Murillo: “L’avi Murillo es va distingir per la seva generositat amb els pobres"

Joan Justo Murillo arriba carregat de documents i fotografies antigues. En té de temes molt diversos, del seu avi, el seu tiet i el seu pare, en té de seus, però també de l'ermita de Sant Crist de Llaceres, de santcugatencs il·lustres i de la Sagrada Família. D'arrels santcugatenques, Joan Justo Murillo actualment viu a Barcelona. Un cop per setmana puja al Club Tennis Natació Sant Cugat, on juga al dòmino amb els més veterans de la casa.

Vostè és fill i nét d'una família amb molta història.

Sí, i considero que és poc coneguda i que és molt interessant recordar-la. L'avi va ser Ignasi Murillo, que va inculcar als seus fills el catalanisme i el valor de l'honradesa, tant com a jutge, com a farmacèutic i com a regidor de l'Ajuntament. També va ser catedràtic, però per qüestions polítiques no el van deixar exercir. Ell es va distingir sobretot per la seva generositat amb els pobres: els regalava medicines i menjar, i quan va ser jutge no els cobrava ni els impresos ni els documents. 

I va ser qui va donar nom al carrer del Doctor Murillo!

Exactament. Aleshores un carrer que estava als afores de Sant Cugat.

Va ser el farmacèutic del poble.

Quan el meu avi va obrir la farmàcia era l'única. Però després també va obrir el Mata, que havia estat dependent seu. Quan ell es va jubilar, la va vendre al Salabert, perquè cap dels seus fills farmacèutics vivien aquí. Durant la guerra la farmàcia va servir de refugi quan els nacionals bombardejaven Barcelona. Hi havia una taula de ping-pong i uns matalassos i ens amagàvem a sota. 

Parli’m dels fills d’Ignasi Murillo.

Dos d'ells van ser en Josep i en Lluís Murillo, que van haver de marxar de Catalunya a causa del seu esperit independentista. Van anar a Cuba i allà van desenvolupar la seva activitat, que era la farmàcia. El Josep, que era molt treballador, va començar com a empleat a la farmàcia La Americana i aviat en va ser l'amo. A més a més, tots dos van iniciar la unió de tots els catalans que hi havia allà. Parlem de principis de segle XX. 

Què van fer exactament?

Entre altres van fundar, juntament amb altres catalans, el diari La Nova Catalunya. També van fundar un hospital i van fer una escola. Això ho va fer el Josep. El Lluís va morir aviat. En un cicló li va caure un pal a sobre i el va matar. 

"Josep Murillo va dirigir La Nova Catalunya i va elaborar una Constitució de la República Catalana"

El Josep va ser també un gran amic de Macià.

Quan ell era a Cuba va arribar en Macià, es van fer molt amics. Macià va arribar a un acord amb els cubans i alguns exiliats a Amèrica Llatina perquè elaboressin una Constitució de la República Catalana, i en el qual entre altres es va proposar que la bandera catalana fos l'estelada, que si t'hi fixes, està inspirada en la bandera cubana. Finalment Macià va aprovar l'Estatut d'Autonomia, l'any 1932, i es van enemistar. Però després es van tornar a fer amics.

Sempre va viure a Cuba?

Des que va marxar sí. Va tenir una activitat política important, tant des del Club Separatista Català, com des de La Nova Catalunya, i després ajudant als exiliats de la guerra civil espanyola. A l'Havana però es va recordar molt dels amics que tenia a Sant Cugat. Enviava paquets des dels mercats Bon Marché de París i Toulousse i demanava a la família que repartís el menjar entre els seus amics. Però hi ha una cosa molt important que uneix a tots els Murillo!

Quina?

Josep Murillo va tenir la farmàcia i va crear llocs de treball a Cuba. El meu pare va fundar Manufacturas de Alfombras Rovira i també va crear llocs de treball. I jo, quan vaig ser gerent d'Òmnium Textil, vaig agafar els meus companys que estaven a la direcció de l'empresa i vam muntar una fàbrica. Vam agafar una nau de Rubí i vam posar deu telers. Al cap de vuit anys vam comprar un terreny a la Múnia i vam arribar a tenir 50 telers. Tots vam crear llocs de treball.

Ara que menciona el seu pare, què més em pot explicar d'ell?

Joan Justo Rovira, que es va casar amb Mercè Murillo, va ser regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Va treballar a Tomàs Aymat i després d'un temps va obrir aquesta fàbrica de tapissos i catifes que et comentava. Va ser un dibuixant i pintor bastant important a Sant Cugat, en aquella època. Fins i tot va tenir una escola de dibuix. També va ser boxejador amateur.

"El Sant Crist era famós pels miracles, però d'això ningú en parla!"

La família també té una vinculació important amb l’ermita de Sant Crist de Llaceres.

L'ermita va ser de la família Murillo. Li va cedir un altre farmacèutic de Sant Cugat a l'avi Murrillo. Després va ser de la meva mare, Mercè Murillo. Ella va ser qui va cedir l'ermita al Bisbat i la Parròquia de Sant Pere.

I vostè reivindica que el Sant Crist va fer miracles.

D'això ningú en parla! El Sant Crist a Sant Cugat era famós pels miracles, li deien gràcies. Gràcies que feia el Sant Crist a la gent que havia pregat. D'això se n'han oblidat a Sant Cugat.

En sap d'alguna?

L'any 1936 l'ermita va ser cremada i destruïda per milicians. I un senyor va portar la campana a casa meva i la vam guardar, la vam amagar. Un dels miracles que va fer el Sant Crist va ser que un dia van entrar uns milicians a casa i en aquell moment es va parar un cotxe. Va baixar un senyor i els va dir que aquella casa no es podia registrar, que en aquella casa vivien catalans íntegres i que no calia molestar-los. Aquell senyor era el cap de les Patrulles de Catalunya, de cognom Català, que era de Sant Cugat. Possiblement ens va salvar la vida, perquè si arriben a trobar la campana, ens foten tres tirs!

"Vaig treballar molt en el desenvolupament de la indústria tèxtil a Catalunya"

Gairebé no m'ha parlat de vostè.

Jo vaig néixer a Sant Cugat l'any 1930. Vaig anar a escola a l'Azqueta. Després va venir la guerra. Vam tenir sort perquè ens ajudàvem molt entre tots.  Mossèn Griera ens va formar a diversos santcugatencs i amb la seva formació vam aconseguir tenir el batxillerat i fer carreres. Abans però va venir l'etapa d'escolà, que la recordo amb molta estima.

Per què?

Perquè en aquella època érem molts d'escolans. Entre l'any 40 i l'any 48 vam arribar a ser de 25 a 30 escolans. Hi havia un cor que cantava molt bé, però a mi no m’hi van deixar cantar, m'ho van prohibir perquè cantava molt malament.

Vaja...

Continuo. Abans de fer la carrera vaig anar als Jesuïtes de Casp. Per anar als Jesuïtes feia quatre viatges al dia amb tren, d'una hora cadascun. Si Sant Cugat hagués tingut una escola d'aquella categoria, estalviant quatre hores cada dia, hauríem sortit eminències! Vaig estudiar enginyeria tèxtil, a Terrassa. Primer pèrit enginyer tèxtil, i després una ampliació en diplomat en mercats i vendes. Quan vaig acabar la carrera vaig anar a estudiar a una empresa que construïen telers. Després vaig ser a Omnium Textil, de la qual vaig ser gerent. I durant un temps també vaig treballar a Nacions Unides, a Guatemala. 

És a dir que també va marxar a fer les Amèriques!

Van ser sis mesos. Quan va vèncer el termini em van oferir continuar la labor, vaig ser uns mesos més i després em van voler prorrogar per un any més. Però la meva dona em va dir, o véns a casa o... Vaig haver de tornar i vaig treballar molt en el desenvolupament de la indústria tèxtil de Catalunya, perquè allà a l'empresa que teníem fèiem projectes de noves fàbriques. Vaig treballar a les fàbriques tèxtils més importants del ram de l’hostaleria, fent tovalloles, estovalles, llençols i altres, entre elles la Tolrà, que va ser la més important del país. 

Una última cosa per acabar. Som al Club Tennis Natació Sant Cugat, club del qual també en va ser president.

Per poc temps, perquè tampoc tenia massa temps. Era soci d'aquí i havia estat membre de la junta anterior. Em van suggerir ser-ho. Jo aquí a part de ser president vaig ser l'organitzador de la "Matinera dels vells", cada diumenge i cada dijous, els de 65-70-75 anys jugàvem a dobles. Havíem arribat a tenir, a les vuit del matí, sis pistes. Ens jugàvem l'esmorzar. El que perdia pagava.