Radiografia del comprador de Sant Cugat: prefereix la botiga física abans que Amazon

En plena era del comerç electrònic i de les plataformes globals, Sant Cugat dibuixa un perfil propi: el comprador santcugatenc és un consumidor modern amb ànima de barri. Integra la tecnologia, però no renuncia al carrer. Valora la qualitat més que el preu. Un perfil que es desprèn segons les dades de la 49a onada de l'Observatori Sociològic de Sant Cugat, publicada el setembre de 2025, i que mostra a una ciutat que manté una relació sòlida amb el comerç físic. La digitalització, tot i avançar, no ha desplaçat el model tradicional.

Amb això, sis de cada deu santcugatencs compren habitualment de manera presencial. Un terç combina botiga física i internet (34%), i només un 6% fa les seves compres principalment en línia. En un context en què el comerç digital ho està transformant tot, Sant Cugat respon amb una realitat més matisada: el digital suma, però no substitueix. La fotografia general, però, amaga diferents matisos: si bé la compra exclusivament en línia és minoritària, gairebé la meitat dels enquestats afirma utilitzar plataformes digitals com Amazon de manera puntual (47%), formant part de la vida quotidiana, però sense ser el canal central.

L'edat i el gènere, clau en els hàbits de compra

El comportament més revelador és el de la franja de 35 a 49 anys. És el grup que més combina canals: gairebé la meitat alterna botiga física i compra en línia (45,3%). No són consumidors plenament digitals (3,7%), però tampoc renuncien a la comoditat que ofereix internet. Els més joves, de 17 a 24 anys, són els que presenten el percentatge més alt de compra principalment en línia (16,8%). Tot i això, fins i tot en aquesta franja, el model presencial continua sent majoritari (52,9%). A l'altre extrem, entre els majors de 65 anys, la fidelitat al comerç físic és aclaparadora (80,3%). En conjunt, el que emergeix és un consumidor híbrid, però amb una clara preferència pel contacte directe.

 

D'altra banda, el gènere també és un factor diferencial. Les dones es mostren lleugerament més fidels al comerç presencial que els homes (63,3% dones i 56,6% homes), mentre que aquests doblen el percentatge de compra principalment en línia (7,5% homes i 3,7% dones). No obstant això, tant en un cas com en l'altre, el model majoritari continua sent la compra física o combinada.

 

El barri també explica com es compra

L'entorn urbà influeix. Al Nucli Antic, on la concentració de comerç és més alta i la proximitat és immediata, el percentatge de compra presencial és el més elevat del municipi (66,5%). En canvi, a zones més noves com Can Mates – Volpelleres, amb una població més jove i amb dinàmiques familiars actives, el model híbrid guanya pes (45,2%).

 

Als barris més perifèrics, com Mira-sol, Valldoreix o la Floresta, la combinació de canals és habitual, mentre que a les Planes apareix el percentatge més alt de compra principalment en línia (12,8%). La disponibilitat d'oferta comercial propera, la mobilitat i el perfil demogràfic acaben configurant els hàbits. Sant Cugat no compra igual a tot arreu, però manté una coherència clara: el comerç de proximitat continua sent central.

On es gasten els diners els santcugatencs?

Quan es pregunta pels espais concrets de compra, la resposta reforça aquesta idea d'arrelament. Els supermercats de Sant Cugat són el primer espai de consum (83% dels enquestats hi compra), seguits molt de prop pel comerç local (74%). El centre comercial de la ciutat també té un paper destacat (51%), mentre que gairebé la meitat dels enquestats admet utilitzar plataformes digitals (47%).

 

Barcelona apareix com a pol complementari, però no dominant (24%). Les grans superfícies fora del municipi tenen un pes menor (14%), cosa que indica que bona part de la despesa es queda dins la ciutat. Aquest element no és menor. En un municipi amb una estructura comercial consolidada, el fet que el gruix de les compres es faci a casa reforça el teixit econòmic local.

El preu no és el rei

Una de les dades més sorprenents és que el preu no encapçala la llista de factors més valorats. El que més pesa és la proximitat (65,5%), seguida de la qualitat del producte (52,3%) i del tracte personalitzat (42,6%). El preu queda en quart lloc (26,2%) Això dibuixa un consumidor que no compra exclusivament amb la calculadora a la mà.

La comoditat de tenir el comerç a prop, la confiança en el producte i la relació amb el botiguer tenen més pes que l'estalvi pur. La sostenibilitat i el producte local (20,2%) també apareixen com a factors rellevants, mentre que les opcions de compra en línia o click & collect (2,5%) tenen una incidència molt baixa en la decisió.

Una ciutat que dona valor al comerç local

Quan es pregunta explícitament fins a quin punt es dona importància al comerç local de Sant Cugat, gairebé dos de cada tres veïns responen que molta o bastanta. Només una minoria hi dona poca o cap importància. Aquest resultat reforça la idea que el comerç no és només un servei, sinó un element identitari. Forma part del paisatge urbà i de la manera de viure la ciutat.

 

Amb tot, la radiografia que deixa l'Observatori Sociològic no parla d'una ciutat impermeable als canvis, sinó d'un municipi que integra el digital sense renunciar al que li és propi. Sant Cugat no viu d'esquena a internet, però tampoc ha substituït la botiga pel clic. El comprador santcugatenc, en un temps de globalització comercial, camina, entra, pregunta, conversa i el seu centre de gravetat continua sent el carrer.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.