Oxfam Intermón posa el focus en la desigualtat en el treball de cures no remunerat

"En l'àmbit global, les dones destinen 12.500 milions d'hores diàries al treball de cures no remunerat, el que equival a 10,8 bilions de dòlars, el que és el triple del que suposa la indústria tecnològica global". Aquesta és una de les grans constatacions que es desprenen de l'Informe 2020 d'Oxfam Intermón sobre desigualtat que s'ha presentat a Sant Cugat del Vallès aquest dimarts, 18 de febrer.

Una presentació que s'ha fet a L'Ateneu Santcugatenc i que ha comptat amb la participació de Cristina Rovira, representant d'Oxfam Intermón, i el periodista, polític i activista David Fernández, que han debatut amb els assistents sobre les causes i les conseqüències de la desigualtat.

Rovira ha apuntat com l'informe d'enguany s'ha centrat en les feines de cures no remunerades, i la desigualtat que aquestes generen, sent invisibilitzades tot i sostenir les nostres economies. Abans d'exposar les conclusions al respecte, Rovira ha fet un repàs a la situació global de desigualtat actual, assenyalant elements com que "els 22 homes més rics del món posseeixen tanta riquesa com totes les dones del continent africà", o el fet que "els 2.153 mil milionaris, tenen més riquesa que 4.600 milions d'habitants del planeta".

Una desigualtat, ha exposat, que es manté i augmenta pel fet que "les elits es reprodueixen, i el rol que juguen els sistemes fiscals", entre altres factors, com el model patriarcal, on "s'està aguantant una elit que concentra riquesa i condiciona les polítiques socials, majoritàriament masculinitzada, i a la base fonamentalment es troben dones que porten a terme feines molt precaritzades", ha dit.

Centrant-se més en el focus de l'informe d'enguany, Rovira ha fet un repàs a què suposa la feina de cures no remunerada, exercit en la majoria dels casos per dones, sent la base del nostre sistema de vida. "Té implicacions clau per l'autonomia de les dones, i fins a quin punt tenen accés a recursos econòmics propi", ha explicat, detallant que el 42% de les dones no treballen perquè ja estan treballant en aquestes cures no remunerades, front un 6% dels homes", arribant al fet que "el 65% de les dones en edat de jubilar-se no tenen accés a pensió de jubilació".

En aquest sentit, ha posat l'accent en el sector de les treballadores de la llar i domèstiques, una feina, ha dit, que "s'està portant des de l'esfera remunerada vorejant l'explotació", apuntant aspectes com que sols una de cada deu persones està protegida per la legislació laboral equiparable a la resta de professions.

Una situació dura, ha dit, però per a la qual hi ha esperança, fent referència als diferents moviments socials, tant en l'àmbit global, com de l'estat espanyol, que treballen per revertir aquesta situació.

Després de l'exposició per part d'Oxfam Intermón, David Fernández ha fet una reflexió sobre les causes d'aquesta desigualtat, subratllant aspectes com que "el que mou el món és el poder, especialment el del diner", fent referència a les conclusions de l'informe, que deixa clar que "molt poques persones disposen de la riquesa".

En aquest sentit, ha volgut portar l'anàlisi global al context de Catalunya, subratllant que "allò d'un sol poble no és tanta veritat, ni mai ho ha sigut", explicant que "som tres països diferents que conviuen en una sola societat". Per explicar-ho, ha apuntat el fet que "un 45% viuen en el que serien estàndard; un 35% viuen en règim ininterromput de precarietat, i un 20% en exclusió". Més dades aportades per Fernández. "En aquest país hi ha el 28% viu en risc d'exclusió, i 300.000 persones necessiten complements alimentaris per completar la dieta familiar".

Una situació, ha dit, que és "fruit directe de les decisions polítiques", destacant especialment el factor de la fiscalització. "Vivim en democràcies on mana qui més té, i mana el poder del diner. I el que ens deixen escollir, és la poliarquia, quina fracció de les elits faran les polítiques", ha lamentat. Així, per revertir la situació, ha afirmat que "la clau és el que farem o deixarem de fer nosaltres mateixes", fent referència a les accions que dia a dia es poden fer per acabar amb aquest sistema.