Parlem del peto (no del petó)

El substantiu peto amb el sentit de ‘Tros de tela més o menys llarg i ample que cobreix la part superior del pit’ es va normalitzar oficialment en català l’any 1994. A partir d’aquest sentit, doncs, una denominació popular com pantalons de peto pot considerar-se del tot admissible i es recull ja, per exemple, al Cercaterm. També té ús peto referit a un vestit amb peto, ja sigui de pantalons o de faldilla.

La forma peto no prové del castellà, com podria semblar a simple vista, sinó de l’italià petto (del llatí pectus), que té el significat primer de ‘pit’ i també, per extensió, de ‘pitrera’ i ‘plastró’, entre altres. També és interessant saber que no és un mot nou en català, sinó que ja es documenta, com fan constar Coromines o Alcover i Moll, al Tirant lo Blanc referit a la part davantera de la cuirassa del cavaller. Posteriorment també es va recollir, amb aquest mateix significat, al Thesaurus puerilis (1575), d’Onofre Pou.

El pas del substantiu peto a l’àmbit tèxtil és posterior (es documenta, per exemple, en textos de Narcís Oller), però el parentiu semàntic amb el sentit més antic és tan evident que no sembla que hi hagi arguments de pes per bandejar un ús tan estès ja entre els parlants.

Veniu al SLC i us ensenyarem a cercar informació com aquesta a www.termcat.cat.