Riera: "L'element distintiu de La Farga és l'atenció personalitzada a l'alumne"

La Farga celebra, durant el 2019, 50 anys d'existència i el TOT entrevista al seu director, Miquel Riera

La Institució La Farga celebra 50 anys durant el 2019, i el TOT Sant Cugat entrevista al seu director, Miquel Riera, que fa un repàs de la trajectòria d'aquest centre, relacionat amb l'Opus Dei, n'explica el model educatiu i els reptes de futur.

La Farga neix l'any 1969, amb quin objectiu?

Sí, La Farga neix com a desig d'un grup de famílies, que busquen una mena d'escoles que no trobaven en aquell moment, i s'engresquen a iniciar un projecte que neix del mateix teixit social, perquè són gent que no era del món educatiu, i entre ells fan un grup promotor. A partir d'aquí apareix una escola, amb voluntat de ser una escola de famílies, una escola moderna, una escola que vagi a buscar aquests valors compartits entre la família i l'escola.

"La Farga ha estat sempre una escola integrada a la ciutat"

Des d'aleshores, la ciutat de Sant Cugat ha crescut molt. En què ha ajudat aquest creixement al de La Farga?

La Farga ha estat sempre una escola integrada a la ciutat, amb voluntat de ser-hi, en tots els àmbits socials i culturals. Des del segon o tercer any, ja es va veure que la repercussió que hi havia entre la ciutadania era molt positiva. De seguida va créixer molt La Farga, vam arribar a 1.000 alumnes al cap de dos o tres anys, i ara estem amb uns 1.600 i el 70% són de Sant Cugat. La Farga és una escola plenament integrada en el municipi.

Per tant, tret dels primers anys, el creixement ha estat sostingut.

Sí, perquè tampoc hi havia la voluntat de créixer més. Es va arribar a omplir l'escola, en tots els cursos. Va haver-hi un moment, fa 20 anys, que ens vam plantejar no només començar la Primària, sinó començar a Infantil, aleshores va aparèixer el parvulari, l'escola infantil, el cicle inicial, que s'ubica l'últim dels edificis construïts, en una finca que vam trobar, a 500 metres, perquè el volum d'alumnes feia que aquí no s'hi pogués cabre.

La Farga té la missió de forjar persones que siguin persones íntegres, ciutadans solidaris i professionals competents

50 anys donen per a molt, i hi ha hagut també molts canvis socials. En què es diferencia La Farga del 2019 amb La Farga del 1969?

Es diferencia, com totes les escoles, en un canvi metodològic, un canvi didàctic... Aquelles classes que es feien als anys 60 i 70 no tenen res a veure amb les classes que es fan ara, que són molt més interactives, amb noves metodologies... Les matèries també són diferents, ara parlem de matèries com la robòtica, per descomptat els idiomes... Tot això ha variat, com ha variat en totes les escoles. Però hi ha una cosa que no ha variat: la voluntat de mantenir una missió molt concreta, que és la de forjar persones que siguin persones íntegres, ciutadans solidaris i professionals competents. Aquestes tres frases resumeixen tot el que és la missió de l'escola, i això sí que no ha canviat de l'any 69 al 2019.

 

Quins són els trets diferencials del centre?

Nosaltres procurem impartir les matèries de la millor manera possible, i som altament competents, com els indicadors, tant interns com externs, demostren. També passem qüestionaris a les famílies cada dos anys per veure el nivell de satisfacció, i els resultats ens demostren que anem pel bon camí. I sobretot, el boca-orella fa que en uns moments tan difícils de promoció, se segueixi mantenint aquest nivell alt d'acceptació en les famílies sobre l'acció de l'escola. El que distingeix La Farga és l'educació personalitzada, que és una frase que tothom fa servir i que sembla que totes les escoles apliquen. Però per atendre personalment i personalitzadament a cada família i a cada alumne, cal tenir unes eines, uns instruments. Nosaltres tenim la tutoria personal, amb professors que s'assignen a cada família i a cada alumne. Parlen amb els alumnes cada 15 dies i amb les famílies cada mes i mig o cada dos mesos, i aquest triangle família, escola, alumnes, a través del tutor, fa que es facilitin aquests projectes de millora... Jo penso que l'element distintiu principal de La Farga és l'atenció personalitzada.

"Tot el tarannà formatiu o els valors es basen en l'humanisme cristià, i segons l'estil de l'Opus Dei"

La Farga és un centre que té relació amb l'Opus Dei. Com definiria aquesta relació?

Els pares que van iniciar el projecte de La Farga van demanar a l'Opus Dei que s'encarregués de l'atenció espiritual. La Farga, en aquest sentit, deu a l'Opus Dei tot el que és aquesta atenció espiritual, que reben les famílies, els alumnes i els professors, de manera voluntària. Tot el tarannà formatiu o els valors es basen en l'humanisme cristià, i segons l'estil de l'Opus Dei. En aquest sentit, dir que La Farga és una escola de l'Opus Dei, s'accepta popularment, però estrictament, l'Opus Dei no té a veure amb la propietat de l'escola, ni amb la intervenció professional de la direcció de l'escola, etc. Hi ha una entitat que es diu Institució Familiar d'Educació, que té 10 escoles per tot Catalunya, que és la propietària i la gestora dels centres.

"La diferenciada és una metodologia educativa, com ho són altres, totes igual de vàlides"

Hi ha un centre de la Fundació La Farga a Bellaterra: La Vall, que és per a nenes. Per què creuen que és millor que facin l'etapa educativa per separat?

Aquí hi ha un debat, que és molt obert, i els polítics de seguida aprofiten per utilitzar l'educació diferenciada per engegar un debat polític. Es fa molt un debat ideològic i poc un debat pedagògic. La diferenciada és una metodologia educativa, com ho són altres, totes igual de vàlides. Que hi hagi escoles diferenciades enriqueix la proposta educativa d'un país. A més, escoles diferenciades a Catalunya n'hi ha molt poques, representen un 0,3% de l'oferta educativa del país. Que hi hagi tant debat polític per un volum d'escoles, que és molt poc significatiu, penso que no és proporcionat. Hi ha un tema ideològic de fons, que intenta no acceptar la llibertat dels pares d'escollir aquesta mena d'educació. Nosaltres l'hem escollit perquè, si volem arribar a l'educació personalitzada, l'eina que ens sembla més adequada és l'educació diferenciada. La resposta de les famílies ens manifesta que anem per bon camí. Quan es parla de segregar... Jo penso que s'utilitza malament aquesta paraula, perquè té un to pejoratiu que no té a veure amb què fem. No hi ha cap família que vulgui que el seu fill o la seva filla vagin a una escola que segrega, el que fem és diferenciar, que em sembla que és un concepte més positiu.

Però diferenciar no perjudica la igualtat?

Els nens i les nenes tenen els mateixos instruments, el mateix sistema educatiu, però amb escoles diferents, perquè la seva manera d'aprendre i d'assimilar les coses... Ho facilita que hi hagi una atenció diferenciada. Per exemple, a La Vall hi ha un percentatge molt més alt d'alumnes que escullen carreres que són tradicionalment relacionades amb els nois, com poden ser les tècniques, les matemàtiques, les enginyeries, etc, que no pas a la mitjana d'escoles de Catalunya. I també al revés, aquí (a La Farga) pot haver-hi un percentatge més alt d'alumnes que escullen carreres que majoritàriament escullen noies, com poden ser humanitats, ciències de la salut, etc. No hi ha un rol ocult sexista, al no haver-hi nois i noies dins de la mateixa classe. Les noies no han d'actuar d'una manera determinada davant de la pressió del sexe contrari, i això facilita que hi hagi una expansió més lliure de les preferències i les aptituds de cada alumne. Penso que la diferenciada ajuda a això. Ara estem preparant el musical en el qual ballen i interpreten els alumnes de l'escola. Si hi hagués noies seria més difícil, perquè són tasques que normalment les noies fan millor, les de ballar i interpretar. El fet que els nois no tinguin la pressió de tenir noies al davant fa que ens surtin uns musicals molt bonics i molt ben preparats, sense aquesta tensió de l'adolescent, que no ha de demostrar res davant de les noies, perquè no les té al costat.

"Les famílies són les principals educadores, i nosaltres ajudem a les famílies, per tant, l'escola ha d'anar de la mà de les famílies per educar"

Durant l'acte de celebració del 50è aniversari, van fer molt d'èmfasi en el fet de col·locar les famílies per davant. Quina importància tenen les famílies en l'educació dels alumnes de La Farga?

Cabdal, fonamental. Les famílies són les principals educadores, i nosaltres ajudem a les famílies, per tant, l'escola ha d'anar de la mà de les famílies per educar. Si la família va per un costat i l'escola va per un altre, invariablement, el fill passarà pel mig escollint el que més li convé, que moltes vegades no és el que més necessita. Per tant, el que la família i l'escola tinguin un mateix projecte educatiu, i que posin els mitjans, cadascú dins del seu àmbit, facilita molt poder arribar a fer de l'educació allò que realment es pretén, que és extreure el màxim potencial de cadascun dels alumnes. En aquest sentit, tenim moltes activitats de l'escola de famílies: cursos d'orientació familiar, reunions trimestrals, la tutoria personal... Hi ha una vida molt rica d'activitats de les famílies.

Molts dels professors havien estat abans alumnes.

Sí, hi ha un 35% dels professors que són alumnis, això facilita que ja visquin d'una manera natural l'estil de l'escola.

És un percentatge volgudament buscat?

No, buscat no, però la veritat és que quan un alumni ve a demanar feina, és més fàcil que entengui què és el que es pretén de cada un dels professionals per tirar endavant el projecte de l'escola. És lògic que hi hagi antics alumnes, i a més és bonic que vulguin dedicar-se professionalment a l'educació, emmirallant-se en aquells professors que van tenir en la seva etapa escola, en la mateixa escola.

Quina relació ha tingut el centre amb l'Ajuntament?

Sempre immillorable, tots els alcaldes que ha tingut Sant Cugat han passat per aquí, només cal recordar que l'alcalde Recoder va voler venir a l'acte dels 50 anys... El vam convidar perquè ens uneix una bona amistat, com amb l'alcaldessa actual, i sempre hem estat al cantó de tot el teixit social de Sant Cugat, sempre hem volgut col·laborar-hi i ser-hi presents. Per exemple en el Cros de Sant Cugat, tradicionalment, La Farga sempre ha portat molts alumnes, perquè ja forma part del calendari d'activitats habituals de l'escola.

Amb 50 anys d'existència a les espatlles, quin ha de ser el futur de La Farga?

El futur pinta molt bé, tot i les incerteses de la política, que procurem que no ens marqui l'agenda. Es planteja immillorable, són reptes molt bonics pels docents, som en un moment de canvis que ens esperonen a seguir investigant, a seguir creixent, a seguir innovant, i al mateix temps mantenint els trets identitaris que han fet que La Farga tingui aquest projecte tan consolidat aquí a Sant Cugat.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?