Núria Mora, pintora d'animals: "Estic oberta a totes les propostes, menys la tauromàquia"

"Les famílies que tenim un gos de 13 anys tenim 13.000 fotos. Volíem fer-li el retrat en vida, no quan ja no hi fos". Així explica el santcugatenc Toni per què va encarregar un retrat del seu gos Caser a la il·lustradora Núria Mora Sagalés. El descobriment va ser casual, durant una fira al Monestir de Sant Cugat, però el resultat el va convèncer des del primer moment. "La diferència entre una foto i un retrat d'aquesta categoria és enorme. Tota la família vol que el Caser estigui amb nosaltres per sempre", assegura.

Aquest dòberman de 13 anys és un dels últims animals que ha retratat Mora, dissenyadora i il·lustradora formada a ELISAVA i establerta a Sant Cugat. Coneguda pel seu projecte artístic Nunu Mora, des de fa tres anys ha convertit els retrats d'animals de companyia en la seva principal activitat artística, treballant amb tècniques com el grafit, l'aquarel·la, la tinta o el llapis de color per captar la personalitat de cada mascota.

Com li va venir el fet de pintar animals de companyia?

Ja fa uns tres anys que m'hi dedico. Va venir perquè sempre he pintat per hobby i afició. La gent va començar a veure els dibuixos que feia i em va començar a demanar si els faria el seu gos o el seu gat. Aleshores em vaig començar a plantejar deixar la feina on estava. Treballava en una empresa dissenyant puntilles per a llenceria i prêt-à-porter i, com que molta gent em demanava retrats dels seus animals, vaig pensar que potser m'hauria de dedicar a això, perquè era realment la meva passió. Sempre m'han agradat molt els animals.

Aquí vaig començar a retratar animals amb diferents tècniques. El Caser, per exemple, el vaig fer amb retolador de tinta negra calibrat. Me'l va demanar el Toni i és un dels últims que he fet.

Sempre pinta amb la mateixa tècnica?

Pinto amb punta fina, però també amb aquarel·la, llapis de color i llapis de grafit, segons el resultat que busqui el client. Hi ha gent a qui li agrada més el color o hi ha animals que, pel tipus de pelatge o les tonalitats que tenen, s'adiuen més a una tècnica o a una altra.

El Caser, com que és un gos negre i marró, d'un estil que jo dic que recorda un doberman, amb tinta negra quedava preciós pel contrast que tenen les celles.

Això es fa a partir d'una fotografia o ha d'estar físicament l'animal?

Es fa a partir d'una foto o de diverses fotos. Sempre demano al client que m'enviï les fotos que més li agradin del seu gos i, a partir d'aquí, faig el meu muntatge. Seria molt complicat tenir l'animal de companyia quiet tanta estona. Per tant, sempre treballo a partir de fotografies.

Pinta amb tinta negra, però també amb aquarel·la...

Sí, depèn del pelatge de l'animal plantejo fer-lo amb una tècnica o una altra. Per exemple, un gat taronja jo recomanaria fer-lo amb aquarel·la perquè així els colors queden molt més vius. O un animal que tingui uns ulls molt expressius. A vegades tenen els ulls blaus i, clar, val la pena fer-lo a color per ressaltar aquest tret tan característic.

Moltes vegades el client o la clienta no sap què vol. Li demano que m'enviï fotos i, a partir d'aquí, analitzo quina seria la tècnica més adequada per al seu cas i li faig la recomanació.

A vegades hi ha gent a qui li agrada un estil més clàssic i li recomano el grafit. És el llapis de tota la vida, en blanc i negre, que permet un degradat més subtil, no com la tinta, que potser és una mica més agressiva pel que fa als contrastos. En canvi, amb el grafit el resultat queda més suau i més difuminat.

S'ha inspirat en alguns referents?

Per Instagram hi ha un munt de referents. Hi ha gent que fa unes coses espectaculars. Jo apunto cap allà dalt. M'agrada molt l'estil de retrat hiperrealista. Per arribar a l'hiperrealisme encara em falta molt, però vaig fent.

Evidentment, m'he inspirat en molts artistes, no només en els que fan retrats d'animals, sinó també en la manera de treballar les diferents tècniques, com el puntillisme o el rayisme.

Hi ha una artista que m'agrada molt, que es diu Elena Pancorbo, i que treballa amb pastel. Jo ara no treballo amb pastel, però és una gran font d'inspiració per la manera com el domina. La Laura Agustí també és una gran referent. El Javi Rubín és un altre artista que m'agrada molt. Hi ha una sèrie de pintors i artistes actuals que m'encanten i segueixo la seva feina. Tots es poden seguir per Instagram.

On es poden veure els seus treballs?

El meu compte és @nunu_mora_ i allà penjo tots els dibuixos que vaig fent i tots els retrats per encàrrec. És com un portfoli digital. La gent de seguida veu el que faig, em troba i pot escollir l'estil que més li interessa per al seu dibuix. Em poden seguir i també encarregar-me un retrat des d'allà.

Instagram és una eina molt útil. És una plataforma que s'ha de treballar molt. El meu compte és petit, tinc uns 2.500 seguidors, però m'agrada molt perquè hi ha una comunitat molt bonica. La gent que hi és és perquè realment li agrada el que faig.

Em fa molta il·lusió perquè rebo molt suport dels seguidors i seguidores, i això també m'anima a continuar pintant. És molt bonic. Tinc una comunitat molt xula. No rebo hate, com es diu. Normalment sempre són paraules amables i això motiva, sobretot al principi, quan tot costa més.

Arrencar un negoci és difícil, però en el món de l'art encara més. Tenir gent, desconeguts d'arreu d'Espanya, sobretot, que et donen suport fa que pensis que potser sí que val la pena seguir lluitant pel que vols. Van passant els mesos, van sortint encàrrecs i sembla que tot va sobre rodes. Veig que aquest és el camí que haig de seguir.

Li veu recorregut?

Sí, espero que sí. Sempre em diuen: "Ai, no et fa por la intel·ligència artificial?". Al principi em feia patir molt, però després vaig pensar que la gent que valora l'art i que s'estima les seves mascotes realment vol alguna cosa única. No hi ha res millor que una obra feta a mà i amb tot l'amor que hi poso.

Sempre rebo uns missatges preciosos quan la gent rep el retrat o quan ja l'ha regalat. Em diuen que és ben bé el seu animal. Queden molt meravellats i això m'omple molt. La satisfacció del client és com donar alegria a la gent. És una feina molt bonica i molt agraïda.

A Sant Cugat cada vegada hi ha més gats. Ho has notat en els encàrrecs?

He notat més encàrrecs de gossos que de gats, però no hi ha gaire desequilibri. Està bastant igualat. En general, et diria que un 60% són gossos i un 40%, gats. Encara no ha canviat la balança. Estan bastant empatats.

Quin és l'animal de companyia més exòtic que ha pintat?

No era ben bé un animal de companyia. Era un animal rescatat. Era d'un home, em sembla que de Cantàbria. Em va demanar un petit mussol. Ell viu a la muntanya i el va trobar molt malament. El va agafar, se'l va endur a casa, el va cuidar, el va recuperar i després el va alliberar. Aquest potser és l'animal més peculiar que he pintat. També he fet un lloro gris.

Quina història més bonica, la del mussol...

Clar! A més, tinc una col·lecció d'il·lustracions que venc a banda dels retrats. Són animals amb un paisatge a l'interior, fets amb tinta. Aquest home va veure els animals que feia, com el cérvol o la guineu, i em va dir: "Jo vull aquest mussol amb un espai que és molt estimat per mi". Són unes cascades que hi ha a prop del seu poble i que tenen un gran significat per a ell perquè hi ha anat tota la vida. És un lloc molt verge, molt tranquil i molt bonic.

Volia que dibuixés aquelles aigües a l'interior del mussol i va quedar un retrat molt xulo, que fusionava l'animal amb el paisatge que tant s'estima aquest senyor.

Això amb la IA costaria molt i no seria el mateix...

Segurament... I espero! No té el mateix efecte una cosa feta de forma automàtica que una obra en què saps que una persona hi ha dedicat hores i hores pensant en el teu animal, que tant t'estimes, i estimant-lo gairebé tant com tu.

Tots els animals venen amb una història i aquesta emoció la intento posar en el dibuix. Crec que la gent ho percep per les paraules tan boniques que em diuen després. Tothom queda molt emocionat.

I té una gossa i encara no l'ha pintada...

T'explico... És la gossa de la meva germana i fa sis mesos que viu amb nosaltres per alleugerir una mica la feina de la meva germana, que sempre va molt atrafegada i té tres fills. Té una vida molt ocupada.

Jo li vaig dir que, com que treballo des de casa, podia estar pendent de la gossa, passejar-la tantes vegades com calgués i jugar-hi perquè disposo d'aquest temps. Com que és una gossa gran, ja té 13 anys, totes dues vam creure que es mereixia aquesta qualitat de vida.

Ara viu a casa meva amb la meva parella. I encara no té retrat. Ja li he fet les fotos, però el retrat encara no ha arribat.

Ara mateix, quants retrats d'animals ha fet?

Per encàrrec, jo crec que ja anem pels 130, més o menys.

I podria dir allò que es diu que els amos s'assemblen als seus animals?

Ostres, sí! És molt fort! Sovint s'assemblen molt i penso: "És que aquesta persona només podria tenir aquest gos". És clavat. És molt peculiar, això. Però sí, es compleix sovint. No sé per què ni quina ciència hi ha darrere d'això, però passa. I també en el caràcter o en l'expressió.

Té algun somni de pintar un animal en concret?

No sabria dir-te un animal perquè m'agraden tots. Em proposen pintar un tauró i em sembla fantàstic. Em proposen un ratpenat i també. Tots els animals són benvinguts, tots són un repte. No sabria dir-te quin m'agradaria pintar.

I animals ficticis?

També! De fet, ja en vaig fer un per a un noi que em va demanar un animal d'una pel·lícula de la saga Bestioles fantàstiques i on trobar-les. Hi ha un animalet que es diu Niffler, que és l'animal de companyia del protagonista. És una mena d'ornitorrinc amb escates, molt estrany, que roba or.

Em van demanar que dibuixés aquest animal i no tenia fotos de referència. Em vaig posar a buscar per internet imatges i vídeos de com es movia i quina actitud tenia. Va ser molt entretingut i divertit. Va ser un dibuix més lliure i et pots esplaiar més.

Així que no està tancada als animals reals. Qualsevol persona que jugui a un videojoc i vulgui que li pinti un personatge d'allà...

Exactament. També faig fusions de persones i animals. Per exemple, una noia em va demanar ser una sirena i una altra, una fada. Feia el retrat de la noia i després ho completava amb la cua de la sirena o les ales de la fada.

Això també és un projecte molt xulo perquè és més fantasiós i et permet deixar volar més la imaginació.

Potser els therian li podrien encarregar que els dibuixessis com l'animal amb què s'identifiquen...

Sí, podria ser. Encara no m'ha arribat cap client així, però qui sap. Jo, encantada. Benvingudes totes les propostes, menys la tauromàquia. Això sí que no. Estic súper en contra del maltractament animal.

Tot el que sigui un animal feliç, el retrato. O una persona barrejada amb un animal, cap problema.

La tauromàquia seria una línia vermella...

Sí, absolutament.

Igual com pintar batalles de galls...

Mai. Violència amb animals, no. Això sí que no ho pintaré mai.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.