La Unipau arriba als 30 cursos d’estiu amb els fils dels conflictes

La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) està d’aniversari. L’entitat santcugatenca que promou la cultura de la pau amb diverses iniciatives al llarg de l’any arriba a la 30a edició de la seva activitat estrella, el Curs d’Estiu. Aquest monogràfic té com a objectiu donar claus per aturar els conflictes que afecten diverses poblacions del món i que s’està celebrant des d'aquest dijous, 9 de juny, i fins el pròxim dimecres, 15 de juliol.

 

El curs avalua aquest any el tema “Els fils que mouen el conflicte”, dividits en sis eixos: “Els poders econòmics que mouen els conflictes”; “Els problemes identitaris que es transformen en conflictes”; “Els gestors de la violència que animen als conflictes armats”; “Els poders internacionals”; “I el mercat de les armes, té alguna cosa a dir?” i “Gestió dels conflictes”. Un total de 28 experts sobre el tema exposen les seves visions i donen a conèixer els interessos d’empreses, governs i corporacions per controlar els recursos dels països amb guerres i conflictes. 

 

Entre els entesos que hi intervindran, destaquen la politòloga i Presidenta d’Honor de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC), Susan George; l’escriptor i consultor Yezid Arteta; Tica Font, directora de l’Instituit Català Internacional per la Pau; José María Perceval, professor de Ciències de la Comunicació de la UAB  i Carmen Magallón, presidenta de la secció espanyola de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad. El curs ha arrencat aquest dijous amb la conferència inaugural de Mariano Aguirre, director del Centro Noruego para la Construcción de la Paz (NPC). Durant aquest primer dia i per  commemorar les tres dècades del curs a la jornada inaugural, s'ha representat el poema Pregària de guerra de l’escriptor Mark Twain. 

L’economia mou tots els fils

“De fils que mouen els conflictes n’hi ha molts, però d’entrada, i potser per una desviació professional, crec que els fils econòmics són els que més mouen els conflictes i que després acaben tenint un vessant bèl·lic”, ha assegurat Arcadi Oliveres, economista i president de la Unipau, per donar resposta a la temàtica del curs d’enguany. Oliveres ha afegit: “De vegades s’han qualificat les religions com a element de conflictes, però jo crec que més aviat serveixen de tapadora, així com les identitats”.

30 anys del Curs d’Estiu

Oliveres, què també és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha elogiat el fet d’arribar a l’efemèride de les 30 sessions “amb un tema monogràfic com és la pau i des d’una òptica positiva”. El santcugatenc ha posat en valor aquestes tres dècades d’activitat, “hem estudiat la pau en profunditat per saber què es troba darrere la guerra i analitzar els conflictes amb permanència i els nous”.

 

I és que l’entitat, que celebra els cursos d’estiu al Centre Borja, basen la seva raó de ser en el fet de fer propostes de pau, perquè les adoptin tant els moviments socials com mestres que fan treball per la pau, però també la societat santcugatenca, que “és molt fidel al curs”, ha apuntat. L’expert que protagonitzarà la xerrada “El paper de la comunitat internacional”, al matí del dilluns 13 de juliol, ha indicat que el curs té un impacte real en la resolució de conflictes. En aquest sentit, Oliveres ha assenyalat que la Unipau “es mou en els paràmetres de preveure conflictes, fer consciència i fer canviar actituds humanes”.

 

L’expert en la cultura de pau ha exposat, en relació als cursos d’estiu com a suport en els processos de pau, que “vam tenir una forta presència en el conflicte de Colòmbia: un dels nostres professors, el santcugatenc Enric Fises, va estar molt lligat a les negociacions de pau. A més, a la Unipau hem tingut persones amb presència en accions de pau i alguns nobels de la Pau com el nostre rector Adolfo Pérez Esquivel, qui ha intervingut en molts conflictes”. 

Un raig d’esperança

Oliveres s’ha mostrat convençut que l’actual societat està donant símptomes d’un canvi, el que podria desencadenar una major preocupació per la situació dels països més vulnerables i que actualment són objectiu de guerres. En aquesta direcció, va recordar que tenir els ulls posats en el Pròxim Orient amb imatges esgarrifoses d’execucions sumàries fa que no pensem en les 50.000 persones que cada dia moren de gana, segons l’ONU.

 

Tot i això, el docent ha dit que els nous moviments socials tenen molt a dir en els conflictes, “no perquè siguin actors polítics de dimensió, però sí perquè hem estat capaços de crear aquesta consciència. Fa 4 anys les coses van començar a canviar, la crisi havia generat molt malestar a moltes famílies que havien perdut l’habitatge; alguns, la feina, i d’altres, la vida perquè es van suïcidar. El segon pas va ser analitzar els orígens, en aquest punt, alguns van arribar a la política i uns altres van tenir un rerefons d’acció social. Les coses estan canviant, quan feia 35 anys que no havien canviat”.

 

Oliveres ha defensat que sempre s’ha de mantenir l’esperança i ha conclòs exposant que “fa 30 anys que tenim esperança i la tindrem tots els anys que facin falta, hem de partir de la idea que falta voluntat i honestedat, perquè el que no falta són recursos, que en tenim”.