Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La qualitat de la salut i el grau de benestar d'una comunitat depèn de moltes variables quantificables, i el TOT Sant Cugat ha tingut accés a una sèrie de dades, gràcies a la gestió del Departament de Salut de la Generalitat, que confirmen que la salut dels santcugatencs és, en certs aspectes, de més bona qualitat que la d'altres indrets de Catalunya.
Les dades corresponen a aspectes com l'esperança de vida, el nombre de visites a urgències dels santcugatencs i les santcugatenques i els motius d'aquestes visites, el temps que es destina per pacient en la sanitat pública a Sant Cugat, el pressupost que s'injecta a la sanitat santcugatenca, la pràctica d'activitat física dins de la província de Barcelona, el nombre de llits hospitalaris i farmàcies que hi ha al Vallès Occidental i altres comarques, amb la ràtio per habitant corresponent, etc.
L'esperança de vida més alta de Catalunya
Per començar, el Departament de Salut xifra en 83,5 l'esperança de vida mitjana a arreu de Catalunya -l'última dada és de l'any 2017, mentre que segons un estudi de l'Instituto Nacional de Estadística, que relaciona l'esperança de vida amb el nivell de renda per càpita de diferents zones de l'Estat, xifra l'esperança de vida dels santcugatencs en 84,2 anys, lleugerament superior a la de la mitjana catalana.
De fet, segons l'Instituto Nacional de Estadística, Sant Cugat és el municipi de Catalunya amb la mitjana d'esperança de vida més alta, i el 12è de tot l'Estat espanyol. Pel que fa a la divisió per sexes, a Catalunya, de mitjana, les dones tenen una esperança de vida de 86,16 anys, pràcticament 6 anys més que la dels homes, que és de 80,71. Una divisió de la qual no hi ha dades segregades de Sant Cugat.
Cal destacar que en el global del territori català, l'esperança de vida ha crescut en gairebé 5 anys en els darrers 20.
Visites a urgències i els motius, i temps que es destina al pacient en visites ordinàries
Tal com assenyala del Departament de Salut de la Generalitat, el temps que es destina per pacient en els CAP de Sant Cugat tant en visites concertades amb cita prèvia, com espontànies o programades per seguiment, és de 10 minuts. En canvi, pel que fa a l'atenció domiciliària, tots els professionals dels Equips d'Atenció Primària de Sant Cugat (EPA) destinen una mitjana d'entre 30 i 45 minuts per pacient.
Pel que fa a les visites dels santcugatencs i les santcugatenques a urgències, durant el 2018 se'n van comptabilitzar un total de 17.645, de les quals 15.934 (90,3%) es van fer a l'hospital i 1.711 (6,7%) a l'Atenció Primària. El Departament de Salut també ha facilitat al TOT Sant Cugat el motiu d'aquestes visites a urgències, la majoria de les quals s'han fet per resultats anòmals d'anàlisis o per lesions i intoxicacions.
Pressupost i personal sanitari per a Sant Cugat
Sant Cugat compta amb tres Centres d'Atenció Primària: el CAP Sant Cugat, el CAP de Valldoreix i el CAP del Turó de Can Mates; i amb dos Consultoris Locals, un a les Planes i un a la Floresta. Aquests equipaments sanitaris són gestionats per la Mútua de Terrassa, que durant el 2018 va destinar un total d'11,3 milions d'euros, repartits entre els tres Equips d'Atenció Primària del municipi, lluny dels 24 milions que es destinen als EAP de Terrassa, però per damunt dels 6,2 que es destinen a l'EAP de Rubí i els 4,5 que es destinen a l'EAP d'Olesa de Montserrat. A banda dels Equips d'Atenció Primària hi ha altres necessitats, i la Mútua de Terrassa destina 78,8 milions d'euros al Vallès Occidental.
Pel que fa al personal de professionals sanitaris, Sant Cugat compta, entre els tres CAP i els dos consultoris, amb 56 metges, 13 al CAP del Turó de Can Mates, 16 al CAP de Valldoreix, 21 al CAP Sant Cugat, 2 al consultori de la Floresta, 2 metges d'atenció domiciliària aguda i 2 metges més de la Unitat de Funcionals de Crònics.
Activitat física i obesitat infantil
Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, durant el 2017 es va detectar que del total d'infants d'entre 6 a 14 anys que havien estat visitats pel sistema sanitari públic a Sant Cugat, el 5,37% patia d'obesitat infantil, gairebé 5 punts per sota que la mitjana d'obesitat infantil de Catalunya, que és del 10%. Tal com apunta el departament, durant el 2018, el paràmetre de l'obesitat va avaluar-se en el 97% de les visites de nens i nenes d'entre 6 a 14 anys.
Els santcugatencs i santcugatenques formen part de la regió sanitària de Barcelona, de la qual es tenen dades de pràctica esportiva. De fet, dins de l'àmbit metropolità, la mitjana de població que practica alguna activitat física és superior a la de Catalunya: 83,3% a Barcelona i 82,8% a Catalunya, entre la població de 15 a 60 anys durant el 2018. La xifra, però, es reverteix en la pràctica esportiva entre la població de 3 a 14 anys, i és que a la regió sanitària de Barcelona practiquen activitat un 36,7% d'infants, mentre que a Catalunya ho fan un 38,2%.
Farmàcies i llits hospitalaris
El Vallès Occidental compta amb un total de 2.859 llits hospitalaris (normals i aguts), la qual cosa representa 7,86 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, per damunt de la ràtio mitjana de Catalunya, que és de 5,17. La ràtio del Vallès, però, és inferior que la del Barcelonès (10,13 llits per habitant), la del Gironès (13,3), la del Bages (9,4) i sobretot, la del Tarragonès (58,86).
De fet, la ràtio de llits hospitalaris per cada 1.000 habitants del global de Catalunya baixa perquè hi ha comarques que no tenen cap llit hospitalari, com per exemple el Moianès, el Pla de l'Urgell, el Pallars Sobirà, Pla de l'Estany, el Priorat, la Segarra o la Terra Alta o la Conca de Barberà, entre d'altres.
En el nombre de farmàcies, però, la ràtio s'inverteix, i el Vallès Occidental és una de les comarques de Catalunya que menys ràtio té. En total són 271 farmàcies, la qual cosa vol dir que hi ha 3.421 habitants per farmàcia, mentre la ràtio catalana és de 2.361 habitants per farmàcia.