Rusiñol (periodista): "El poder econòmic imposa límits molt estrictes a l’acció política”

Pere Rusiñol és periodista i cofundador de mitjans independents com Mongòlia i Alternativas Económicas. Amb una trajectòria marcada per la investigació i l’anàlisi social, reflexiona sobre les causes que expliquen el creixement de l’extrema dreta a Europa, i Catalunya. Durant la 40a edició de la Universitat Internacional de la Pau, Rusiñol va oferir una xerrada sobre la Ultradreta i classes populars: com els nous populismes exploten el desencís econòmic.

Què tracta d'explicar amb la xerrada de la Ultradreta i classes populars: com els nous populismes exploten el desencís econòmic?

Volia interrogar-me sobre per què cada vegada més sectors de les classes populars a Occident donen suport a partits d’ultradreta o extrema dreta. És una tendència global que ja arriba a Espanya i Catalunya. L’esquerra sovint la combat només des d’una perspectiva antifeixista, però jo proposo entendre les raons de fons: el deteriorament de les condicions de vida materials i l’horitzó d’aquestes classes en els últims 30 anys, tot i l’augment enorme de la riquesa mundial.

Quin és el mecanisme clau pel qual els populismes d’ultradreta aconsegueixen connectar amb les classes populars descontentes?
El sentiment d’estafa està justificat. Les condicions materials de la població treballadora i popular han empitjorat molt: ha caigut la capacitat adquisitiva, han disminuït o s’han precaritzat molts llocs de treball, i la qualitat dels serveis públics s’ha degradat. En aquest context, els partits d’ultradreta, encara que sigui de manera demagògica, reconeixen aquest patiment i el posen al centre del discurs. En canvi, l’esquerra i els partits convencionals tendeixen a minimitzar-lo o fins i tot a negar-lo, i això provoca un distanciament creixent entre aquests sectors i la seva base social històrica.

"El mecanisme emocional és molt semblant al del feixisme més clàssic"

Hi veu paral·lelismes amb el feixisme històric?
Sí. Fins fa poc jo mateix pensava que la situació era diferent, sobretot perquè el feixisme clàssic implicava violència als carrers i una forta paramilitarització. Però fets recents, com els de Torre Pacheco, apunten que ens hi estem acostant. El mecanisme emocional és molt semblant al del feixisme més clàssic: hi ha un sentiment generalitzat d’humiliació i una cerca constant de boc expiatoris. La diferència és que avui aquestes estratègies es difonen i amplifiquen amb tècniques modernes de propaganda.

Quines emocions exploten amb més eficàcia aquests populismes?
Principalment la ràbia, la inseguretat, la humiliació i la nostàlgia. Vivim en un món on hi ha una gran festa econòmica per a uns pocs, i quan no hi ets convidat, el sentiment d’exclusió es fa encara més gran. Aquesta sensació és molt potent i, si no hi ha una alternativa clara, pot ser fàcilment canalitzada per aquests moviments.

Quan parla de poder real, a què es refereix?
El poder real no és a les urnes. Des de la revolució neoliberal dels anys 80, el poder econòmic, que venen a ser les grans corporacions i capitals, imposa límits molt estrictes a l’acció política. Això fa que, fins i tot quan governa l’esquerra, sigui molt difícil implementar canvis profunds que millorin les condicions de vida de la majoria.

"Les xarxes socials són un terreny de joc desigual, controlat per grans fortunes que, de manera directa o indirecta, afavoreixen la dreta"

Com influeixen les xarxes socials en aquest fenomen?
Les xarxes socials són un terreny de joc desigual, controlat per grans fortunes que, de manera directa o indirecta, afavoreixen la dreta. A més, molts joves perceben el discurs del “progrés” com el discurs oficial, l’establishment, i reaccionen buscant opcions que consideren transgressores. Això pot convertir l’extrema dreta en una opció que, per a ells, simbolitza rebel·lia.

I el paper dels mitjans tradicionals?
La crisi econòmica dels mitjans de comunicació els ha fet molt més dependents dels que tenen diners, i aquests solen ser sectors vinculats a la dreta. Això condiciona la cobertura i el tractament de temes com la desigualtat, les causes reals del malestar o el creixement de l’extrema dreta.

"La crisi econòmica dels mitjans de comunicació els ha fet molt més dependents dels que tenen diners, i aquests solen ser sectors vinculats a la dreta"

Què pot fer el periodisme davant aquesta situació?
Fer bé la seva feina. Investigar, explicar qui hi ha darrere dels discursos, qui els finança i quines incongruències hi ha. Evitar actuar només amb l’objectiu de condemnar, perquè això pot ser contraproduent: pot reforçar la narrativa de persecució que utilitza l’extrema dreta per cohesionar els seus seguidors.

En aquest sentit, quin paper tenen mitjans com Alternatives Econòmiques o Mongòlia?
Tenim independència total, perquè som propietat dels mateixos redactors, i això ens permet treballar sense pressions dels grans capitals. El problema és que ens falta múscul econòmic per competir amb els grans mitjans. El repte és trobar la manera de ser viables econòmicament i, alhora, ampliar el nostre impacte social.

Com es pot revertir el creixement de la ultradreta?
Cal compromís ciutadà. Això implica finançar mitjans independents, apostar per l’economia social i actuar en el dia a dia com a consumidors i electors de manera coherent amb aquests valors. L’economia social ha crescut molt i ofereix alternatives reals en molts sectors, des de la banca fins a l’energia o l’alimentació. Aquesta és una esperança tangible per construir societats més fraternals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.