Més d’un segle fent poble: història de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

Valldoreix no s'entendria sense la seva Associació de Propietaris i Veïns (APVV). Fundada l'any 1918, l'APVV és molt més que l'entitat veïnal més antiga del territori: és el motor que va fer possible la construcció física, social i institucional del nucli valldoreixenc quan encara no existia cap administració pròpia.

Aquesta trajectòria centenària ha estat reconeguda recentment pel Ple de Sant Cugat, que en una sessió extraordinària va aprovar per unanimitat l'atorgament de la Medalla d'Honor de la ciutat a l'entitat, amb el suport de tots els grups municipals.

Més info: Sant Cugat reconeix la trajectòria de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

Un reconeixement que, segons el president de l’EMD de Valldoreix, Juanjo Cortés, és plenament justificat. “L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix ha estat l’entitat més important de Valldoreix durant el segle XX”, ha assegurat al TOT Sant Cugat, destacant el seu paper clau en la configuració del poble.

D'una vila jardí a un poble amb serveis

L'Associació neix oficialment el 1918 com a Associació de Propietaris de la Vil·la Jardí de Valldoreix, en un context de creixement residencial vinculat a l'estiueig. Inicialment formada només per propietaris, l'entitat va evolucionar fins a convertir-se, l'any 1950, en l'actual Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, incorporant també els residents.

"El paper de l'associació ha estat fonamental en la construcció del poble", resumeix al TOT Sant Cugat, la presidenta actual, Neus José. Durant dècades, Valldoreix no disposava d'ajuntament ni de serveis bàsics. Va ser l'APVV qui va assumir funcions que avui serien impensables per una entitat veïnal: des de la gestió d'infraestructures fins a l'organització de la vida social.

Un dels fets més determinants va ser la inauguració de l'estació de ferrocarrils el 3 d'abril de 1931, impulsada i finançada pels mateixos veïns a través de l'associació. Fins aleshores el tren només s'aturava a Sant Cugat i a la Floresta. També es va promoure una línia d'autobusos que connectava Valldoreix amb Sant Cugat i Can Monmany durant les dècades de 1930 i 1940.

Quan l'associació feia d'administració

L'APVV va ser clau en l'arribada de serveis essencials com l'enllumenat públic, el clavegueram, el telèfon o la recollida d'escombraries. En molts casos, la gestió es feia directament des de la seu, amb brigades pròpies i contractacions per barris.

"L'associació actuava com una mena de govern local, explica José. Aquesta realitat va desembocar, l'any 1958, en la creació de l'Entitat Local Menor (ELM), actual entitat Municipal Descentralitzada (EMD). El primer president va ser Ramon Escayola i Vilaró, que alhora era el president de l'APVV. La primera seu institucional de l'ELM també va estar ubicada a l'edifici de l'associació, a la rambla de Mossèn Jacint Verdaguer, 18.

Aquest origen compartit encara avui genera confusions: "Encara ara hi ha molta gent que confon l'APPV amb l'EMD", apunta la presidenta, que reivindica el paper de l'entitat com a origen polític i social de l'administració local.

Cultura, festes i identitat

Més enllà de les infraestructures, l'APVV ha estat un eix vertebrador de la vida cultural i social de Valldoreix. Al seu impuls s'hi troben iniciatives com la Festa de l'Arbre (1949), l'aplec de la Salut, el Pessebre Vivent, el Patge Reial, diversos concursos de fotografia, pessebres i cinema i la Mostra d'Art (1983), així com l'organització de la Festa Major.

També va ser impulsora de la creació del Club de Futbol i el Club Esportiu de Tennis, fundats el 1967 i que encara mantenen una relació estreta amb l'associació.

Una veu crítica i independent 

Avui, amb més de 100 anys d'història, l'APPV continua reivindicant una veu pròpia, crítica i independent. "La nostra feina és defensar els interessos del veïnat, encara que això incomodi les institucions", afirma Neus José.

Entre els objectius actuals, l'entitat alerta del risc de pèrdua d'identitat de Valldoreix, l'excés de pressió urbanística i un model de creixement, que, segons denuncien, allunya el poble del seu origen residencial i comunitari. "El gran repte és continuar sent útil", resumeix la presidenta. Preservar la memòria històrica sense quedar-se ancorats al passat, adaptar-se a noves formes de participació i continuar sent un espai de trobada per entitats i veïns. I és que com diu Neus José, el llegat de l'associació és clar: "Valldoreix com l'hem conegut". I el futur, insisteix, passa per continuar sent-hi, com ho han estat sempre.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.