Miquel Càlix: "No hi ha campanyes de conscienciació pels homes"

En Miquel Càlix ha superat un càncer de mama i ara vol conscienciar a la gent, i en especial als homes, a no deixar passar cap revisió mèdica i prestar atenció a qualsevol canvi morfològic del pit. El TOT conversa amb ell aprofitant que el 19 d'octubre es commemora el Dia Internacional de lluita contra el Càncer de Mama.

Com va intuir que alguna cosa no anava bé?

El 17 d’abril d’aquest any em van operar del maluc, feia temps que m’avisava, jo tinc dues passions esquiar i anar en bicicleta i sabia que tenia el maluc desgastat, és una qüestió d’edat. Quan em van operar del maluc, en una de les visites, li vaig preguntar al metge què em passava aquí (assenyalant-se el pit). Tot va començar amb una retenció del teixit, un dia em vaig mirar al mirall després de dutxar-me i em vaig dir: per què se m’ha fet aquí com un plec cap a dins? Ho vaig trobar estrany, però com ja tinc una edat hi ha canvis morfològics. Llavors, vaig tocar-ho i a sota vaig tocar com una llentia gran dura i no em vaig quedar molt convençut. Aleshores, vaig anar al meu traumatòleg que m’estava visitant del postoperatori del maluc i em va enviar a fer un TAC. El TAC no va ser concloent i ja vaig dir: malament.

Miquel Càlix: "Tot va començar amb una retenció del teixit, un dia em vaig mirar al mirall després de dutxar-me i em vaig dir: per què se m'ha fet aquí com un plec cap a dins?"

Quines proves li van fer? Són les mateixes que es fan a una dona per a detectar el càncer de mama?

El primer que em van fer va ser una ecografia, llavors, em van fer mamografia, biòpsia i efectivament va sortir un carcinoma. Aleshores d’aquí em van enviar al cirurgià Javier De La Torre, tot persones increïbles, i amb l’oncòloga Míriam Arumí. El millor de tot el que m’ha passat és la gent que he trobat, això ho vull remarcar, a l’Hospital Quirón. La veritat és que no m’han donat temps, això deuria passar entre el juny i el juliol i em van dir: ja t’hem agafat quiròfan pel dia 8 d’agost i m’ho van avançar pel dia 2.

Miquel Càlix: "El millor de tot el que m'ha passat és la gent que he trobat"

En què va consistir l'operació?

Com va ser agafat molt a temps va ser mastectomia total. Per un tumor d'1,5 centímetres han tirat pel dret. Aquesta és la diferència amb les dones, jo no tinc cap trauma amb aquesta cicatriu, no és una mutilació per a mi. Per les dones jo entenc que és més fotut. Aleshores, el que treuen ho poden posar al microscopi que és l'única manera de mirar-ho bé. Jo no tenia afectació ganglionar que és quan es pot complicar la cosa, llavors ja estic net i no em cal fer ni radioteràpia ni quimioteràpia, figura que estic net.

Aleshores, ara ja no li fan cap tractament?

Ara em fan un tractament hormonal de cinc anys que consisteix en una pastilleta diària per si m'ha quedat alguna cèl·lula dolenta. Aquestes cèl·lules s'alimenten d'hormones i el que jo estic prenent és una cosa que mata de gana les possibles cèl·lules dolentes. D'altra banda, la peça que m'han tret s'envia a un laboratori que està aquí a Sant Cugat. D'aquí ho envien als Estats Units i allà ho analitzen. Aleshores, el que m'han explicat és que aquella peça la posen en un banc de dades de totes les peces i et donen un coeficient de reincidència. Jo tinc un baix nivell de reincidència i llavors van descartar fer-me quimioteràpia preventiva, per això només em faig el tractament hormonal.

Com ho ha afrontat?

A vegades, quan tens una certa edat, fas un repàs de les decisions que has pres a la vida. Jo no soc valent, però he descobert que no tinc por. Només tinc por que emmalalteixi una persona que estimo, això sí. No tinc por, però no ho considero un mèrit tampoc.

Miquel Càlix: "A vegades, quan tens una certa edat, fas un repàs de les decisions que has pres a la vida"

I el seu entorn com ho ha viscut?

Jo en lloc d'explicar-ho per telèfon, perquè els meus fills no viuen aquí, vaig aprofitar un dinar familiar, amb el meu germà també, per dir-ho. Si ho dius per telèfon o per whatsapp no et creuen, es pensen que t’estàs fent el fort. Aleshores, a Sant Sadurní, a casa la meva filla, els hi vaig dir i jo reia. M’he sentit molt acompanyat, això és veritat. Abans em sentia sol, els meus pares es van morir de càncer, però en aquella època el malalt de càncer se sentia molt sol, perquè el metge et deia el que havies de fer, però "el càncer el tens tu", era una sensació molt rara. En canvi, ara tothom m'ha acollit sota la seva ala i m'han donat molta seguretat. El ginecòleg, només veurem entrar, em va dir: la teva actitud ens ajudarà molt. Jo no sé si realment hi ha una barrera psicològica i biològica, però em continuen dient que la meva actitud ha ajudat molt.

Miquel Càlix: "No sé si realment hi ha una barrera psicològica i biològica, però em continuen dient que la meva actitud ha ajudat molt"

Com és la seva vida d'ara? Ha notat algun canvi?

Jo ara torno a anar en bicicleta que és el que més m'agrada, estic nedant a la piscina i estic en candeletes que nevi. Al principi sí que estava una mica desmotivat perquè sortia en bici i al cap d'una hora això em començava a fer mal i jo soc dels que o tot va perfecte o em desmoralitzo. Ara estic molt content, estic molt feliç dins de la meva pell, això ha sigut un èxit.

No ha tingut cap dany col·lateral quant a la libido?

Això si em truques d'aquí una temporada t'ho diré. Els possibles efectes adversos poden ser fogots, fatiga i baixada de la libido. Tot això és molt relatiu, la fatiga la combatré fent exercici, els fogots seran "mala llet" i la libido ja espavilarem. Són coses que poden passar, però no sé si passaran, tot just estic començant el tractament ara, de moment aquestes dues pastilles no han fet res.

Havia escoltat a parlar del càncer de mama en homes?

Jo sabia que sí que era possible i que hi havia casos molt comptats. Jo quan em vaig tocar el pit i em van dir que era dolent, vaig tenir clar que era un càncer de mama. Dit així, jo el que he tingut ha estat un tumor d'1,5 centímetres que era un carcinoma, dir-li a això càncer de mama és com el genèric. Hi ha tumors de molts tipus, el meu no és dels més dolents, tampoc és dels més bons, però ja et dic, són coses que passen. El meu cas és fortuït perquè hi va haver una circumstància prèvia, el meu germà va anar a la Vall d'Hebron a fer-se una prova genètica per veure si tenia gens que podien provocar el càncer de mama i això s'hereta.  Jo també em vaig fer aquesta prova genètica i cap dels dos transmetem cap mena de càncer. Aquest càncer que jo he tingut és com si m'hagués caigut un meteorit.

Miquel Càlix "Quan em vaig tocar el pit i em van dir que era dolent, vaig tenir clar que era un càncer de mama"

El 80% d’homes que els diagnostiquen càncer de mama es troben en una etapa avançada. Per què passa? Per desinformació? Hi ha prejudici social?

Les has encertat totes. La primera cosa és que de normal, quan et toques aquí un bony i no tens ni idea que hi ha càncer de mama en homes, et penses que és una qüestió de l'edat igual que si et surt una berruga i no t'afanyes. A més, el més divertit és que jo sempre havia de dir: el malalt soc jo. Perquè anava, parlava i em deien: però la malalta on està? Tot està pensat per la dona. Després, suposo, jo no puc parlar per mi, que el masclisme, el qual no s’ha curat ni amb les noves generacions, fa tenir aquest pensament “d’això no serà res”, no li dones importància i quan s’arriba a la consulta ja està molt complicat. Tampoc hi ha campanyes de conscienciació pels homes, nosaltres només estem pendents d’un càncer que tenim que és el de pròstata.

Miquel Càlix: "Tampoc hi ha campanyes de conscienciació pels homes, nosaltres només estem pendents d'un càncer que tenim que és el de pròstata"

Ha acudit o s'ha posat en contacte amb alguna associació?

Jo m'ofereixo a col·laborar, però no vull entrar perquè aleshores em sento un malalt més i jo no estic malalt. Vaig entrar a INVI i vaig pensar: entraré en una dinàmica de sentir-me una víctima i no soc una víctima, soc un senyor que ha tingut aquest mal pas i ja està. Tot i que està molt bé per donar visibilització i això s'hauria d'explicar, perquè molts homes no en farien cas. Aquest plec al pit sempre és símptoma d'un tumor maligne. D'altra banda, només dir que les dones us ho mireu i no us salteu cap mamografia.

Què reclamaria a l'administració i a la sanitat?

Inclusió. Inclusió a les campanyes i difusió, i que els homes tinguin clar que ells també ho poden tenir, som tan pocs que no hi ha idea.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.