Núria Bosch, l'última pastora de Sant Cugat, llegenda d'un ofici en extinció

Hi havia un temps que a Sant Cugat hi havia quatre o cinc ramats d'ovelles, cabres i vaques. D'això en fa 60 anys, quan pasturava Núria Bosch, l'última pastora de cabres i ovelles, símbol d'una professió en vies d'extinció.

Una vida dedicada a la seva família i el bestiar

Núria Bosch va néixer el 17 d'abril de 1930 a la masia de Can Cortés i quan va complir 8 anys, els seus pares, que feien de masovers, li van donar un petit ramat de quatre cabres per poder ajudar-los a tirar endavant la família. Era la petita de quatre germans i no va poder anar a l'escola. No sabia llegir ni escriure.

Després de Can Cortés, es va casar a Sant Quirze, poble d'origen del seu marit, i va anar a viure a una casa de l'Arrabassada que li va recomanar el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià d'aleshores, Mn. Juli. Eren unes quadres que el matrimoni va haver d'adequar. Allà va tenir cinc fills i va viure fins al mes de setembre del 2022, quan va anar a una residència de Mira-sol per estar-s'hi els últims dies. Va morir el 15 de novembre a Terrassa. El seu mitjà de transport amb el centre de Sant Cugat era un carro que al poble tothom identificava. Va tenir cabres i ovelles fins, pràcticament, els últims dies (juny 2022), però des de feia uns vuit anys ja no les treia a pasturar. Des del 1982 va viure sense el seu marit perquè es va separar.

La dona del carro als Tres Tombs

"La recordo baixant i pujant l'Arrabassada amb el seu carret. Era el seu mitjà de transport. El feia servir per anar a comprar al mercat, a la Cooperativa", recorda Joan Torné, mecànic de Sant Cugat i apassionat dels Tres Tombs.

Baixava amb el seu carro Arrabassada avall i Arrabassada amunt i el passejava també per la tradicional rua dels Tres Tombs de Sant Cugat. Cada any participava i més d'una vegada hi havia anat també a Rubí, recorda Torné. Va participar fins als 85 anys (2015). Els primers anys anava amb un carro de treball i, els últims anys, des dels anys 75 o 80, ho feia amb un carro de passeig.

La defensora dels drets del seu bestiar enfront del 'reality La Granja'

Núria Bosch era molt coneguda al poble, però encara es va fer més famosa quan l'any 2005 el mitjà de comunicació estatal La Vanguardia va fer-se ressò de les queixes que va fer perquè el reality la Granja-que aleshores es rodava a Can Bell-la deixés pasturar pels camps de la finca. Va estar tres mesos sense poder pasturar el ramat per on havia passat tota la vida.

 

En un racó de l'Arrabassada descansa en pau

A banda d'aquest incident mediàtic, Bosch va viure una vida humil rodejada d'ovelles, cabres, gallines, vaques, gossos i un cavall. No va tenir llum ni aigua corrent fins poc després de l'incident amb el programa de televisió. Des del 2000, però, es podia comunicar per via telefònica.

A la finca encara es pot veure el que queda de la seva vida en aquella casa. Un pou de 67 metres de profunditat i, molt a prop d'aquest, el cobert on les ovelles i les cabres menjaven i es refugiaven del fred.

Va tenir fins als seus darrers dies una vida dura, austera i senzilla en una casa amb un dormitori modest amb un discret llit i una cuina amb l'imprescindible per preparar-se el menjar cada dia. S'aixecava a les 6 del matí per pasturar i, a l'estiu, encara més d'hora perquè el bestiar no passés tanta calor.

 

Pocs mesos abans de morir, la protagonista d'aquesta història va poder veure complert el desig de veure plantat un palo santo al jardí de casa seva. Així, quan ja no hi fos, les seves cendres podrien descansar a prop d'aquest fruiter, del pou i del paisatge que tant estimava.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.