Prohibició de les xarxes per a menors de 16 anys: així es veu la mesura des de Sant Cugat

El Govern de l'estat espanyol prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La mesura, anunciada aquest dimarts, 3 de febrer, pel president Pedro Sánchez, pretén protegir infants i adolescents de l’excés d’informació i dels continguts potencialment perjudicials.

A Sant Cugat, una ciutat amb una població elevada d'infants menors de 16 anys, l’anunci ha generat reaccions entre responsables municipals, experts i els mateixos joves. Tot i valorar la iniciativa, s'alerta que la prohibició no serà suficient sense educació digital i acompanyament familiar.

Esther Madrona: "És una bona notícia que s’estudiï la prohibició de l’accés a les xarxes socials per part dels menors de 16 anys"

Per Esther Madrona (ERC), regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran, la prohibició és un primer pas positiu: “És una bona notícia que s’estudiï la prohibició de l’accés a les xarxes socials per part dels menors de 16 anys, entenent que les xarxes són un lloc amb una quantitat d’informació incontrolable”, ha subratllat en declaracions al TOT Sant Cugat.

A més, Madrona assenyala que aquest contingut no només pot polaritzar opinions, sinó també influir en la percepció del cos ideal de les nenes i adolescents. “Tot allò que estigui en mans de l’administració per evitar l’accés a aquest tipus d’informació és molt positiu”, afirma, tot recordant que l’aplicació de la norma no serà fàcil, com mostren exemples d’Austràlia, França o Dinamarca.

Madrona admet que l’Ajuntament té limitacions davant les grans plataformes digitals, però subratlla que es pot acompanyar les famílies. L’objectiu: endarrerir al màxim l’accés a les xarxes o al mòbil i donar suport a les famílies que volen gestionar l’ús de la tecnologia dels seus fills. A més, ha avançat que ben aviat l’Ajuntament anunciarà iniciatives dirigides en aquesta línia.

Núria Valero: “Cal que els joves sàpiguen discernir si el que veuen és real, d’on prové la informació i si està basat en fets"

La periodista santcugatenca Núria Valero, experta en gènere i diversitat digital, considera que la mesura és positiva però insuficient. “Per mi és una bona opció, però no és l’única. No podem fer això i no fer res més”, explica. Segons Valero, la clau està a formar ciutadans crítics: escoles, famílies i administració han de generar campanyes que ensenyin a interpretar la informació digital.

Valero recorda que l’impacte de les xarxes supera la pressió estètica o el malestar corporal: “Cal que els joves sàpiguen discernir si el que veuen és real, d’on prové la informació i si està basat en fets. Si no les saps llegir bé, et poden afectar igual que a un adult”. Segons ella, educar en lectura crítica és tan important com qualsevol prohibició, especialment en un context en què els menors estan exposats constantment a algoritmes que amplifiquen continguts perillosament selectius.

Ús d’internet i mòbil entre infants i adolescents a Catalunya

Les dades de Catalunya reflecteixen aquesta immersió: el 2025, el 97,2% dels nens i nenes de 10 a 15 anys fa ús d’internet, i el 67,5% té accés a un mòbil. Tot i petites oscil·lacions els últims anys, l’ús d’internet es manté alt i la disponibilitat de mòbil ha augmentat de manera constant des del 2014 (57,8%). Unes dades que molts professionals consideren evidencien que els joves estan immersos en l’entorn digital des d’edats molt primerenques, fet que reforça la necessitat de combinar mesures de protecció amb educació digital i acompanyament familiar.

L'opinió dels afectats

Més enllà de les institucions i els experts, la mesura també genera reflexions entre els mateixos adolescents. En aquest sentit, Berta Castro, una jove santcugatenca de 13 anys, reconeix que encara no té clar com l’afectarà la prohibició. “Realment no sé del tot com m’afectarà”, explica, tot recordant que la seva generació ja ha tingut un accés més tardà al mòbil i més restriccions a l’institut, fet que, segons ella, ha reduït l’ús de les xarxes.

Si la mesura s’acaba aplicant, creu que s’hi adaptarà utilitzant altres canals per comunicar-se, tot i que confia que es mantingui l’ús de WhatsApp. La Berta defensa que el debat no hauria de centrar-se només a prohibir, sinó en educar: “Si aprenem a entendre com funcionen les xarxes i que no tot és veritat, potser no caldria prohibir-les”. La jove també apunta que el mal ús de les xarxes no és exclusiu dels menors: “Hi ha gent de més de 16 anys que tampoc sap desconnectar i està molt pendent dels ‘likes’”. Tot i això, considera que la decisió és “ben pensada”, però dubta que sigui “la solució correcta”.

Per la seva banda, Gina Segura, de 12 anys, es mostra contrària a la prohibició de certes xarxes socials per als joves. “No estic d’acord, ja que hi ha aplicacions que jo utilitzo per parlar amb les meves amigues o amb la meva família”. A més, destaca que fa servir principalment WhatsApp, TikTok i, de vegades, Instagram, i valora aquestes plataformes tant per aprendre coses noves com per entretenir-se quan s’avorreix. “Que m’avorriria molt i se’m faria més difícil comunicar-me”.

Cinc mesures per regular les xarxes socials

Aquest dimarts, 3 de febrer, el president Pedro Sánchez va detallar un paquet de cinc mesures legislatives i regulatòries per reforçar la protecció dels menors i recuperar el control sobre les grans plataformes digitals. Sánchez va justificar la prohibició per als menors de 16 anys dient que volien protegir-los del “salvatge oest digital”, un entorn on, segons el president, “s’ignoraven les lleis, es toleraven delictes, la desinformació es valorava més que la veritat i molts usuaris patien delictes d’odi”.

El president va citar casos recents, com TikTok acusat de tolerar comptes que compartien pornografia infantil generada per intel·ligència artificial, l’ús d’X per amplificar desinformació, o Instagram i Facebook acusades de vulnerar la privacitat i difondre desinformació electoral. Segons Sánchez, era urgent que les plataformes complementessin els seus algoritmes amb responsabilitat legal i complissin les normes com qualsevol altra empresa.

El paquet legislatiu inclou:

• Responsabilitat legal dels directius si no retiraven contingut il·legal.

• Tipificació com a delicte de la manipulació d’algoritmes i amplificació de continguts il·legals.

• Sistemes efectius de verificació d’edat per controlar l’accés dels menors.

• Creació d’un sistema de traçabilitat per mesurar la “petjada d’odi i polarització”.

• Coordinació internacional amb cinc països europeus per reforçar la regulació digital.

Sánchez va concloure que només amb aquestes mesures es podia garantir un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals, reduint la presència de continguts nocius i millorant la protecció dels menors.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.