Meteorologia variable

I si bé ja sabem que mai plou a gust de tothom, existeix una gradació de fenòmens que, en conseqüència, dóna lloc a un ampli ventall de termes per descriure aquesta variada realitat.

Així, ara que hem abandonat la primavera, ens vénen al cap els xàfecs, pluja de grossa intensitat i gairebé sempre de curta durada, relacionada amb la tempesta. La tamborinada és un fenomen molt similar al xàfec, per bé que la primera incorpora a l’episodi el vent i la tronada.

El ruixat, per la seva banda, ens remet a un episodi de pluja escadussera, però intensa, i igualment de curta durada, amb la particularitat que cau de núvols isolats entre els quals hi ha un cel serè. Per contra, d’aquella ploguda forta associada a un episodi de borrasca profunda i que acaba produint torrentades i inundacions se’n diu aiguat.

Més habitual en contrades atlàntiques, hi ha el xim-xim, un plovisqueig menut però persistent. És curiós, doncs, copsar que, fet i fet, aquesta variabilitat i discontinuïtat sigui un tret definitori molt nostre, molt mediterrani.

Facebook