Rubí: "Les persones amb discapacitat han mostrat gran capacitat d'adaptació a la Covid-19"

El Taller Jeroni de Moragas és l'entitat beneficiària de l'edició d'enguany del concert solidari que organitza el Rotary Club Sant Cugat

El Taller Jeroni de Moragas és l'entitat beneficiària del concert 'Música per la Solidaritat' d'enguany, que organitza el Club Rotary Sant Cugat, el diumenge 18 d'abril, a les 18 h, al Teatre-Auditori. El TOT Sant Cugat entrevista el director tècnic del Centre Ocupacional de l'entitat, Albert Rubí, i a la gerent, Cristina Monteagudo, que parlen del fet de ser els beneficiaris, de com han viscut la pandèmia les persones amb discapacitat o de com veuen el futur del Taller Jeroni de Moragas

Què representa pel Taller Jeroni de Moragas el fet de ser els beneficiaris del concert Música per la Solidaritat que organitza el Rotary Club Sant Cugat?

(Cristina Monteagudo): Representa una situació gratificant en el sentit que s'ha reconegut la labor i la funció social del Taller Jeroni de Moragas, i d'alguna manera ens sentim gratificats per aquest reconeixement, més enllà del que pugui significar una donació econòmica. Per a nosaltres és un reconeixement a la nostra feina.

(Albert Rubí): Ens ha anat molt bé, o ens ha coincidit amb el fet que ens han facilitat contactes per tirar endavant l'estudi del projecte d'aires que hem engegat per observar la qualitat de l'aire i veure si tenim prou facilitat per ventilar els espais. Això ha estat un plus. Ens està anant molt bé aquest contacte i aquest assessorament que Rotary ens ha facilitat.

Ja tenen pensat a quin projecte adreçaran els diners recaptats en el concert?

(C.M): En la convocatòria del Rotary, tu presentaves un projecte. I el concert serà en benefici del projecte que estava explicant l'Albert. El projecte d'aires que, bàsicament se centra a estudiar la qualitat de l'aire en una zona del nostre edifici, on se situa el taller ocupacional. El projecte ha de servir per donar solució als problemes que puguin haver de ventilació.

(A.R): Seria això. Nosaltres vam presentar aquest projecte perquè intuíem que teníem tres sales amb poca ventilació, i arran del contacte amb l'escola d'arquitectura hem pogut avaluar la qualitat de l'aire i estem veient que no teníem tanta necessitat. En un primer moment la recaptació la volíem destinar a unes màquines de ventilació, però ara, després d'haver fet l'estudi veiem que no serà potser tant necessari. La funció dels diners haurà estat fer aquest estudi.

El darrer ha estat un any dur per culpa de la pandèmia de la Covid-19 i les seves derivades, i les persones amb discapacitat l'han patit especialment.

(C.M): Hauríem de visualitzar l'entitat des de dos vessants. Una molt assistencial, en la qual hi ha unes persones que són ateses, i després un altre vessant que és la de treballadors amb discapacitat o amb malalties mentals. M'agradaria fer èmfasi en aquest vessant, perquè la gestió de la Covid-19 per a una empresa que ha d'atendre un centre especial de treball, ha estat molt difícil. Per una banda s'havia de visualitzar un col·lectiu vulnerable, però per l'altra s'havia de donar compliment a les demandes de clients i als productes i serveis que potencien la nostra facturació. Ha estat molt complex. Aquests treballadors no han tingut la mateixa atenció per part del Departament de Salut que la que han tingut les persones que estaven dins d'un marc de serveis socials, i ho hem patit molt.

 

"La gestió de la Covid-19 per a una empresa que ha d'atendre un centre especial de treball, ha estat molt difícil"

(A.R): Ha estat una onada molt bèstia. En el primer confinament ens van tancar el centre ocupacional d'un dia per l'altre, amb la qual cosa tots els usuaris es van quedar sense servei presencial. Vam readaptar-nos per poder donar una mica de servei virtual, amb activitats telemàtiques... També vam readaptar-nos el personal del centre ocupacional per donar servei a la llar residència que també tenim a Moragas. De cop i volta, aquesta atenció havia de ser 24 hores i 7 dies a la setmana... Vam passar a donar suport a la residència fins al mes de juny, quan vam reobrir el centre ocupacional. Quan vam reobrir ens vam haver d'adaptar a tots els plans de Salut. Vam obrir amb pocs usuaris, de 80 que en tenim, al juliol van venir 15. Però progressivament s'ha anat ampliant. Ara som ja uns 75.

Creuen que l’administració ha estat sensible a les necessitats de les persones amb discapacitat durant la pandèmia?

(A.R): El centre especial de treball ha quedat molt desatès. No han tingut mascaretes, no han tingut material de protecció... Va ser quelcom que va sobrepassar. Però per altra banda, mica en mica va anar arribant més suport de l'administració. El CAP ens va assessorar i ajudar.

(C.M): A escala global l'administració va fer el que va poder. Però el nostre sector és molt complex. Sovint se l'identifica com un sector social, i queda al marge una rgan part de la població. Els treballadors del centre especial de treball, amb dificultats bastant similars a les dels seus companys del centre ocupacional, no van tenir el mateix seguiment o la mateixa cura. No per una qüestió voluntaria, sinó per desconeixement. Salut només posa la mirada en el vessant social de les nostres entitats. Cal tenir una mirada més àmplia d'aquestes entitats. També tenim treballadors, i han quedat d'alguna manera desatessos. Ha estat bastant dur.

"Salut només posa la mirada en el vessant social de les nostres entitats. Cal tenir una mirada més àmplia d'aquestes entitats. També tenim treballadors"

La salut mental de la població general s'ha vist ressentida per tot el que ha comportat la Covid-19. El col·lectiu de persones amb discapacitat arrossega seqüeles?

(A.R): Crec que encara estem en fase de valorar-ho. En una primera valoració, que vam fer en els primers mesos de confinament, vam valorar la capacitat d'adaptació que havien tingut les persones amb discapacitat, perquè en un inici prevèiem que aquestes persones confinades podria ser una bomba de rellotgeria, que qualsevol dia podien començar a haver-hi conflictes de relacions entre ells... I es van adaptar molt bé. Però encara ho estem observant perquè haurem d'anar veient com evoluciona tot plegat i les seqüeles que poden donar-se. No podem abaixar la guàrdia.

(C.M): Jo destacaria que les persones amb problemes de salut mental han necessitat molt de suport i seguiment. Les primeres setmanes va haver una necessitat intensa de seguiment, de suport... I s'ha notat. Però les persones ens adaptem a les situacions i les persones amb discapacitat no són una excepció.

El Taller Jeroni de Moragas neix l'any 1973. Com dirien que ha evolucionat?

(C.M): Jo diria que hi ha hagut una evolució en positiu. Les entitats socials han pres un pes específic en la societat, i també en l'entorn econòmic. Es parla molt del tercer sector. Si mires les estadístiques macroeconòmiques de Catalunya, el tercer sector té un pes important. Les nostres entitats donen feina a una quantitat important de persones. És un sector que mou economia, mou feina... L'evolució ha estat exponencial, i també en formes de funcionament. Quan vaig arribar jo vaig trobar una entitat amb recursos tecnològics molt justos i, en aquest sentit, hem avançat. Qualsevol empresa normalitzada utilitza tecnologia. Ara podem treballar des de casa sense cap dificultat. Coneixem què és un cloud, coneixem què és una App... Hi ha hagut una evolució molt centrada en la tecnologia, i això s'ha traduït també en l'atenció a les persones de les quals ens ocupem dia a dia. Per una altra banda, s'ha evolucionat també en la gestió interna. Som una entitat que consensuem molt les decisions, i això crec que suma.

En quins àmbits creuen que el Taller Jeroni de Moragas ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?

(C.M): Hi ha molts aspectes, però jo n'assenyalaria un: l'autonomia. El més important que aporten les nostres entitats és l'autonomia, i en moltes àrees: autonomia personal, autonomia en la llar, autonomia en el treball... Si no existíssim, aquestes persones probablement estarien a casa sense la capacitat de sentir-se persones de ple dret. Si no existís el Taller Jeroni de Moragas, seria molt complicat que aquestes persones poguessin arribar a tenir una feina i conservar-la.

"El més important que aporten les nostres entitats és l'autonomia"

(A.R): L'autonomia i la inclusió són trets que ens caracteritzen, però també m'agradaria destacar els àmbits en els quals donem atenció: hi ha el tema de l'habitatge, amb la llar residència, també hi ha un servei d'autonomia en la mateixa llar, en pisos d'inclusió en els quals hi ha persones que hi viuen de manera autònoma i són visitats per un monitor una vegada a la setmana. També donem servei a l'aspecte laboral, a l'aspecte formatiu, també a l'aspecte del lleure, etc. A Moragas intentem fer una valoració personalitzada, per respondre a les necessitats de cada persona de la millor manera. Adaptem el servei a les necessitats individuals.

Com visualitzen el futur de l’entitat?

(C.M): Jo amb molt d’optimisme. Tenim equips molt potents i una societat ja molt enfocada a la inclusió de persones amb discapacitat. El futur del Taller Jeroni de Moragas el veig amb optimisme. Ha de créixer.

(A.R): Les necessitats futures serien cobrir la part d’envelliment. S’han anat aconseguint serveis i recursos, però encara no hi ha serveis per a persones amb discapacitat quan es fan grans.

 
Comentaris

Destaquem