Ortiz: "El Fotomemòries ajuda a socialitzar, parlar, compartir i a millorar l'autoestima "

Fa uns anys que Eugènia Ortiz dirigeix un projecte que vol millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer a través d'un projecte que treballa amb la fotografia: Fotomemòries. El TOT Sant Cugat en parla amb ella en el marc del Dia Mundial de l'Alzheimer.

"Ens enfoquem en els elements i aspectes positius dels records autobiogràfics"

Com definiria el projecte Fotomemòries?

Fotomemòries és un projecte de treball amb les fotografies d'Arxiu i els àlbums familiars que té com a objectiu la millora de la qualitat de vida de persones amb graus lleus i moderats de malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer o el Parkinson. Fotomemòries neix amb la voluntat d'ajudar i estimular el record per mitjà de la fotografia. Tenint en compte el potencial de les imatges com a realitat que provoca la memòria instantàniament; remet a un lloc o estat; persona; sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal que tothom entén i integra amb facilitat. Ens enfoquem en els elements i aspectes positius dels records autobiogràfics.

Quins són els seus principals objectius?

• Donar veu a gent que pateix Alzheimer per aconseguir que se sentin partícips d'aquesta societat.
• Millorar l'autoestima i la qualitat de vida
• Fomentar la comunicació i la interacció social dels participants mitjançant la conversa si es pot i l'escolta activa.
• Reduir l'estigma social que tenim de l'Alzheimer i altres demències.
• Preservar i reforçar la identitat personal.• Manifestar l'assoliment de la longevitat amb una vida plena de vivències.
• Permetre la resignificació, és a dir, recordar un esdeveniment sigui positiu, sigui negatiu i donar-los un nou significat. En cas de fets conflictius, s'efectua una nova lectura que permet ressituar-los de manera menys dolorosa.

Explicava en la presentació que el programa es divideix en tres fases. Podria explicar-les?

La metodologia en aquest projecte segueix tres fases de treball, sempre amb la fotografia com a fil conductor: 1- Presentació: Qui som, novel·la de vida L'exercici d'escriure (si poden i els ve de gust), de pensar-se, d'explicar-se i després de compartir-ho, és donar una dimensió a cada persona que hi participa; un lloc i espai, practicar una escolta activa quan s'expliquen és important, acompanyar-los en la socialització, gaudint de les històries d'una forma conjunta ajuda a cohesionar al grup, a fer-nos més sensibles a les històries alienes per reforçar la nostra història com a individus en aquesta societat.

2- Visionat d'imatges icòniques del passat acompanyat de tertúlies obertes. Teràpia de Reminiscència. Memòria col·lectiva. Al llarg d'aquest temps hem confeccionat un important banc d'imatges icòniques, procedent de diversos arxius, que ens serveixen per començar a situar-nos, a parlar, a compartir i a continuar coneixent-nos entre totes i tots, són imatges triades molt curosament per fer-los parlar, ja que si no amb totes, amb moltes d'elles se sentiran identificats.

3- La imatge que parla. Memòria individual o subjectiva. En aquesta fase del projecte els donem un espai més individualitzat, un espai d'escolta on tenen temps de fer pauses, pensar, i prendre's el temps que necessitin sense interrupcions. Per treballar a partir d'una imatge que cada participant tria i de la que gravarem un àudio, d'aquí La imatge que parla. La memòria en general és molt subjectiva, i les memòries significatives d'una persona són úniques per a aquella persona.

Perquè és necessari dividir-lo en aquests tres passos?

Per aconseguir una metodologia ordenada i coherent amb la malaltia, treballem en grups hem d'aconseguir com a primer pas cohesionar-lo per després donar pas a les experiències col·lectives i personals.

"Necessitem estimar-nos i sentir-nos estimats, necessitem que ens escoltin i escoltar"

Veuen una evolució favorable entre les persones amb Alzheimer que hi participen?

Sí que veiem una evolució en l'autoestima, fonamental per a les persones, necessitem estimar-nos i sentir-nos estimats, necessitem que ens escoltin i escoltar... quan això passa ens sentim més feliços i les nostres capacitats es veuen reforçades. És imprescindible treballar l'autoestima, gaudir d'una bona autoestima és sinònim de benestar.

En què els ajuda Fotomemòries?

Com he comentat els ajuda a socialitzar, a parlar, a compartir, a sentir que cada setmana tenen un espai assegurat on els escoltarem i on els donarem eines per recordar... Evidentment depèn molt de l'estat de la malaltia de cada persona, però l'experiència durant aquests darrers anys amb el projecte és que és un espai el que oferim, on se senten molt a gust i tranquils.

Fins a quin punt són importants les famílies dels malalts per aconseguir que puguin millorar la seva qualitat de vida, més enllà de la cura del dia a dia?

Són les persones que millor els coneixen, coneixen les seves històries de vida, sempre que hi hagi estima i afecte, la família seguirà essent el més important. En el meu cas amb el projecte m'ajuden molt, els demano cada any, fotografies i àlbums familiars, moltes de les famílies es prenen el seu temps en escriure darrere les imatges que són i a quin moment pertanyen on eren o que estaven fent en aquell particular moment. Aquesta ajuda que m'ofereixen de retruc afavoreix les sessions i directament a les persones que conformen el grup.

"És molt important per donar a conèixer la malaltia, també per prendre consciència i dedicar més recursos i ajuts"

Per què és rellevant celebrar jornades, com per exemple la del Dia Mundial de l'Alzheimer?

És rellevant sí. Molt important per donar a conèixer la malaltia, també per prendre consciència i dedicar més recursos i ajuts, l'administració ha d'entendre que és urgent i necessari, les famílies actualment són les que assumeixen la càrrega emocional i el dol que suposa la malaltia, així com una gran part de les despeses que suposa la malaltia. Cal més consciència sí.

Què diria a una persona amb Alzheimer per recomanar-li participar en el Fotomemòries?

Mi acostaria amb una fotografia a la mà i li explicaria les coses que em sorgissin en mirar-la, i el o la convidaria a seure i compartir estones entre imatges. La fotografia té un gran poder evocador les reaccions de les persones a postals, imatges de revistes, o instantànies fetes per altres persones són sorprenents!