Pessarrodona, Pla-Narbona i Ribé, fills predilectes de Sant Cugat

L'escriptora i els artistes rebran la distinció en un ple extraordinari el pròxim 24 d'abril

L'Ajuntament nomenarà tres nous fills predilectes de Sant Cugat en un ple extraordinari convocat pel 24 d'abril: l'escriptora Marta Pessarrodona i els artistes Josep Pla-Narbona i Àngels Ribé. Una distinció regulada pel reglament municipal d'honors, distincions i protocol i que ha estat impulsada per diferents grups i associacions de la ciutat.

Marta Pessarrodona (Terrassa 1941)

Amb motiu dels seus 80 anys, van ser els poetes de Sant Cugat, entre els quals trobem a Sam Abrams, els que van sol·licitar el nomenament de filla predilecta d'una de les intel·lectuals de més prestigi del país. Poeta, assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista, ha rebut nombrosos premis i distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa (2013), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019), el Premi Nacional de Cultura (2011), el Premi Prat de la Riba de periodisme (2007), el Premi Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra (2020), i el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra, guardó que reconeix la trajectòria de la seva obra poètica com a escriptora consolidada (2022).

Amb una trentena d’obres publicades des de l’any 1968, Pessarrodona pertany a la generació que va haver de descobrir la pròpia llengua; va apostar per crear i defensar la llengua catalana, on sempre s’ha mantingut. Com a biògrafa, ens ha apropat a la figura d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, entre d’altres. Cal posar en valor el diàleg constant i fructífer que ha realitzat entre la poesia i la literatura catalana i les europees, sobretot l’anglosaxona, via Virginia Woolf, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana. En el camp de l’assaig, Marta Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l’exili provocat per la Guerra Civil.

Josep Pla-Narbona (Barcelona, 1928 – Sant Cugat del Vallès, 2020)

En aquest cas, els encarregats de promoure la concessió de fill predilecte a títol pòstum va ser la comissió de treball pel reconeixement de Pla-Narbona. Veí de la Floresta durant 30 anys, l'Ajuntament el defineix com un artista plàstic complet i molt notable que s’expressava a través del dibuix, el gravat, la pintura, l’escultura i el disseny gràfic, sent aquesta dedicació com a grafista la més popular a nivell nacional i internacional.

Va esdevenir un pioner i referent del disseny gràfic a Espanya, soci fundador i primer president del que actualment es coneix com ADG-FAD, i primer membre espanyol de la selecta associació Alliance Graphique internationale (AGI). Ha guanyat diferents premis de pintura i dibuix, ha dissenyat escultures en col·laboració amb Joan Brossa, té obra en diferents museus com ara al MoMA de Nova York, és autor de capçaleres com Tele/eXpres, d’abundants portades de llibres i és autor d’excel·lents retrats, per exemple, de Salvador Espriu o de Joan Fuster. El Museu del Disseny de Barcelona li va dedicar el primer volum de la seva Col·lecció Imprescindibles. Va rebre el Premio Nacional de Diseño (2004), la Medalla d’Or del Cercle Artístic de Sant Lluc (2012) i la Creu de Sant Jordi (2019). Una de les seves darreres obres va ser el cartell pel Centenari de la Floresta, el 2019. Precisament, a la Floresta també se li concedí la Declaració d’Orgull Florestà.

El llenguatge visual de Pla-Narbona està vinculat als desitjos, passions i vicissituds de la vida humana, amb una expressió crítica i irònica. Plasma en les obres la veritat última de l’ésser humà d’existència bàsicament física descarnada i nua. És una obra de caràcter personal i ètic en què recull la complexitat i riquesa de les relacions humanes en imatges d’aparença còmica, però amb un rerefons tràgic, i amb un original enfocament moral dels problemes humans com a individus sols o en col·lectiu. Per a ell treballar intentant plasmar les emocions ha estat vèncer l’angoixa que sovint l’ofegava. Ha aprofundit en l’ànima humana i en la seva pròpia, per així poder pensar i comprendre la realitat i el que hi ha en el fons d’un mateix d’una manera honesta i radical. “És quan pinto i dibuixo que em sento identificat amb mi mateix”, deia.

Àngels Ribé (Barcelona, 1943)

Finalment, l’atorgament del títol de filla predilecta a Àngels Ribé ha estat impulsat pels membres de la Taula d’Arts Visuals. Per l'Ajuntament, es tracta d'una artista essencial per conèixer la història i l'art català contemporani i s’emmarca en un moment de trencament dins les arts visuals. Va ser una de les primeres artistes que va utilitzar de forma sistemàtica la performance i l’art d’acció, el seu cos, el moviment que implica vers el que l’envolta, o l’espai que ocupa, com a obra d’art. En tractar-se d’un tipus d’obra del moment, efímera, els registres són el que ha quedat com obres en format de fotografies, seqüències fotogràfiques o vídeos. Aquesta pràctica l’ha mantingut al llarg de la seva trajectòria artística, barrejant-la amb l’escultura, la instal·lació, el dibuix, la fotografia i el vídeo. És una de les principals representants de l’art conceptual a Catalunya, però la seva trajectòria té un recorregut internacional.

Així ho demostren reconeixements com el Premi d'escultura de la Fundació Vila Casas (2002), el Premi Nacional de Cultura (2012), el Premi Honorífic del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i de l'Associació Art Barcelona (2019), el Premio Nacional de Artes Plásticas (2020) del Ministeri de Cultura, la Creu de Sant Jordi (2021) de la Generalitat de Catalunya i el reconeixement amb la 'Declaració d'Orgull Florestà' al consell de barri de la Floresta l'any 2022.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem