Quan accedir a un comerç es converteix en un obstacle

El Joan té 14 anys, és alumne de l'institut Joaquima Pla i Farreras i va amb cadira de rodes. Pateix una malaltia rara que l'impedeix, tant a ell com als seus pares, fer una vida normal. A més de necessitar la cadira de rodes per desplaçar-se, la ciutat tampoc li posa les coses fàcils: hi continuen havent moltes barreres arquitectòniques.

 

Maria Arnedo, la mare del Joan, assegura que els entrebancs més freqüents són en l'accés als comerços: “Locals, comerços, establiments de productes de primera necessitat, bars i restaurants. Encara hi ha molts que no tenen rampa, o tenen un esglaó i no s'hi pot accedir amb la cadira de rodes”, explica. “Per exemple, hi ha dues farmàcies molt cèntriques a les que no s'hi pot accedir, quan s'hi fan reformes periòdicament!”.

 

La família té per norma no entrar a aquell lloc en què no pot accedir el Joan: “Si el Joan no pot entrar, la resta tampoc, per solidaritat amb ell. A mi em sap greu, perquè d'alguna manera el fas sentir culpable”. Reconeix també que moltes vegades es veuen obligats a anar a les grans superfícies, on l'accessibilitat és molt més còmoda.

 

“Em queixo perquè no pot ser que una ciutat tan moderna, en la que s'hi fan tantes coses pels discapacitats, encara tingui aquests problemes. A vegades sembla que es facin les coses de cara a la galeria”. Arnedo dirigeix també un missatge als polítics: “Qui pren les decisions hauria de fer alguna cosa. Perquè que quan et donen una resposta, acostuma a ser que estem parlant de minories, i ja se sap que amb les minories...”.

 

Aproximadament un 1,5% de santcugatencs pateix algun tipus de discapacitat física, sigui motòrica o no motòrica, segons la Diagnosi social de les persones amb discapacitat a Sant Cugat, del maig de 2014.

No tots els locals estan obligats a fer les obres d'accessibilitat

Els locals en els quals es produeix un canvi d'ús, una obra de gran rehabilitació, una reforma o un canvi de titular, estan obligats a fer les obres d'adaptació d'acord amb les mesures de supressió de les barreres arquitectòniques que es recullen a la Llei 13/2014 del 30 d'octubre, d'accessibilitat. Tanmateix, a Sant Cugat s'aplica el codi tècnic d'edificació referent a l'accessibilitat SUA9.

 

En canvi la llei és més flexible quan es tracta de comerços o locals ja existents. En aquest cas, els que no han fet les obres de rehabilitació corresponents les hauran de fer, segons la normativa, abans del 4 de desembre de 2017. Segons fonts municipals però, aquesta data segurament es modificarà, ja que pel que fa a la normativa autonòmica encara està pendent de redactar-se un reglament, i molt possiblement s'ampliarà aquest termini.

 

Jesús Carballo, gerent de Sant Cugat Comerç, assegura que "tot i que la normativa no obliga, la nostra sensibilitat és que els comerços siguin accessibles per a tothom". Reconeix que encara n'hi ha que no han pogut fer les obres de rehabilitació, però matisa que "cal mirar cas per cas. A vegades és per un tema econòmic, perquè el moment econòmic no ha ajudat, i a vegades és per la realitat del mateix local".