El paladar estret

El paladar estret és una de les patologies més freqüents en nens i nenes que ha de tractar-se en la infància, abans de la pubertat. Cal fer-ho quan els ossos maxil·lars s’estan desenvolupant. Si es tracta més tard, caldrà recórrer a un tractament més llarg, de major dificultat i molt probablement a una cirurgia. Parlem de paladar estret quan l’os maxil·lar és més petit que l’os de la mandíbula.

També se’n diu Paladar Ogival per la seva semblança als arcs gòtics. Presenta una base estreta, molta alçada i acaba en un angle molt tancat.

Aquesta patologia pot venir originada per causes variades i, si no es tracta a temps, quan som adults es presenten una sèrie de problemes com:

• Desgast prematur de les dents
• Dolor o patologia de l’articulació temporomandibular
• Apinyament dental per falta d’espai
• Problemes d’higiene dental
• Perduda o recessió de geniva
• Desviació mandibular funcional
• Falta d’espai per als canins definitius
• Problemes respiratoris
• Problemes digestius

La solució implica expandir la base òssia del paladar i ampliar el perímetre de l’arc dental. Tot això s’aconsegueix amb el disjuntor o expansor de paladar.

L’expansor de paladar es col·loca, durant la fase de creixement, ancorat en els últims queixals de l’arcada superior i sobre el paladar. Té un caragol central que expandeix el disjuntor i aplica una força lateral que es transmet directament a l’os. D’aquesta manera l’os palatí es va obrint gradualment sense forçar les dents del pacient.

El tractament sol durar entre 6 mesos i 1 any en funció de la severitat de cada cas i de l’evolució del tractament. És un procés indolor on el nen o la nena només notaran una lleugera pressió.

La detecció precoç és fonamental per a l’èxit del tractament, per això es recomana fer una primera revisió ortodòntica completa amb 6 anys.