Peña (AFAs Sant Cugat): “L’educació pública ha de ser la primera opció i s’ha de defensar"

Alba Peña, la nova presidenta de la Coordinadora d'AFAs de Sant Cugat, vinculada al moviment educatiu des que els seus fills van començar a l’escola bressol, assumeix el relleu de Carme Roca amb la voluntat de reforçar la defensa de l’escola pública. En aquesta entrevista, parla dels reptes del nou curs, les línies educatives, la climatització i el model educatiu

Per què decideix fer un pas endavant per presidir la Coordinadora d'AFAs? Què la va portar a prendre aquesta decisió?

Arribo a Sant Cugat com a adoptiva l'any 2013, per la meva parella, que és d'aquí. Vam decidir instal·lar-nos-hi per formar una família, perquè ens semblava un lloc idoni per construir-la i tenir fills. Això està molt lligat a la meva vinculació amb el món de l'educació i a la importància que dono a l'educació dels meus fills i a l'escola pública de Sant Cugat. M'hi vaig implicar des de l'escola bressol, reivindicant millores a l'Ajuntament. El meu fill gran ha crescut i ara farà 3r de primària, i el meu compromís també ha anat creixent. La Coordinadora d'AFAs necessitava un relleu i aquesta situació m'ha portat a no poder dir que no. El relleu era necessari ja que Carme Roca i Carola Alegre van demanar fer un pas al costat. I intentarem estar a l'alçada. Ara hem confeccionat una nova Coordinadora amb representants de diferents escoles i volem continuar la tasca que s'ha fet tan bé.

Quins reptes es planteja al capdavant de la Coordinadora? Quines prioritats li agradaria abordar durant aquest mandat?

Anirem molt en la línia del que s'ha fet fins ara. La Coordinadora actual ha tingut una línia d'actuació molt continuista. Estarem molt a sobre de totes les mancances de l'escola pública de Sant Cugat. Tot i les limitacions burocràtiques, sabem que moltes qüestions depenen de la Generalitat, però també sabem la incidència que pot tenir l'Ajuntament. Estarem sobre la climatització de les aules, l'oferta escolar (quines escoles obren i tanquen grups) i la pacificació dels entorns escolars.

Quin paper creu que ha de tenir avui una Coordinadora d'AFAs? Ha de ser principalment un espai de coordinació entre famílies o també un agent reivindicatiu davant de l'Ajuntament i la Generalitat?

El paper que ha assolit la Coordinadora d'AFAs és un cas d'èxit arreu pel que s'ha aconseguit històricament. Ens arriben correus i ens demanen ajuda des d'escoles de fora del municipi i fins i tot de fora de la província. La Coordinadora s'ha erigit com a una institució de molta referència per a famílies que tenen dubtes o problemes que no poden resoldre per vies burocràtiques o administratives. Nosaltres no podem actuar en nom seu, però sí ajudar a resoldre situacions i incidir políticament en el model d'escola pública que defensa actualment el govern de la ciutat. És molt important que ens uneixi les famílies de tot el municipi. Hi ha molts temes transversals i uns eixos bàsics de l'educació pública catalana que ens uneixen. Qualsevol escola de la xarxa pública de Sant Cugat ha d'estar bé. Tenim molts punts de trobada i té sentit que puguem fer força. Com quan vam sortir a reivindicar ombres o carrils bici. Si ho fem junts, tenim molta més força que una escola individual. Volem atendre temes globals, no tant les individualitats, i que la Coordinadora representi i defensi la qualitat de l'educació dels nostres fills, sigui quina sigui l'escola del municipi.

Quina és la principal preocupació que li traslladen actualment les famílies de Sant Cugat?

Les motxilles escolars són una de les preocupacions. És una mesura de la Generalitat que ha resultat tenir una aplicació perversa. Les persones destinatàries de les beques no estan informades directament, sinó que la informació arriba escola per escola i, a vegades, la gestió dels diners és una mica qüestionable, amb circuits que no són clars. La Generalitat tira pilotes fora i l'Ajuntament també. Hem intentat posar llum perquè les persones sàpiguen si tenen dret a les beques i a què tenen accés. També hem fet molta pedagogia perquè l'escola pública sigui gratuïta. Si tens una beca, amb aquesta beca hauries de poder assumir totes les despeses del curs. Si l'escola no hi arriba, ha de trobar una altra manera de subvencionar-ho. El curs ha de costar el que cobreix la beca, i no a la inversa. També hi ha molts temes relacionats amb l'esport escolar. Moltes escoles no tenen accés a la piscina com a extraescolar. I hi ha molts temes de places i de decisions sobre on s'obren bolets i on es tanquen línies. Ja va passar el curs passat amb els Pins del Vallès. Són tots els temes pels quals lluitem perquè creiem que són mínims que garanteixen la qualitat.

El 8 de setembre comença el curs. Quina valoració en fan des de la Coordinadora? Amb quines sensacions afronten l'inici de curs?

És un moment delicat. Vam tancar el curs complicat per les reivindicacions del sector docent, a les quals donem suport. Entenem què hi ha darrere, però també entenem que genera malestar entre les famílies. Encetem un curs dur. Un curs en què algunes obres que havien de començar ho han fet tard i en què la majoria d'escoles que havien de tenir les obres enllestides no podran arrencar amb normalitat. Arrenquem, per exemple, un curs a l'Olivera amb un grup bolet a 1r de primària per assumir les places de totes aquelles escoles a les quals se'ls acaba el concert després d'Infantil, cosa que és escandalosa. Totes les escoles públiques tenen menys places que qualsevol de les concertades, i això, com a dada, fa esgarrifar.

Ja hi ha una vaga convocada pels mestres pel mateix 8 de setembre. Com veuen el conflicte? Entenen les reivindicacions dels docents? I com afecta aquesta situació les famílies?

Haurem de trobar una fórmula d'equilibri. Sabem que és difícil i no podem deixar d'acompanyar el malestar, tot i que entenem les reivindicacions. És una reivindicació lícita i necessària, i crec que no va només de mestres. No és només donar suport; potser el que no s'ha aconseguit és fer una reivindicació de tots. Es tracta de l'educació dels infants i no és una cosa menor. Hi ha molta vulnerabilitat. Haurem de conjugar això amb el fet que és un servei públic i que les escoles han d'estar obertes tots els dies perquè tothom les pugui fer servir, però també amb les limitacions que poden provocar les reivindicacions. És una lluita social.

“El decret d’inclusió és una utopia amb els recursos que tenen les escoles i com funcionen”

Una de les grans qüestions dels darrers cursos és la manca de recursos i de professionals. Creuen que el sistema educatiu està prou dotat per donar resposta a les necessitats dels centres?

És un problema des de la nostra visió com a famílies de l'escola pública. Reivindiquem que cal fer créixer l'estructura i adaptar-nos a les noves realitats familiars i a la quantitat d'infants amb necessitats educatives especials. El decret d'inclusió vol prioritzar la necessitat inclusiva perquè qualsevol infant estigui escolaritzat en una escola ordinària, però és una utopia amb els recursos que tenen les escoles i amb la manera com funciona actualment.

El curs va acabar amb moltes queixes d'alumnes, famílies i docents per la calor a les aules. Quina és la situació? Quines mesures s'haurien de prendre?

Com a Coordinadora d'AFAs estem contents d'haver aconseguit, amb el suport de l'Ajuntament, tot allò que hi poden arribar a fer. Els edificis són de la Generalitat i l'Ajuntament s'excusa que algunes intervencions potser no les assumeix la Generalitat. L'Ajuntament s'ha compromès a fer refugis climàtics, ombres als patis, tendals... Tot per abaixar la temperatura. Això ja ha començat, sabem que no està acabat i no és fàcil. Mesures com plantar arbres necessiten un temps i una gran part de la solució passa per aquí. Per part de l'Ajuntament s'excusen dient que tècnicament no poden avançar com ho han fet amb les escoles bressol, cosa que celebro. Però necessitem aire condicionat. Els refugis climàtics no són suficients. Començarem el curs amb 30 graus i amb 36 graus als espais d'educació física. No es pot culpar només l'Ajuntament, però la resposta sempre és que és competència de la Generalitat. En un municipi amb la renda per capita que tenim, la falta de recursos no hauria de ser un problema.

En els últims mesos també hem vist desperfectes en diverses escoles, com goteres o inundacions a centres com el Gerbert d'Orlhac, l'escola bressol municipal El Tricicle, el Joan Maragall, el Pi d'en Xandri, el Collserola, l'Olivera, els Pins del Vallès, l'Institut-Escola Catalunya, l'Arnau Cadell o l'Angeleta Ferrer. Quina és la seva valoració de l'estat de manteniment dels centres educatius de Sant Cugat?

El Joan Maragall està esperant la licitació per les inundacions del gimnàs. A Catalunya s'ha fet un esforç enorme per empaquetar i buidar l'escola, però a última hora, per falta de licitació i per un problema tècnic de l'Ajuntament, ara l'escola no podrà començar amb normalitat. Al Pins del Vallès hi ha la retirada de la uralita. I al Gerbert d'Orlhac hi ha problemes de filtracions que l'Ajuntament atribueix a una mala construcció de l'edifici, quan des de la Coordinadora estem molt ficats en els estudis que s'han fet i que han demostrat que el problema és de falta de manteniment que havia de fer l'Ajuntament.

Les famílies tenen prou informació quan es produeixen incidències als centres? Creuen que hi ha una resposta prou ràpida per part de les administracions?

Per part nostra, sí que tenen informació. Però no totes les famílies arriben a nosaltres ni totes estan dins dels circuits. Hi ha famílies més passives amb l'escola que tendeixen a reivindicar una mesura quan els afecta. En qüestions d'accés, evidentment, les famílies poden participar en reunions i la Coordinadora té membres de totes les escoles com a representants, que fan retorn de les necessitats de cada centre.

A Sant Cugat es torna a eliminar un grup d'I-3, aquest any a l'Olivera i al Gerbert. A més, a les dues escoles s'ha quedat gent fora. Quina valoració en fan?

A l'Olivera hi ha un grup bolet a 1r de primària. A l'Angeleta, a 1r d'ESO, perquè el Turó Can Mates i el Gerbert d'Orlhac sortien amb bolets. A 6è hi havia tres grups en cada escola. Són entre 40 i 50 infants que no estaven comptabilitzats en un curs habitual. El grup de 1r de primària de l'Olivera, però, és escandalós. Aquest curs, l'Olivera i el Gerbert arrenquen només amb un grup d'I-3. Imagina't la perversió: dues escoles que arrenquen amb un grup d'I-3, però després tenen un grup més a 1r per a tots aquells alumnes que venen de concertades que mantenen el concert durant l'etapa privada, però el perden a primària. Entenem les limitacions de l'Ajuntament en matèria educativa en aquest àmbit, però el discurs de la regidoria des del primer minut ha estat equiparar pública i concertada. Tothom pot triar. És com anar a un restaurant i fer menú o fer carta. I, per anar a carta, hi ha moltes escoles a Sant Cugat si la pública no et convenç. Però perdre grups i afegir-ne per als que venen de la concertada, perquè es privatitza... No creiem que l'escola pública sigui l'única que s'ha de fer servir, però sí que és la primera que s'ha de fer servir i defensar. La regidora sempre diu que hi ha una oferta educativa molt àmplia i ho justifica amb la fira educativa que van fer l'any passat. Però, com a ens públic, has de defensar allò públic.

“Necessitem aire condicionat a les aules de les escoles. Els refugis climàtics no són suficients”

Comparteixen la idea d'anar eliminant grups d'I-3 amb l'argument de la davallada de natalitat?

Evidentment. Però totes les concertades surten amb més places que les públiques. Tanquem primer totes les concertades. Baixem ràtios. Sabem que no depèn de l'Ajuntament. Tant de bo hi hagués grups de deu infants. Estem disfressant una baixada de ràtios amb la davallada de natalitat. I, en paral·lel, subvencionant concertades que després passen a ser privades perquè no volen complir els requisits que s'exigeixen per participar en el joc. Qui vulgui tenir una privada, que se la pagui.

A totes les escoles, a I-3 hi ha 36 places buides a la pública i a la concertada en faltaran 36. Per què creuen que augmenta la tria de la concertada?

Cadascú pot escollir dins del ventall. Si l'oferta no la lluites especialment per la part pública... De l'escola privada no puc opinar: estan allà i respon a una tipologia familiar. No ho comparteixo, però ho respecto. No ens genera despesa i no és competència de la meva tipologia. Però, en el cas de la concertada, què la fa més suculenta que una pública a Sant Cugat? El punt de més. La sensació que amb una petita quota cobreix més àmbits. Però en veritat, compten també amb docents de la Generalitat. Si no creiem que l'educació pública és fantàstica i no la defensem... És com amb la sanitat. Què ha passat a Sant Cugat? Quin percentatge té mútua? La gent acaba creient que els diners de vegades són millors. I no ha de ser així.

Aquesta situació pot acabar provocant un desequilibri entre la xarxa pública i la concertada?

Hi ha un fet molt pervers, i és que la xarxa concertada pot sortir amb més grups que la pública. Hi ha escoles com La Farga amb 72 places i el Pinar amb 36. Les públiques estan totes més o menys igual. Això, d'entrada, diu molt. La Farga concretament perpetua això d'aguantar les regles del joc fins a P5 i a 1r ja no. La concertada ha decidit sortir amb tres grups. És una escola concertada i després privada que nega seguir unes regles mínimes del joc i fa una trampa brutal separant nens i nenes per tenir concert durant tres cursos i pot triplicar les places d'una escola pública. I això pot afavorir que la gent l'acabi triant. En el cas dels Pins, van anunciar el tancament d'un grup d'I-3 abans de les inscripcions, sense saber quina demanda tindria aquella escola. Què va fer la gent que volia triar els Pins? Va tenir por. Jo animava tothom: trieu-la! És el que ha passat amb l'Angeleta, que amb tanta sobredemanda, han hagut d'obrir un grup bolet. I amb què competia el Pins del Vallès a la zona? Doncs també amb concertades. Vas sumant petites pinzellades que posen de manifest que l'escola pública no és una prioritat per a aquest Ajuntament.

També hi ha una escola encara en construcció com la Mirada. És necessari eliminar grups quan una escola encara no està acabada?

És una pregunta molt complicada. Hi ha un històric difícil de la Mirada, però hi ha un punt de perversió en la pregunta, perquè hem de remuntar-nos una mica més. Com tanques una línia d'escola pública quan hi ha concerts d'escoles que no compliran? Entenc el matís, però tinguem-lo en compte quan tots els concerts estiguin tancats. Les escoles concertades neixen per universalitzar la pública. Quan això ja no és necessari, quan la pròpia xarxa ja compleix. S'espera que la natalitat es remunti, i aquest és el motiu pel qual no s'han tancat línies, perquè es preveu recuperar-les. Entenem la mesura i entendríem que això passés per sobre de l'escola Mirada, que té dret a tenir futur i, a més, si té una demanda elevada. Si hi ha previsions, té el mateix dret que qualsevol altra escola.

“En un municipi amb la renda per capita que tenim, la falta de recursos no hauria de ser un problema”

Què representa per a les famílies que un centre educatiu porti tant de temps en aquesta situació?

No és un endarreriment, és un problema que va molt més enllà de les obres. És un problema de falta de consens polític. La Mirada crec que ha tirat endavant un projecte educatiu espectacular, amb un equip docent que val molt la pena i que lluita moltíssim des de l'inici. També ha perdut una línia. Les males instal·lacions o unes instal·lacions no excel·lents poden comprometre el benestar, però no han compromès el projecte ni la feina excel·lent que s'hi fa.

Què demanarien concretament a la Generalitat en relació amb la construcció de la Mirada?

Que s'executi! Tot el que sigui millorar la xarxa pública, que fa molts anys que funciona i que ha demostrat que és necessària omplint dues línies... El que queda orfe, les 36 places, no justifica el tancament de línies. I tancar línies de la Mirada no ajudaria que el projecte anés endavant. Per tant, màxima celeritat.

Hi ha llars d'infants privades que estan tancant per la gratuïtat d'I-2. Com valoren aquesta situació?

No podríem celebrar el malestar o la pèrdua d'un negoci. Les llars d'infants han cobert un nínxol brutal i han fet una feina increïble. Però l'escola bressol ha de ser pública i universal ja. L'escola bressol hauria de passar a ser com la pública, de manera que la primera opció fos poder triar la pública. I si vols una escola bressol amb anglès, amb ioga i matemàtiques, la pagues.

Quina és la situació de la pacificació dels entorns escolars? S'ha avançat? Quines són les seves demandes?

Sabem que hi ha promeses no complertes i seguirem tenint-ho a l'agenda i continuarem pressionant. La proposta dels camins escolars sorgeix dels pressupostos participatius i es va enfocar per a les escoles del centre. Per ara no tenim cap concreció. Tampoc sobre les pacificacions. Sembla que no actuen fins que hi ha una mobilització molt gran.

Estan satisfets amb el funcionament de les cinc zones escolars?

Molt. Ha estat un esforç ingent de l'Ajuntament i de les famílies, i s'ha demostrat amb els anys que funciona. Permet normalitzar l'accés a les escoles de la teva zona. Creiem que no necessita cap canvi. Tothom pot tenir plaça a la seva zona. Per tant, està funcionant.

“La xarxa concertada pot sortir amb més grups que la pública i això és una perversió”

Si poguessin aconseguir tres coses per a les famílies de Sant Cugat durant aquest curs, quines serien?

Aire condicionat a les aules. Sé que és una utopia, però és una de les coses que més falta fan. També la recuperació dels grups tancats i el tancament de nous grups. Que l'escola pública ofereixi el màxim de les seves possibilitats. Els grups tancats són aules buides i és una pena que els edificis no funcionin a ple rendiment. I finalment, poder repetir la Festa de la Pública amb molta més participació i suport de l'Ajuntament. Estar totes les escoles i demostrar que anem tots a una i que podem construir un sistema millor. Una festa per recordar que s'ha de lluitar pels valors de l'escola pública: universal, gratuïta, integradora i inclusiva.

I què demanarien directament a l'Ajuntament i què a la Generalitat?

A l'Ajuntament, que gasti bé els diners que ara ha enviat la Generalitat. La Generalitat ha aconseguit un milió d'euros de RAM (reforma, ampliació i millora) i Sant Cugat és un dels municipis amb millor dotació. En l'últim Consell Municipal Escolar, l'Ajuntament va dir que ja havia destinat recursos i finançat obres com les del Gerbert d'Orlhac o el Catalunya, i que els fons potser es podrien redirigir a altres equipaments municipals. Vull que rectifiquin. Entenem l'esforç invertit en les escoles, però és una dotació explícita de la Generalitat per a això i volem que es destini expressament a les escoles de la ciutat, perquè fa molta falta. I a la Generalitat, que continuï remant en el tema de la climatització i que escolti les reivindicacions del col·lectiu. Això no tirarà endavant amb la suor i les llàgrimes dels docents. Les escoles cauen a trossos i els docents fan vaga. És un bon moment per veure on van els fons i deixar-nos la pell. Ens hi va el futur de les futures generacions i què volem ser d'aquí a uns anys com a societat.

Per acabar, com els agradaria que fos l'educació a Sant Cugat d'aquí a quatre anys?

M'agradaria un model unificat, molt fort, una xarxa entesa com passa amb les escoles bressol. Un model molt municipalitzat, que funciona bé, tot i les mancances, i que entengués que és una xarxa com els CAP. No et planteges anar a un CAP o a un altre: vas al que et toca. El mateix amb l'educació. I que les famílies tinguessin clar que cal lluitar pel model, per uns mínims o màxims de la xarxa, i no tant per l'escola en si.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.