Palmes i palmons envaeixen Sant Cugat pel Diumenge de Rams

Milers de persones han celebrat el Diumenge de Rams i han beneït les palmes i els palmons

Sant Cugat ha omplert un any més la plaça d'Octavià per celebrar el Diumenge de Rams, una celebració que commemora la darrera visita de Jesucrist a Jerusalem, el diumenge 2 d'abril. Amb això, milers de santcugatencs han assistit amb palmes i palmons per poder fer la benedicció de rams.

Diumenge de rams. FOTO: Ale Gómez


Els mossens de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià Emili Marlés i Àlex Serra han explicat a la ciutadania la tradició del Diumenge de Rams. "Celebrem Diumenge de Rams amb molta alegria, i és que tots estem aquí perquè tenim simpatia per Jesús, perquè és important per a la nostra vida" explicava Emili Marlés, el qual Mentre ha llegit el capítol que narra l'entrada de Jesucrist a Jerusalem.

 


Finalment, ambdós mossens han recorregut la plaça d'Octavià per a beneir les palmes i palmons de totes les persones presents. A més, les misses que s'han celebrat durant aquest Diumenge de Rams han comptat també amb la seva particular benedicció de rams.

Què se celebra el Diumenge de Rams?

En el cristianisme, el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles. Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l'Evangeli, això va passar al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió.

Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, és molt habituals que famílies senceres, ben mudades, surtin a beneir palmes, palmons i rams de llorer.

D'aquesta festa en deriva l'art de fer palmes, un vessant de l'artesania tradicional. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d'una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament, les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del Diumenge de Rams, juntament amb les branques de llorer o olivera que encara porten molts fidels. La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l'any com a símbol de protecció de la llar, fins que arriba el Carnestoltes de l'any següent.

Arribat aquest dia, cal cremar les palmes i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra. També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra perquè sigui més fèrtil.

D'altra banda, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem