Record de com anar a collir herba per als conills

Reposició de text.

Amb vuit o deu anys els nens havíem d’anar a omplir el nostre sac d’herba pels camps del voltant del poble, en perjudici del poc temps que ens restava per anar a jugar amb els amics.
A la primavera aquesta feina no ens costava massa, perquè era el temps en què l’herba creixia pertot arreu i podies omplir el sac a qualsevol lloc. Però a l’estiu, que és més secaner, aquesta feina es presentava més dificultosa, perquè no n’hi havia per tot arreu.

Les herbes més apreciades eren els “llaçons”, margall, llengües d’ovella, corretjola, encara que aquesta s’arrapava a terra i costava molt fer-ne un sac aviat. La que rendia més eren els “sidrons”, que era una planta alta molt prolífera, i en poca estona tenies el sac fet, però també era la menys apreciada. En arribar a casa s’havia d’abocar l’herba perquè no arribés a fermentar.

Quan vaig ser un xic més gran, per la quantitat de conills que criàvem, es necessitava molta herba i els de casa ens van comprar un carret amb una burreta per poder fer una bona càrrega i no haver de portar-la a coll. Fou un bon alleugeriment del transport, però calia més temps per carregar-la. Era una feina més que havíem de fer els vailets d’aquella època.

A casa no només criàvem conills, sinó també aviram, porcs, etc. Aquest bestiar, juntament amb els productes de l’hortet i algun cove de raïm, feien que, quan arribava el setembre, un cop o bé dos a la setmana es pogués tocar caleró fresc per anar tirant. Però quan anàvem a vendre al mercat de Barcelona amb el carro, ens trobàvem a la carretera els burots, els funcionaris de l’ajuntament de Barcelona, que cobraven un arbitri per tot el gènere alimentari que entrava a la ciutat. Tot i que no cobraven el mateix a tots els gèneres, els més cars per a nosaltres eren l’aviram, els conills, els ous i el vi, els altres fruits i verdures eren els més barats.