Revivint la Guerra Civil espanyola

Com es va viure la Guerra Civil a Sant Cugat? Quins records en tenen els santcugatencs que van patir el conflicte en primera persona? Quan fa 81 anys de l'inici de la Guerra Civil espanyola, recordem amb els testimonis d'aquells anys com va ser el dia a dia de la Guerra a la ciutat.

En un reportatge publicat al Diari de Sant Cugat al febrer de 2014, el TOT parlava amb testimonis directes d’aquella època, que malgrat ser nens encara guardaven vius els moments i vivències d’uns dies no gens fàcils i en els quals van haver de créixer i educar-se. Amb ells es va parlar de la vida quotidiana durant aquells tres anys, de l’ambient a la seva família, la presència de familiars al front, l’escassetat d’aliments, els bombardejos de Barcelona, les relacions entre veïns...

“Va ser una Guerra Civil que més aviat va ser incivil, perquè va ser una bestiesa”, lamentava Octavi Galceran, veí de Sant Cugat des dels anys 30. Per al desaparegut Tomàs Grau, “una Guerra Civil és el pitjor que pot passar a un lloc. No hi ha guanyadors, tots perden alguna cosa tot i que el bàndol republicà va perdre més perquè va estar 40 anys reprimits”.

Cronologia:

Batalla a Sant Cugat

Tot i que a Sant Cugat no es va produir cap batalla principal, les conseqüencies quan a morts també es van notar al municipi. En un primer moment, els grups d’esquerra radical detenen i maten fins a 13 veïns santcugatencs per la seva oposició a la República, entre els que hi ha els rectors de Sant Cugat i Valldoreix.

“Teníem un oncle que eren els amos de la casa de davant de la benzinera Griful i es van amagar amb el seu fill i van morir amagats malalts abans que s’acabés la Guerra. Un altre oncle meu el van portar a l’Arrabassada i el van matar”, recordava l’Eva Sagalés. El 21 de juliol del 1936 el Monestir va ser saquejat i el seu mobiliari incendiat, tot i que milicians santcugatencs van evitar que es cremés l’interior del l’edifici. La por entre els veïns i a les represàlies portava la gent a la desoconfiança i no mostrar les seves opinions en públic. “Qualsevol motiu era bo per denunciar”, recordava Galceran.

Els santcugatencs també van ser cridats a files i en total es calcula que més de 250 persones del poble van haver de lluitar durant el conflicte. En total, segons recull José Fernando Mota en el seu llibre Història de Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primer franquisme, setanta santcugatencs van morir durant el conflicte armat. Les desercions a Sant Cugat corresponien a una xifra d’entre el 11 i el 17%. De fet, molts veïns santcugatencs recorden com en acabar la Guerra, surtien veïns amb barbes i cabells llargs que portaven tres anys amagats; tant per no anar a la Guerra com per por a les milícies republicanes.

Contra la guerra

La gana va ser una de les principals característiques i pitjors conseqüències de la Guerra Civil Espanyola. Malgrat tot, Sant Cugat i els santcugatencs van tenir com a avantatge el fet de ser una població majoritàriament pagesa i que par tant podia menjar els aliments que conreava. Els avis santcugatencs reconeixen l’escassetat d’aliments, tot i tots coincideixen, en diferents nivells, en què no van passar gana tot i que no podien menjar el que volien.

“No podíem triar què menjar, com a molt podies intercanviar vi o patates per alguna cosa de carn o roba, calçat”, explicava Tomàs Grau. Tot i això, la també desapareguda Rafaela Grau recordava com mai havia menjat tant peix com durant la Guerra, ja que el fet de disposar de vi els permetia fer intercanvis amb pescadors de Barcelona.

L’intercanvi d’aliments i productes era la manera de funcionar durant aquells anys i els militars del camp de golf també van tenir un paper important; ja que sempre volien vi i oferien pa a canvi; fet important ja que no es plantava blat a Sant Cugat inicialment i la gent no disposava de pa.

Els qui no disposaven de conreus habitualment optaven per fer-se un corral a casa i poder alimentar-se del què treien. “De seguida vam haver de muntar un galliner i tenir conills per poder menjar; eren els animals més fàcils de fer viure”, explicava Octavi Galceran. La gent de pagès sempre tenia menjar i els que no ho èrem ens havíem de buscar la vida”, sentenciava Antoni Pascual.

Sant Cugat, camp d'entrenament militar

Sant Cugat no va ser l’escenari de cap principal batalla durant la Guerra Civil però tot i això la presència de militars al poble durant el conflicte va ser molt important. La causa és que el camp de golf va servir de base d’entrenament per a voluntaris i milicians republicans que es preparaven per anar a files.

L'any 1937, al camp de golf s'hi concentraven fins a 1.600 voluntaris i milicians entrenant-se per anar a la Guerra. La imatge de tendes de campanya pel golf i de militars pel poble va ser habitual durant la Guerra Civil a Sant Cugat. A més, famílies santcugatenques també van acollir militars a casa seva.

El poble refugi

“Sant Cugat va passar de tenir sis mil habitants abans de la Guerra a tenir-ne 12.000 quan va acabar”. L’historiador santcugatenc José Fernando Mota explica com la ciutat de Sant Cugat es va convertir en un punt de refugi durant la Guerra Civil espanyola fins al punt de doblar la seva població.

Moltes famílies de Barcelona es van traslladar a la casa d'estiueig que tenien a Sant Cugat i molts santcugatencs també van acollir familiars barcelonins; que marxaven per por dels bombardejos. Nens d'arreu de l'estat també van arribar a la ciutat i es van instal·lar en cases que gestionaven les milicies o grups internacionals favorables a la República.