballé, Josep Carreras, el president de la UNESCO o un jove Joan Laporta. Avui continuem mantenint un nivell molt bo de conferenciants gràcies a la feina i a les relacions que hem anat construint.

Sovint es relaciona la universitat amb els joves. Què significa portar aquest concepte a la gent gran?

De vegades el nom pot provocar una certa distància, perquè sembla que sigui una cosa molt elitista. Però no és així. El terme "universitària" respon al fet que les aules mantenim una vinculació amb les universitats, especialment amb la Universitat Autònoma, encara que no depenguem de la seva estructura. Hi ha molta relació, tant per buscar conferenciants com per compartir iniciatives. A més, molts dels nostres socis també són alumnes de la Universitat a l'Abast de la UAB.

L'Aula és molt més que conferències. Què hi troben els socis?

Troben coneixement i també relacions personals. Les conferències mantenen la gent activa intel·lectualment, però també organitzem seminaris, grups de treball, tertúlies, caminades, visites culturals i viatges. Les sortides poden ser des d'una visita a la Barcelona maçònica fins a un recorregut per Tarragona romana o diversos dies fent trams del Camí de Sant Jaume. També tenim caminades amb el Club Muntanyenc i tertúlies a Cal Gerrer. Tot això genera convivència. És una manera de compartir experiències i evitar que la gent se senti sola.

Precisament, quin paper poden jugar entitats com l'Aula davant la soledat no desitjada?

Tot el que fem va encaminat a això. Les activitats permeten que la gent es conegui, comparteixi interessos i estableixi noves amistats. Les tertúlies, les caminades, els viatges... tot ajuda a crear vincles.

Quines inquietuds tenen les persones que avui s'incorporen a l'Aula?

Els fa il·lusió formar part d'una entitat reconeguda i amb un programa de qualitat. La majoria arriben pel boca-orella: una amiga, un veí o un antic company els recomana venir. Aquest sentiment de pertinença reforça encara més la convivència i la sociabilització.

Quin paper té avui la gent gran a Sant Cugat?

Sant Cugat és una ciutat amb molta activitat cultural. Hi ha escoles de música, clubs esportius, grups de lectura... Nosaltres hem trobat el nostre espai dins d'aquesta oferta. Aproximadament un 20% de la població té més de 65 anys. L'Aula és només una de les moltes opcions que tenen aquestes persones per continuar actives.

Sant Cugat és una ciutat amable amb la gent gran?

Sempre hi ha coses a millorar. Un dels problemes importants són les places en residències i llars per a la gent gran. Hi ha iniciatives molt bones, però encara queda molta feina perquè cada vegada hi haurà més persones grans.

També heu reclamat més espais. Aquesta mancança limita el creixement de l'Aula?

Sí. I no només el nostre, sinó el de moltes activitats culturals. Sant Cugat té una manca important d'espais públics amb capacitat suficient. L'Aula Magna de l'Arxiu Nacional té menys de cent places i la resta d'espais també tenen limitacions. Sovint hem de recórrer al Trade Center quan preveiem una gran assistència. Necessitem sales d'entre 200 i 250 persones.

Quins són els principals reptes de futur?

El principal és continuar incorporant nous socis i mantenir la qualitat del programa. També hem fet un esforç molt important per modernitzar la gestió. Durant la pandèmia vam començar a oferir les conferències per Zoom i avui encara les gravem perquè els socis les puguin recuperar durant una setmana. També estem implantant nous sistemes informàtics i una targeta intel·ligent per gestionar millor totes les activitats.

Com s'imagina l'Aula d'aquí a 25 anys?

No ho sé. Tot està canviant molt ràpidament. Amb la intel·ligència artificial no sabem si la gent continuarà volent assistir presencialment a les conferències. El més important serà mantenir un grup de voluntaris que continuï fent funcionar l'entitat. Nosaltres tenim unes 26 o 27 persones que dediquen moltes hores a l'Aula de manera totalment altruista. Mentre existeixin aquestes locomotores i hi hagi vagons al darrere, l'Aula continuarà avançant.

Quin missatge enviaria a una persona que pensa que ja és massa gran per començar coses noves?

Mai és tard. Recordo un viatge a la Xina on vaig veure una cal·ligrafia que deia: "El coneixement no té límits." És una frase que sempre m'ha acompanyat. Si volem continuar aprenent, relacionant-nos amb altres persones i no quedar-nos tancats a casa, hem de sortir, caminar, anar a conferències i compartir experiències.

Quins actes heu preparat per celebrar el 25è aniversari?

El curs començarà el 8 d'octubre. També farem un homenatge als voluntaris que han fet possible aquests 25 anys, amb un acte al Trade Center. La cloenda serà el 17 de novembre al Teatre-Auditori, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música interpretant l'espectacle Va de vals. Serà una manera molt especial de tancar aquesta celebració.

Després de tots aquests anys implicat en el projecte, què significa l'Aula per a vostè?

Per a mi ha estat un suport emocional i social molt important. M'ha permès fer molt bones amistats i participar en un projecte que ajuda que la gent de Sant Cugat sigui més sociable i tingui més coneixement. És una gran satisfacció haver-ne format part.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.