Rius: “Trobem a faltar les activitats que fèiem abans de la pandèmia”

Els Amics de la Gent Gran van començar a funcionar oficialment l’any 2015 a Sant Cugat, amb l’estrena de la seva seu a la Casa de Cultura, però els seus voluntaris fa més de 6 anys que exerceixen la seva tasca d’acompanyament. Amb la COVID-19, creuen que les seves accions poden servir per calmar els neguits agreujats pel distanciament social provocat per la pandèmia.

Núria Rius fa més de cinc anys que acompanya una persona de Sant Cugat per a l’entitat ‘Amics de la Gent Gran’. Concretament, des de l’any 2014. En aquesta entrevista parla de la seva relació amb la dona que acompanya, que ara té 93 anys, durant els mesos de confinament i d’altres temes de l’entitat.

Com era l’acompanyament abans de la pandèmia?

Abans del confinament quedàvem dues hores a la setmana i normalment sempre en dijous perquè era dia de mercat. Passejàvem i fèiem un cafè. Si plovia, ens quedàvem a casa seva i m’explicava anècdotes del seu marit i de quan era petita. Sempre deixo que parli ella i procuro que ho faci sobre coses divertides i positives.

Quina ha sigut la relació durant el confinament?                

La relació durant el confinament ha sigut per telèfon, però bona. Procurava trucar cada dia. Una altra companya de l’entitat també li trucava perquè estigués més acompanyada. Ella viu sola i durant el confinament l’única companyia que tenia, a banda de nosaltres, era la televisió.

L’ha afectat el confinament?  

En general no, però ara  potser sí que és més reticent a parlar amb gent que abans. Quant a la pandèmia diu que les ha vist de tots colors i que no l’espanta el virus. Una resposta ben diferent de la d’altres persones acompanyades  que estan més espantades.  Té, però, pujades i baixes d’estat d’ànim perquè no té la família a prop.

“Em quedo amb tot el que ells et poden ensenyar i amb la seva actitud davant la vida”

Està contenta amb la tasca dels voluntaris d’Amics de la Gent Gran?                                                             

Valora molt la tasca dels voluntaris de l’entitat. Abans tenia una vida social rica, sortia a dinar cada dia, però durant el confinament l’únic contacte era la meva trucada i la de la meva companya. Això li ha permès mantenir un mínim d’interacció social. Sempre dona les gràcies perquè estem al seu costat.

Amb què es queda dels seus anys com a voluntària?

Em quedo amb tot el que ells et poden ensenyar i amb la seva actitud davant la vida. La dona que acompanyo m’explica les seves vivències, els aiguats de Terrassa, etc. Han passat temps dolents com la guerra i temps millors i això és enriquidor.

Amb la pandèmia, la gent jove és més sensible a l’acompanyament dels Amics de la Gent Gran?

Parlant-ho amb la resta de companys de l’entitat sí que puc assegurar que hi ha hagut un ‘boom’ de persones voluntàries per fer acompanyament i la gent jove ha reaccionat molt bé.

Com ha sigut l’acompanyament a les  residències?

La situació a les residències sí que ha sigut i és molt preocupant. La nostra tasca ha sigut molt dura en aquests espais. En algunes, almenys hem pogut visitar-les amb un vidre entremig... Crec que ho estan passant molt malament.

Com encara l’entitat els mesos vinents de pandèmia? 

Ens hem d’adaptar. Trobem a faltar les activitats que podíem fer abans de la pandèmia, com les vacances amigues, la celebració de Sant Jordi, la Bufanda de la iaia, etc. Però aquestes activitats ara no les podem fer i ens haurem d’adaptar al que ens vagin dient.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.