Sandra Garcia: "Sant Cugat seria referent mundial si es convertís en escenari per fotos"

La Sandra Garcia fa set anys que va obrir un compte d’Instagram a la seva gossa Coco [kokó]. Va començar a tenir éxit i quan la gent va voler conèixer qui hi havia al darrere, va començar a treure ella també el cap. Ara, porten la marca Coco Pom Pom de plaques per gossos i persones. Parlem amb la Sandra sobre la feina d’influencer i els seus projectes de futur.

Es dedica completament a Coco Pom Pom?

Tinc l'Instagram en si i després farà un any vaig llançar una línia de la nostra marca. Ara he tornat a reinventar-la una mica fent uns productes nous que estan tenint bastant bona acceptació. Les primeres eren de plata i la idea és que vagi a conjunt la placa del gos amb el telèfon i les dades, i la placa de la humana o humà. Ara hem fet una línia informal que no té res a veure: són plaques igual, però en colors fluor i de metacrilat. Més econòmiques i temàtiques.

Ara, per exemple, hem llançat la campanya de Halloween: hem fet un fantasma, un ratpenat i una carabassa. Es poden trobar a quatre botigues de Sant Cugat: The Black Dog, Perruqueria Podels, la botiga de reparació de calçat del meu marit - La Sabata del Mercat de Torreblanca-, i La Sabata del Centre Comercial de Mira-sol. A banda, es poden comprar per la pàgina web. Els dissenys i tota la resta ho faig jo.

I com funciona amb la publicitat a altres marques?

Es posen en contacte amb mi per missatge directe a Instagram i m'informen del que a ells els agradaria. I hem de trobar un pacte entre el que a mi m'interessa i el que a ells els interessi. A vegades s'arriben a acords i a vegades no. A vegades hi ha marques que sincerament no m'interessen.

Per exemple, per coses de gossos, moltes vegades dic que no. Perquè en alimentació tindria pinso per donar, vendre i regalar. Però ella fa servir el pinso que li va bé. No anirà canviant cada dia perquè és superdolent, i tampoc vull enganyar al meu públic. Els regals que ella no fa servir els dono a protectores.

"El meu gran repte ara és viatjar les dues per Europa i explicar-ho, perquè hi ha gent que té molts dubtes"

Com va començar el perfil?

Vaig començar de broma. Havíem sentit parlar d'Instagram, però gairebé ningú en sabia res. Llavors, és clar, la Coco ja tenia un any i mig i, com que sempre està guapa i sempre riu, la veies i li feies una foto. Es van començar a posar en contacte amb nosaltres. Després va arribar un moment que volien veure qui hi havia al darrere i vaig començar a treure el cap de tant en tant. Ara ja deu fer uns dos anys que sortim les dues al cent per cent. Som un equip, allà on va ella vaig jo. Tot i que no sempre és fàcil.

Per exemple, a l'hora de viatjar.

A mi m'agrada molt viatjar i a l'hora de viatjar sí que és veritat que és un impediment, encara que sigui petita i bona i tot el que vulguis. És molt complex i no la puc portar tant als llocs com jo voldria.
 

Com es van conèixer?

Doncs mira, jo soc fan dels Pomerànies. No per res. Quan era adolescent, sempre havia volgut un gos i al final vaig convèncer els meus pares i van agafar un Pomerània blanc. El vam tenir fins als 16 anys. Vam fer el dol uns quants mesos, perquè arribes a casa i el crides i no hi és. Mai substituirà un gos a l'altre perquè ningú és substituïble, però trobes la mancança d'arribar, seure al sofà, l'obligació d'haver de sortir, jugar. I al final vam agafar un altre Pomerània que ara té 12 anys i viu amb els meus pares. Jo soc de Manresa i vaig venir per amor. Vaig convèncer la meva parella per tenir un gos perquè aquí jo estava sola. I va arribar la Coco amb 3 mesos. Ve de Granada.

Què explica a les xarxes?

Ensenyem el que fem al nostre dia a dia. Instagram és una mica la nostra vida. Avui ens llevem, avui fem això, fem allò altre, anem aquí, anem allà. Avui hem provat això i ens agrada. Parlem de tot. M'he comprat això, m'he comprat allò. O faig el dinar i la gent em demana la recepta.

Instagram m'agrada molt per conèixer la vida que pot tindre una persona amb una mascota. I que la gent no es pensi que tot és tan fàcil amb un gos. Darrere un gos hi ha unes obligacions: s'han de treure, s'han de passejar. Has de jugar amb ells perquè necessiten el seu moment de jugar, les seves moixaines. Nosaltres no tenim fills i per mi és com si fos la meva filla.

Quantes hores dediquen a Instagram?

Tot el dia. I ara més perquè portem dos comptes, la personal i la de la marca. Tot el dia però no tota l'estona. Jo faig la meva vida, vaig a comprar, etc. Però sí que estàs pendent. El problema d'Instagram és l'algoritme, que cada dos per tres el canvien. Em pregunten com ho fem per tenir tants seguidors i no ho sé, no hi ha clau. L'únic que et puc dir és que estiguis actiu. No estar penjant posts tota l'estona, però sí stories. A vegades penso que em faig pesada, però veig que els interessa. Intento estar molt activa perquè si t'hi poses, t'hi has de posar bé, com amb tot. No és penjar una foto i ja està. I cada vegada hi ha més competència.

Hi ha una tendència a l'alça en influencers i particularment d'animals. Per què creu que interessen?

Suposo que perquè, com la mare embarassada que explica el procés, la gent que té gos vol veure si ho fa bé, com ho fan els altres: ai, aquell el treu dos cops al dia, veig que porta un arnès, veig que li donen això de menjar. Explico també les coses que no poden menjar: fruits secs, xocolata, formatge... Veure la vida que porta, els outfits -perquè ella no necessita abric però hi ha gossos que sí-... Les bosses i motxilles per portar-la si anem a passejar i es cansa, els empapadors de casa... Doncs hi ha marques que no valen res i d'altres que van molt bé.

I va a l'alça perquè cada vegada més parelles abans de tenir un fill tenen una mascota. Ja sé que no és substituïble, però hi ha la tendència. De fet, grans firmes estan traient complements i accessoris per mascotes. És un món que està interessant molt i per alguna cosa deu ser.

Més info: A Sant Cugat hi ha un gos per cada 8 habitants

"Quan Coco falti, em quedo amb el que hem viscut, amb els records i amb que ella ha sigut feliç"

Les sessions de fotos són preparades o espontànies?

He provat de tot. Ara tot és espontani perquè no veig la diferència. En la qualitat de la foto sí, evidentment. No és el mateix que ho faci el fotògraf a què ho faci el meu marit quan pot i amb el telèfon. Però és l'única cosa. I com al final em mostro tal com soc, no m'he d'amagar amb la foto.

Què més volen provar de fer?

Ara el meu gran repte és viatjar les dues per Europa i explicar com és agafar l'avió, etc. Perquè hi ha molta gent que té molts dubtes. Nosaltres volem facilitar i ensenyar el que es pot fer..

La foto que a mi m'encantaria tenir és la Coco i jo a la Torre Eiffel. I també a Venècia quan sigui Carnaval. Ens agradaria tematitzar-nos segons l'època. Mostrar que no perquè tinguis un gos no pots fer-ho. Sí que és veritat que costa, però el món s'està obrint a poder fer coses amb ells.

Per exemple, aquest estiu, abans d'anar a Mèxic també necessitava fer les vacances amb ella. Perquè anar a Mèxic amb la Coco és molt difícil, has de gestionar molts papers i només em faltaria que se la quedessin a la duana. I a ells tampoc els va bé.

Sant Cugat està ben adaptada pels gossos?

Considero que a Sant Cugat, per fer-se punt de referència a nivell mundial, podrien fer una ciutat escenari per fer fotos, perquè em costa moltíssim trobar llocs amb un bon escenari per fer una bona imatge, sempre és més del mateix. Penso que canso perquè sempre acabes anant al mateix punt. Podrien fer diferents zones: per exemple, pintar unes parets de color verd. Ja no només per influencers, que també perquè en vindrien molts.

I pels gossos, hi ha una iniciativa que m'agrada molt que són els comerços que tenen el gos on posa "aquí sí que puc entrar". Em té enamorada. Quan veig que tenen aquest distintiu, ja m'agrada, Ja m'han robat el cor encara que no hi compri res. Ja penso que tenen alguna cosa. A les de menjar és lògic que no es pugui, i tot i així n'hi ha algunes que em deixen i fins i tot li donen de menjar.

Estic en contra de deixar el gos als ganxos de fora de les botigues perquè els poden robar. Quan surto amb el gos, surto amb el gos. No és per deixar-lo allà. Si no, no entro, ja hi aniré després. Recomano que no els deixin perquè quan els treus la vista de sobre, hi ha gent per tot. Està bé la iniciativa perquè ho posen amb tota la bona voluntat, però qui sigui nou en tenir una mascota i pensi a deixar-lo per comprar el pa, que vagin amb compte.

També és veritat que Coco la pots portar sota el braç o a la bossa i sembla que no hi hagi gos. Amb un de gran tot és diferent, es complica molt més. També a l'hora de viatjar: ella pot anar a cabina i els grossos han d'anar a la bodega.

Aquí a Sant Cugat nosaltres ens hem sentit sempre súper ben acollides. Fins i tot anem pel carrer i la gent ens para. No arribem mai a l'hora.

"Vaig venir a Sant Cugat per amor i vaig convéncer la meva parella de tenir un gos perquè jo estava sola [...] El meu marit porta la botiga de reparació de calçat del Mercat de Torreblanca, La Sabata"

Deia que cada vegada més gent té gos. Quins són els beneficis de tenir-ne?

Moltíssims. Tots. De veritat. A nivell personal i de salut t'aporta tant. És una connexió: a vegades fa mandra sortir al carrer, arreglar-te. Ella m'obliga. Ho veig molt positiu per la gent gran perquè els obliga a no quedar-se tancats a casa. La mascota està agraïda i nosaltres també. Jo gràcies a Déu tinc molta estimació del meu entorn, però a vegades algú pot estar sol i un gos t'acompanya. Jo sempre li dic al meu marit que per ella poso la mà al foc. Perquè ell em pot fallar però ella mai. Un gos mai et fallarà. És l'amor més pur que hi pot haver al planeta. Jo parlo amb ella, és com una teràpia, li explico coses. No em contesta, però a la nostra manera ens entenem.

Ara va sortir l'esmena que volien fer a la llei de protecció animal, on volien excloure els gossos de caça.

No conec caçadors ni gossos de caça, però imagino que no estan bé. Aquell gos és el que ha viscut des de petit. Com una persona que ho ha passat malament de petita. Crec que quan no els serveixen els foten un tret i ho trobo molt trist. Si tens un gos l'has de tenir des del principi al final dels seus dies. Per tenir-lo malament o explotat, no el tinguis. Ja no només els caçadors, sinó també gent que els té per protegir la casa o un negoci i es passen la vida lligats a una cadena. Això m'entra i em poso a plorar, perquè m'imagino el que podrien sentir els gossos que he tingut. I si tenen sort poden tenir una segona oportunitat, però no tots en tenen.

Ara al Nadal, a Instagram potenciem molt el missatge que un gos no és un joguet. És la frase clau. És difícil, perquè la gent no ho acaba d'entendre, però és així. M'envien moltes vegades gossos en adopció perquè ho publiqui. Clar, a mi em parteix el cor perquè no els puc tenir per espai, però en tindria la casa plena. Visc en un pis petit, però sempre dic que si em toqués la loteria faria un terreny ben preparat on estiguessin bé, que després de la mala la vida que han tingut estiguessin de luxe. És un somni que sempre he tingut. Hi ha gent que els maltracta molt. No ho puc entendre. Jo prefereixo els animals a les persones. Els humans tenim malícia i els animals no.

 

Quants anys té Coco?

Ara a l'agost va fer 8 anys. Abans de marxar de vacances vam fer la festa d'aniversari amb el seu pastís i tot.

Què passarà quan Coco falti?

No m'ho he plantejat. El meu entorn més proper m'ho comenta: "el dia que no hi sigui, tu acabaràs fatal", perquè tot em recordarà a ella: a casa tinc fotos d'ella, quadres que m'han pintat artistes, la bossa, pantalons i jaquetes amb la seva cara, tasses... A qualsevol racó de la meva casa hi ha alguna cosa d'ella. És trist, però és així. El dia que no hi sigui ella, em quedo amb el que hem viscut, que es el més maco. Jo li he donat tot el que li he pogut donar, sobretot el meu carinyo, la meva afectació. Em quedo amb els records, perquè al final la vida són moments. I em quedo amb que ella ha sigut feliç.

Sí que m'he plantejat que a Barcelona hi ha un cementir dedicat a mascotes. Potser si tens allà alguna cosa, sembla com que la tinguis, però també sembla que no acabis de fer el tancament. 

Crec que tota la vida tindré gos, no sé estar sense gos. Des del primer que vaig tenir, va ser successiu. Tampoc sé si sempre serà Pomeràni, és com el que li agraden les tortugues i sempre vol tortugues. Però m'és igual el gos que sigui, si és gran, petit, si té un ull, si no, si va coix o no... m'agraden els gossos.

I per les xarxes socials... Potser ja no existeix ni Instagram. Fa uns anys deien que s'havia acabat, que estava a les últimes...

S'acabarà Instagram?

Segurament el dia de demà Instagram tingui un final i vingui una altra plataforma. Tot i que encara no ho veig. A més, molts negocis funcionen per Instagram. Per mi és la publicitat que abans es feia a la televisió però amb gent real. A la tele també ho estan intentant perquè, clar, ¿com m'has de dir que la Paula Echevarría té aquest cabell gràcies al Pantene? A Instagram som persones normals en el nostre dia a dia que potenciem un producte si creiem en els seus valors. Ara, per exemple, estem publicitant productes de bellesa vegans. 

"Cada vegada més parelles, abans de tenir un fill, tenen una mascota. De fet, grans firmes estan traient complements i accessoris per animals"

Quin és el paper de l'influencer a la societat?

Cadascú transmet el que creu que està bé. I clar, hi ha influencers que penses "aquest millor no te'l miris". Perquè hi ha de tot, com futbolistes i polítics. I si un influencer diu "això és el millor", la gent s'ho creu. Jo abans de dir-ho, ho provo. Hi ha gent que li proposen una quantitat de diners i accepta la campanya i ni hi creu ni ho ha provat. Al final tens una família a Instagram que veuen que tu no els enganyes. Perquè una mentida pot durar un temps però no pot durar per sempre.

També intento no promocionar molt, que no sigui publicitat tota l'estona. Sí que és veritat que l'influencer viu de comercialitzar productes, però que no sigui una metralleta. Ho integro en el dia a dia, potser dos cops a la setmana... I si no m'han agradat, no ho publico. Tampoc m'agrada enfonsar les marques i dir "hem anat aquí, no m'ha agradat, no hi aneu", però els meus seguidors ja entenen que si he anat a un lloc i no he dit res és que no m'ha agradat.

Publica en castellà.

Sí, a vegades em costa perquè soc catalanoparlant. Però ho faig en castellà perquè, sent realistes, té més públic.

Té haters?

Molt pocs. Potser a l'any rebo 10 missatges d'odi.

Coneixia el TOT Sant Cugat?

Sí, m'anava molt bé quan vaig arribar i no coneixia res. Sempre m'informo amb el TOT. Em va obrir Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.