Oñate: “El català a Sant Cugat està millor que a altres pobles, però és millorable"

El Servei Local del Català de Sant Cugat (Casa de Cultura) forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística i treballa per fer del català un idioma més utilitzat. Per la seva escola d’adults hi passen unes 400 persones l’any que volen aprendre i millorar el seu català. També engeguen campanyes per promoure el català al comerç santcugatenc. A més, impulsen  les parelles lingüístiques, on catalanoparlants voluntaris conversen amb persones que n’estan aprenent.

En parlem amb la responsable del servei, Mar Oñate.

Quina és la missió del Servei Local del Català?

La nostra tasca és fer que el català tingui un ús normal. Moltes vegades normalització s’associa a norma, però no, ve de normal. Volem que el català sigui habitual i s’utilitzi.

Avui en dia l’ús del català no és normal?

Les dades sociolingüístiques són clares: l’ús del català no és normal i no és habitual en alguns àmbits com els jutjats, entre els joves o als patis de les escoles. Hi ha àmbits on encara cal fer èmfasi, com en la restauració, on és dificultós que s’utilitzi el català. Hi ha molta gent contractada que no domina la llengua i ho fa més difícil.

Quines activitats feu per ajudar a la normalització?

La tasca principal són els cursos de català per persones adultes. Però no som només una escola de català. Per normalitzar la llengua calen campanyes de dinamització lingüística per fer èmfasi en àmbits com els comerços, l’administració o socioeconòmics.

A Sant Cugat es va impulsar una campanya pilot per fomentar el català a comerços i restauració. Com va anar?

Vam oferir gratuïtament als establiments deu sessions de català de quinze minuts, que fèiem en horari laboral i realitzades en el mateix local. Un professor nostre es desplaçava al comerç, fent sessions sobre nocions bàsiques perquè el dependent tingui les eines per poder tenir una conversa en català. Hi van participar unes set botigues.

Oñate: "La bona notícia és que la gent que l’aprèn, té ganes de fer-lo servir"

En general, les dades indiquen que a Sant Cugat es parla més català que a l’entorn.

Sí, és innegable que la situació del català a Sant Cugat és millor que a altres municipis. Però és millorable. I hi ha la necessitat d’aprendre el català, els nostres cursos s’omplen. I la bona notícia és que la gent que l’aprèn, té ganes de fer-lo servir i l’actitud de l’alumnat és molt positiva.

En els comerços santcugatencs costa que t’atenguin en català.

Nosaltres vam visitar 200 botigues de Sant Cugat per explicar els nostres serveis i et trobes de tot. La gran majoria tenen una actitud positiva. Hi ha barris on detecten més la necessitat de parlar català perquè la clientela és catalanoparlant, mentre en altres no passa tant. Hi ha alguna botiga on el propietari té alguna recança per deixar que el seu treballador aprengui català en horari laboral amb les sessions de quinze minuts. Però són casos puntuals. La meva impressió és que pots anar a comprar a tot arreu fent servir el català. El que ens trobem sovint és que hi ha alumnes que ens diuen que volen aprendre el català, però quan veuen que és estranger o li costa, li canvien al castellà. Es fa amb bona intenció, però no ajuda al fet que n’aprenguin. Com que dominem les dues llengües, per posar-ho fàcil a l’altre, li parlem en castellà.

Hi ha certs prejudicis en aquest sentit?

No ho diria amb sentit pejoratiu. Dones per suposat que aquella persona no parlarà català, no és negatiu, és natural i espontani. Però convé canviar aquest xip, sempre des d’una actitud molt amable i des de la voluntat d’ajudar.

Oñate: "Hi ha gent que ve perquè els seus fills van a l’escola i veuen la necessitat"

Quin és el perfil de santcugatencs que venen als cursos de català per a adults?

En els cursos bàsics, per persones que no saben res de català, hi ha un sector molt freqüent que és el servei domèstic. Molta gent em diu que a Sant Cugat no hi ha tanta immigració: sí que n’hi ha i hi ha molta gent de Sud-amèrica que es dedica al sector domèstic i afortunadament veuen la necessitat d’aprendre el català. Després hi ha l’altre vessant, de persones amb més poder adquisitiu com treballadors de multinacionals. Tenen un perfil més europeu. Els alumnes del nivell més alt, la majoria venen perquè els hi reclamen el nivell C2 per fer oposicions. I després hi ha el perfil de nivell intermedi, que sovint és gent jubilada que ja parla el català, però mai l’ha escrit perquè no li van ensenyar a l’escola.

Pel que fa la gent que no en sap gens, què els motiva a aprendre’n?

Hi ha molts casos diversos. Hi ha gent que ve perquè els seus fills van a l’escola i veuen la necessitat. N’hi ha que els ho demanen per tenir els papers d’arrelament i saben que es tindrà en compte. I d’altres que ho fan per integració social.

Què diria a algú que ve de Sud-amèrica, que ja parla castellà, per convencer-lo que aprengui el català?

Jo em considero una persona molt emotiva i la meva feina m’agrada molt per l’aspecte humà. M’omple la satisfacció que veig en les persones que aprenen el català i, després entren a una botiga i fan l’esforç de parlar-lo, i com a resposta reben un gran somriure. És el fet de sentir-te acollit, de formar part d’una cultura i fer un esforç per entendre-la. El motiu més important hauria de ser les relacions humanes.

Oñate: "El català té molta presència a internet, però a les xarxes socials com Instagram o TikTok, la presència del castellà és aclaparadora"

Els joves cada vegada parlen menys el català i a internet predomina el castellà. Teniu algunes campanyes enfocades al jovent?

El català té molta presència a internet, però a les xarxes socials com Instagram o TikTok, la presència del castellà és aclaparadora. Falta l’hàbit de consum de xarxes socials i plataformes en català, condiciona molt que els joves no l’utilitzin. Nosaltres fem campanyes dirigides als joves i intentem parlar el seu llenguatge.

Comentava que molta gent que ve de fora aprèn el català a través de l’escola dels seus fills. És un dels principals factors d’integració?

Totalment i d’una manera molt positiva. És un estímul més pels pares, per voler compartir amb els fills. No és només que vagin a la reunió de pares i ho vulguin entendre tot, sinó que pares i fills fan un aprenentatge conjunt i s’enforteix el vincle. 

Una altra activitat que impulseu són les parelles lingüístiques de voluntaris. En què consisteixen?

És un programa que fa molts anys que existeix i a Sant Cugat és molt reeixit. Es nodreix de persones catalanoparlants, que no cal que siguin professors ni res. Queden un dia a la setmana, durant una hora, amb una persona que està aprenent el català. La persona que està aprenent el català, que té uns coneixements mínims però li falta fluïdesa, pot posar-lo en pràctica. Va néixer perquè molts alumnes dels cursos del català el volen practicar, però es trobaven que amb la família, amics i la feina parlaven en la seva llengua materna.

Oñate: "Són molts els casos que m’han explicat que s’han fet amics, fins i tot les famílies"

Quin és el perfil dels catalanoparlants que s’ofereixen per ser voluntaris de les parelles?

Durant molts anys el perfil més freqüent eren els jubilats, però ara cada vegada hi ha més joves. La motivació pot ser que s’estimin la llengua, que conegui persones migrants, empatitza i vol donar un cop de mà o per motius polítics.

El fet de conèixer una altra persona d’una altra realitat, què els hi aporta?

És brutal. Són molts els casos que m’han explicat que s’han fet amics, fins i tot les famílies. És el programa que tenim que més xarxa d’integració i intercanvi de cultures crea.

Hem parlat del tema de l’escola. Durant l’últim any ha tornat a aparèixer la polèmica per l’ús del català i el percentatge de castellà. Com ho viviu des del Servei Local del Català?

Nosaltres donem suport al català a l’escola, però ens intentem desvincular de les tendències polítiques. Evidentment defensem l’ús habitual del català i creiem que és positiu el seu ús a l’escola.

Vostè forma part del Servei des del 2013. Com ha vist l’evolució en aquests deu anys?

Vull pensar que la gent ens coneix més, hi hem dedicat molts esforços. La pandèmia i el confinament van ser un punt d’inflexió perquè ens hem modernitzat. La gent s’ha acostumat a fer servir les noves tecnologies, per exemple amb els cursos en línia, que han guanyat molt terreny. És positiu que l’ús de la tecnologia en l’aprenentatge de la llengua s’hagi normalitzat.

Oñate: "Es cometen molts errors, com passa a totes les llengües"

Per què va decidir començar a treballar al Servei Local del Català i en la normalització lingüística?

A mi m’agrada molt la llengua i vaig fer la carrera de Filologia catalana. Em considero sobretot correctora i hi he treballat molts anys, combinant-ho amb l’ensenyament. El Consorci t’ho permet tocar tot. De fet, tenim el servei d’assessorament lingüístic, que facilita correccions de textos a la ciutadania. Tenia molt clar que amb adolescents no volia treballar, no m’hi veia. En canvi, amb adults sí. I és molt gratificant, perquè les persones que són a l’aula, hi són perquè volen i tenen un interès.

En general, com veu el nivell de català dels catalanoparlants?

El que he de dir clarament és que el nivell de C1 de la gent que acaba l’ensenyament obligatori, no s’ajusta a les competències lingüístiques d’aquest nivell. No obstant això, es parla prou bé. Hi ha moltes incorreccions, però crec que n’hem de treure transcendència i ens hem de relaxar una mica. I ho dic jo, que soc correctora i m’ho miro tot. Crec que el nivell està bé, no cal que ens posem les mans al cap. Es cometen molts errors, com passa a totes les llengües. A vegades tenim el complex que parlem molt malament, però parlem amb naturalitat i evolucionem i la gent s’equivoca.

Hi ha gent que comencen a aprendre català i no s’atreveix a parlar-lo per vergonya o por a equivocar-se i al que diran?

Totalment, pot ser un fre. És una barrera important que s’ha de salvar, d’aquí va venir l’eslògan de fa uns anys de ‘parla sense vergonya, parla en català’.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.