S'inaugura una nova bassa al pantà de Vallvidrera

El passat 20 de juny es va inaugurar una nova bassa al pantà de Vallvidrera, amb el principal objectiu d'afavorir la biodiversitat d'amfibis i la seva reproducció. Es vol assegurar la supervivència d'un mínim d'espècies que habitualment es reproduïen a l'antiga bassa, com la granota verda, la salamandra o el tritó, entre d'altres, però que a causa de la manca d'espai i el desgast acumulats al llarg dels últims 18 anys, tenien dificultats per proliferar-se.

Les reformes, finançades per Aigües de Barcelona, van començar a l'abril d'aquest any i, en menys de tres mesos, s'ha pogut enllestir l'emplaçament de la bassa. Així doncs, actualment la bassa compta amb una extensió de gairebé 200 m², i fins a 1 metre de profunditat.

El seguiment de manteniment serà efectuat pel Servei Tècnic del Parc de Collserola, per tal de garantir el procés de naturalització. A més, ja s'hi han introduït alguns elements per afavorir la vegetació de l'espai, tal com el fàcil accés a la bassa i el seu contorn irregular, i un gran tronc d'arbre per incrementar la diversitat del medi.

S'ha aconseguit la seva impermeabilització amb una làmina de polietilè, instal·lada amb el previ anivellament del terreny, i s'hi ha afegit una malla volumètrica per garantir l'adherència de la capa de terra del fons. A fora s'ha col·locat una tanca metàl·lica per protegir el contorn, i un cartell informatiu sobre la funció de la bassa i la fauna vinculada.

Es preveu que en un futur es faran activitats mediambientals i educatives, tanmateix com actuacions de voluntariat, però s'haurà d'esperar a la revegetació de la bassa perquè estigui en ple funcionament.

Buidatge del pantà de Vallvidrera

La població d'espècies introduïdes al pantà de Vallvidrera va produir un gran impacte sobre l'hàbitat aquàtic de la zona, i després d'una inspecció de la Societat Catalana d'Herpetologia, es va concloure que s'havia de buidar per tal d'assecar els fangs.

Es va calcular que hauria de buidar-se 2 mesos com a mínim, i durant els mesos de juny i juliol el procés es va dur a terme. Durant aquests dos mesos, es va fer ús de l'assecament per netejar el pantà i fer una inspecció de manteniment.

La Societat Catalana d'Herpetologia va determinar que la població de la reineta i de la granota verda s'havia reduït considerablement, i que, malauradament, no hi havia presència de capgrossos. El cranc roig americà, en canvi, va augmentar severament la seva propagació, amb el risc d'afectar al barb cua-roig, fet que va obligar a realitzar una reducció dràstica de la seva espècie, assegurant així un mínim d'efectius poblacionals.

Tot i així, l'assecament no va interferir en la conducta dels amfibis i invertebrats, ja que estan adaptats a les sequeres d'estiu mediterrànies.