Nogueras (excap d'estació de Sant Cugat): "Donàvem la sortida dels trens amb un xiulet"

Quan en Domingo Nogueras va començar a treballar en una estació de tren del que ara són els Ferrocarrils de la Generalitat cobrava 38 pesetes al mes. En aquell llunyà 1957 va entrar a treballar com a mosso (la categoria més baixa) i quan es va jubilar el 1997 va arribar a ser el cap de l’Estació de Sant Cugat, el municipi on viu. Als seus 92 anys recorda amb claretat i nostàlgia els seus anys de feina sempre al costat d’uns rails i envoltat de passatgers. El TOT conversa amb ell per reviure aquells anys a Sant Cugat i al voltant de l'estació.

Quan va començar a treballar al Ferrocarril?

El 23 de juny de 1957. Primer vaig començar a treballar a plaça Catalunya. Abans entràvem a la feina com a mossos d’estació, una figura que ara ja no existeix. 

Quina feina feia?

El mosso era qui tallava els bitllets a mà. Ara hi ha unes màquines que ho fan. Qui no tenia bitllet l’enviàvem al cap d’estació. També controlàvem les sortides i netejàvem les estacions. 

Com va entrar en aquest ofici?

Jo fins que tenia 27 anys vaig treballar al camp. Era pagès a Alguaire. Llavors una germana meva es va casar i van venir dues cosines de la meva germana que vivien a Barcelona. En aquell moment ja treballaven als ferrocarrils el marit d’una d’aquestes cosines i un altre familiar. Em van preguntar què feia un home tan jove treballant al camp i em van animar a provar de demanar una feina als trens. Em van dir que em donarien bones referències.  

Sempre va bé tenir contactes...

Quan vaig tenir dos dies de festa per Setmana Santa vaig anar cap a Barcelona per a mirar a veure, i ja vaig deixar la sol·licitud feta. Després hi he treballat durant 38 anys i he canviat cinc cops de categoria laboral.

Nogueras: "Una de les feines que teníem era donar sortida als trens a la seva hora. Ho fèiem amb un xiulet"

Com ha canviat el món ferroviari en tots aquests anys?

Una de les feines que teníem era donar sortida als trens a la seva hora. Ho fèiem amb un xiulet. Un dels canvis més significatius va ser tenir enclavaments elèctrics. Jo vaig estrenar el de Plaça Catalunya quan era factor de circulació, una categoria ja superior a la de mosso d’estació. Hi ha hagut molts canvis. Per exemple, vaig treballar a l’estació de Sarrià de cap d’estació i quan vaig començar allà encara estava fora, al carrer. 

Segur que hi havia menys ordinadors?

Quan vaig començar es canviaven les agulles de les vies a mà.  

Vostè té un tren preferit?

Els de fusta, que ja no existeixen. Van venir dels Estats Units. Després ja van venir els metàl·lics i ja més endavant els nous. 

Abans també tenia dues classes?

Hi havia dos tipus de bitllet: de segona i tercera. La diferència era que tenien els seients tapissats i els de tercera eren metàl·lics.    

Nogueras: "El bitllet valia cèntims, ni tan sols una pesseta"

Quant valia un bitllet llavors?

Cèntims. Ni tan sols una pesseta. De Plaça Catalunya a Provença només eren 20 o 30 cèntims. 

Deu tenir centenars d’històries per explicar. Què és el més estrany que li ha passat en una estació?

A Sarrià vam tenir un part a dins un tren. Vam haver de canviar el tren i tot. 

Algun episodi tràgic?

També. Vam tenir un home que vam trobar entre dos vagons. Mai no vam saber què va passar. Pot ser que es tirés ell o pot ser que l’empenyessin. El tren el va arrossegar uns metres... Va venir la policia, però no vam saber què va passar. 

Nogueras: "Un dia a un maquinsta se li va oblidar de posar el fre i el tren va venir directe cap a l'estació"

Segur que té més anècdotes...

Abans hi havia una via morta prop de Sant Cugat. Un dia a un maquinista que va deixar allà un tren se li va oblidar de posar el fre. Doncs el tren va venir sol, sense conductor, directe cap a l’estació de Sant Cugat. En aquell moment hi havia un tren a l’andana que vam haver de desallotjar a tota velocitat. Finalment, el trens van xocar, però ningú no va prendre mal perquè vam aconseguir treure tothom de l’estació.

Què controlava llavors un cap d’estació?

Els horaris, les agulles, el personal. Vaig tenir sort que mai no va passar res greu sota la meva responsabilitat.  

Té especial estimació per alguna estació?

He estat a gust a tot arreu. Vaig estar 12 anys a Sarrià, tres a Bellaterra i em vaig jubilar l’any 1996 com a cap d’estació a Sant Cugat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.