Òscar Mora, el carnisser a qui li agraden els castells, els gegants i el foc

Casteller, geganter i diable. És una d’aquelles persones que no se’n perd ni una, ni per Festa Major, ni per les diades o trobades populars. Sempre hi és, sempre col·labora i mai té un no per resposta. Va començar la seva incursió al món de les entitats de cultura popular i tradicionals a Castellers, quan aleshores la colla feia els seus primers passos, fa 20 anys.

Força anys després va provar amb Geganters: “Com que la gent de les entitats ens coneixem tots, m’ho van proposar. Ho vaig provar i m’hi vaig quedar”. I des de fa cosa de cinc anys també està vinculat a Diables de Sant Cugat. “Si hi ha una cosa que enganxa és el tracte amb les persones. Jo sempre dic que és com una droga, perquè quan marxes de vacances ho trobes a faltar”.

Explica que cada colla té les seves particularitats. “A Castellers l’espectre de persones és molt més gran, hi ha nens, pares, gent jove, molts tipus de gent i moltes tasques. Cadascú fa el seu grupet”. En canvi, explica que a Geganters “el vincle és més familiar”. Diu que el millor de pertànyer a una colla és que tothom s’equipara: “Aquí és igual que siguis carnisser o empresari, tots som iguals”.

 

A part de ser un home d’entitats, és carnisser a Cal Tubau des de fa 18 anys. Va començar-hi molt jove: “Tenia 16 anys i jo no volia estudiar, sabia que no faria res de bo. Vaig començar pelant pollastres, i ara estic servint, hi ha una evolució”.

 

La seva vinculació amb el món de la cultura i la seva feina a Cal Tubau –dues coses que procura separar, a vegades sense èxit– fan que l’Òscar sigui una persona molt coneguda al poble: “Caminar pel carrer té un perill i és que sempre et trobes algú conegut. I al final no fas res! Però per una altra banda també fa il·lusió”.

En clau personal

Anys a Sant Cugat.

Tots. 34 anys.

 

Professió.

Carnisser.

 

Una virtut.

Divertit, sempre estic rient.

 

Una virtut.

Diuen que sóc responsable.

 

Una pel·lícula.

‘El lobo de Wall Street’.

 

Un llibre.

‘No llegeixo gaire’.

 

Un país.

Aquest el tinc clar: el nostre.