Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La santcugatenca Anna Morales (@becausesizematters) té una passió enorme per la ciència, però també per la ciència-ficció, els videojocs i la cultura freak. És doctora en Ciència de Materials i ha convertit aquesta combinació d'interessos en una manera molt particular de divulgar a internet. Els seus vídeos utilitzen Pokémon, videojocs, sèries o pel·lícules per explicar conceptes científics i arribar a públics de totes les edats. Una vocació que, explica, va començar gairebé per casualitat quan acabava el màster i tenia temps lliure per dedicar a un primer canal de YouTube. La santcugatenca busca l'equilibri entre rigor i accessibilitat, sense renunciar a fer de la ciència una cosa divertida i propera.
Si s'hagués de presentar sense dir que és científica ni divulgadora, qui és Anna Morales?
Una noia de Sant Cugat que té unes passions molt grans per la ciència. Soc doctora en Ciència de Materials, sobretot en ciment, i tinc un munt d'interessos, com la ciència-ficció o els videojocs. Intento barrejar aquests dos mons per internet.
Quan va descobrir que l'agradava tant explicar la ciència com fer-ne?
Crec que va ser una cosa molt fortuïta. No pensava que anés a fer això. Sempre m'han agradat els audiovisuals, però mai m'havia posat a fer vídeos realment. Estava en una època acabant el màster i tenia molt temps lliure, perquè em quedava un semestre que només tenia avaluació continuada i no hi havia exàmens. La meva exparella va tenir la idea de fer un canal de YouTube. Sempre he estat molt teatrera i havia fet teatre a La Unió Santcugatenca amb la Sílvia Servan. Amb les taules del teatre, les friqueses i la ciència, vaig decidir ocupar el meu temps lliure intentant fer un vídeo de YouTube. Aquell primer canal feia temes més durs de contingut, amb principis més difícils d'entendre, més fórmules, però sempre amb contingut freak. Intentava il·lustrar-ho amb pixel art, una mena de dibuix retro de videojocs, i sempre hi havia cançons i referències a videojocs, sèries i pel·lícules. La ciència freak sempre era allà i ara l'he anat refinant.
Quan prepara un vídeo, què li ve primer: el concepte científic o la referència de cultura pop?
Depèn molt del vídeo i de l'època. Al principi, quan feia vídeos més grans, científics i densos, pensava primer en el tema científic i després hi posava les referències. Però amb el temps, i parlant amb altres divulgadors, la fórmula que em funciona més és trobar la idea, els primers tres segons del reel, i que aquella idea científica o freak sigui prou atractiva perquè pugui funcionar. Sempre que el contingut serveixi per ensenyar. No m'agrada això dels tres primers segons i l'atenció de la gent jove, que sembla que s'està reduint en part per les xarxes socials i l'scrolling. Jo mateixa m'adono que, si una cosa no m'atrapa en dos segons, la passo.
Com sap que una explicació és prou simple sense deixar de ser rigorosa?
Com equilibrar accessibilitat amb rigor científic? És una pregunta que ens fem tots els divulgadors i està a l'ordre del dia. Tothom té una opinió diferent. Jo vull explicar un tema i penso a qui li explico i què sap. Sap què és un àtom? Té una idea bàsica de matemàtiques? Quina mena d'informació ja podria tenir aquesta persona fictícia? Intento explicar-ho per a aquest perfil i, si he de tibar del fil d'una paraula que aquesta persona no té per què saber, intento explicar tots els termes que no pugui conèixer. Intento no rebaixar-me més enllà del nivell d'aquesta persona. Hi ha vídeos després de contingut més dur, com els de YouTube, en què puc esplaiar-me més i anar més a la profunditat, perquè és una mena de públic predisposat a estar quaranta minuts mirant. El perfil d'Instagram és una mica diferent i em segueixen molts nens per saber ciència amb Pokémon, però també molts perfils d'edat i gent de moltes generacions.
"Com equilibrar accessibilitat amb rigor científic? És una pregunta que ens fem tots els divulgadors i està a l'ordre del dia"
Què és més difícil d'entendre: la ciència que intenta comunicar o l'algoritme d'Instagram?
És més difícil entendre la ciència, en la meva opinió. Els algoritmes són impossibles de saber exactament quines coses funcionaran, però sí que és fàcil perquè la teoria de com funcionen les xarxes és clara. La fórmula exacta no la sé, però la teoria del que funciona o no és fàcil. Els dos o tres primers segons han de tenir un enganxament visual, sonor o una pregunta. Coses d'aquest tipus, que la gent es vulgui quedar per veure el vídeo i saber la resposta. Una pregunta que em sembla molt boja. Ara estic fent un vídeo comparant quin dels dos Pokémon, Latios i Latias, és més aerodinàmic. Ho he simulat dins d'un programa de simulació de fluids per treure el coeficient d'arrossegament, que et diu com s'oposa la forma al pas del vent. És curiós: et posen una pregunta que ningú ha fet i la gent vol saber la resposta.
Per què Pokémon s'ha convertit en un dels seus recursos preferits per explicar ciència?
Perquè m'agrada. Jo he intentat ficar Pokémon amb calçador des dels meus inicis i no acabava de quallar. A Instagram, però, ha funcionat més aquest tipus de contingut. És tan gran Pokémon que agafes moltes generacions de gent. Es pot sentir molt interessat un nen. Han vingut nens a les xerrades i jo patia perquè pensava que els nens s'avorririen, però no: surt un nou Pokémon i criden el nom. I els adults també, perquè volen saber ciència i els agrada Pokémon. Tens tants Pokémon diferents que pots parlar d'animals, plantes, minerals, cristal·lografia, metalls...
Què tenen els videojocs que els fa tan útils per despertar la curiositat científica?
Els videojocs m'agraden molt i tenen un component interactiu que fa que una experiència de videojoc sigui molt única. No experimentes igual que una altra persona: prens decisions diferents que jo i aquesta obra d'art l'experimentes de manera diferent. Són guais per explicar ciència perquè dins de molts videojocs hi ha coses científiques, com simulacions de física. Per exemple, com cau un personatge, i dins del mateix sistema pots explicar coses científiques. I atrau molta gent.
"Tens tants Pokémon diferents que pots parlar d'animals, plantes, minerals, cristal·lografia, metalls..."
Creu que jugar també ensenya a pensar com un científic? Al cap i a la fi, en un joc experimentes, t'equivoques i tornes a provar...
Depèn del videojoc, però hi ha estudis rigorosos molt curiosos. Emilia Redolar treballa el cervell i els videojocs i una de les coses que m'explicava era que els videojocs d'acció treballen la plasticitat del cervell: agafes reflexos i un munt de coses. Va bé cognitivament tenir aquesta tensió. Però després hi ha un munt de videojocs de trencaclosques. I Pokémon és un exemple molt guai: té moltes referències al món científic. Professors, Pokédex, classificar... És una cosa que es fa molt en biologia.
Si hagués de crear un videojoc per ensenyar ciència, com seria?
Depèn del que volguessis explicar. Teníem una idea amb un amic. Volíem fer l'exercici científic de dir: si mai hagués existit el transistor, quin tipus de ciència tindríem avui? Fer un joc de puzles basat en tecnologia de vapor, per exemple, o mecànica de fluids. Però res digital, perquè no existeix el transistor.
Quan algú li diu "ara entenc això gràcies a Pokémon", sent que ha fet de professora, de científica o de creadora de contingut?
Depèn del missatge. Quan em diuen que els agrada el meu contingut i que no els agradava la ciència i ara els agrada més gràcies a mi, penso que he fet una tasca científica sobretot. També de creadora de contingut, perquè el meu rol és una barreja de les dues coses.
Hi ha algun descobriment científic recent que creu que ha passat desapercebut i que mereixeria molta més atenció?
En el món de la ciència passen tantes coses alhora i, a més, jo tinc una especialitat molt específica que hi ha coses que puc perdre. Et puc dir un dels meus àmbits: en la indústria del ciment, per pal·liar les emissions de CO₂. Jo treballava fent barreges específiques de ciment i afegint-hi zinc per intentar reduir la presència de CO₂ a l'atmosfera.
"Quan em diuen que els agrada el meu contingut i que no els agradava la ciència i ara els agrada més gràcies a mi, penso que he fet una tasca científica sobretot"
Hi ha algun concepte científic que encara li fascini?
Tot! Hi ha una cosa que m'impressiona, tot i estar molt normalitzada: les ordenacions atòmiques. Com, des d'un àtom, que pot ser complex, amb configuració electrònica, les forces o la mida, es poden fer ordenacions tan boges com ordenacions periòdiques dins dels metalls o aliatges, o dins del nostre propi cos. Com s'ordenen els àtoms només partint de la seva configuració.
Avui hi ha més informació científica que mai. Creu que també hi ha més pensament crític?
Tinc la sensació que, si mires una distància de vint anys, potser tenim més pensament crític perquè tenim més informació. Però respecte de fa cinc o deu anys, la sensació és de menys. Tornen forces d'extrema dreta conspiranoiques.
Què li preocupa més: que la gent no sàpiga ciència o que cregui que en sap per què ha vist dos vídeos?
Em molesta que la gent parli de ciència sense tenir cura. Tu pots no tenir carrera, màster, però, tot i això, cerciorar-te de donar informació amb cara i ulls o documentada. Però sempre s'ha de tenir humilitat i respecte per la ciència. Molta gent parla de les coses de manera molt categòrica. I s'ha d'anar amb compte: la major part de la ciència no és taxativa, has de fer molts matisos. Tot té excepcions i has de tenir cura a l'hora de parlar.
Com podem distingir un divulgador rigorós d'algú que simplement comunica molt bé?
És molt difícil. Si tu no tens background científic, és complicat detectar-ho. Tampoc ho has de discernir per titulitis: "És doctora i me la crec". Jo em puc equivocar. T'has de fixar si la gent parla amb humilitat o com si ho sabés tot. Si veus algú que sempre sembla que vol tenir raó i que ho diu categòricament, allunya't.
"Em molesta que la gent parli de ciència sense tenir cura"
Hi ha alguna cosa que abans defensava amb molta seguretat i que avui matisaria?
Jo mai he defensat res categòricament. Hi ha coses que són ciència fonamental, que no estan obertes a debat, com les estrelles o l'evolució. Mira, ara que dic això, una cosa que tenia molt clara i amb el temps he vist nous estudis i no estava tan clar: darwinisme i lamarckisme. Darwin deia que l'evolució funcionava per selecció natural i que quan els éssers tenien descendència apareixia una mutació nova. En canvi, Lamarck deia que si una girafa té el coll curt i necessita allargar-lo per agafar fulles, aquest esforç i canvi d'hàbits farà que la descendència surti amb el coll més llarg i que l'entorn i els hàbits poden fer que s'expressin unes coses o unes altres.
Quin llibre, videojoc o pel·lícula l'ha influït més en la manera d'entendre la ciència?
Jo no crec que cap m'hagi influït en la meva habilitat científica especialment, però sempre he tingut molt contingut amb dones a la ciència o en àmbits masculinitzats, com Alien, amb la tinent Ripley. Per influència dels meus pares, que em posaven pel·lícules de ciència-ficció amb personatges femenins potents, mai he tingut al meu cap això de "jo això no ho he pogut fer". I per això he pogut fer carreres de ciències.
Quan està mirant aquest contingut, ja intenta pensar referències per crear un nou vídeo?
Perquè et diré que no si sí! No estic a la guait tota l'estona, m'agrada gaudir les coses, però tinc notes al meu telèfon i allà em deixo àudios o comentaris. No ho miro després, però el fet d'escriure ja fa que l'endemà me'n recordi. Ara estic llegint Nacidos de la bruma. I hi ha un tema amb metalls que els ingereixen i tenen poders, i tinc la idea de fer alguna cosa. Quan faig un reel no miro vídeos de gent que ja l'hagi fet. No vull influir-me. Alguna vegada, algun reel més explicatiu o més teòric, com per què Pikachu és important dins de la marca Pokémon, si molta gent ha parlat d'això, no dubtis que et diran que t'has copiat de no sé qui. Però està bé mantenir-se original.
Si pogués fer una única pregunta a qualsevol científica o científic de la història, a qui seria i què li preguntaria?
Mai m'havia plantejat quin científic m'agrada més. M'agrada molt Lise Meitner. Hi ha uns electrons que es diuen Auger que van descobrir dues persones alhora. I crec que no tant alhora, sinó Lise Meitner i després l'Auger. I els electrons es diuen Auger i no Meitner. I m'agradaria preguntar-li si creu que li hauríem de canviar el nom.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.