Nadal per a tothom

El mateix que avui fan institucions de pes, ajudant els necessitats, ho vam fer també joves santcugatencs l’any 1968 amb una sabata i una espardenya, que era el mateix que dir un 2 CV i un Seat 600 com a tota infraestructura.

La majoria érem nois i noies d’entre 16 i 18 anys, plens d’inquietuds i d’energia que ens traspuava la pell només sentir parlar de les injustícies que hi havia al món, si fa o no fa, el mateix que passa avui.

Amb les festes de Nadal vam trobar el camí com a plat fort de la campanya d’ajuda als més desafavorits.

Dividits en grups, vam repartir caixes de cartró per les botigues i després vam entregar la recapta en lots en les cases seleccionades prèviament per la Parròquia.
Va ser una bona ocasió per veure de ben a prop els drames que vivien moltes famílies d’aquest poble.

Acabada la campanya de Nadal vam empalmar amb la de joguines per als infants.
Era el mateix però, en aquest cas, amb joguines.

Les recollíem també amb grans caixes de cartró i les classificàvem segons els destinataris.
Pistoles i pilotes per als nens i nines i cuinetes per a les nenes.