De Sant Cugat a l'Àrtic, la història del jove fotògraf Ivan Villarejo

Amb només 21 anys, Villarejo ha convertit la seva passió per la fotografia de natura en una vida als confins del món

Fa poc més de tres anys, el santcugatenc Ivan Villarejo es movia per Collserola sense carnet de conduir. Ara viu a Longyearbyen, l'únic poble habitable de Svalbard, un arxipèlag noruec enmig del cercle polar Àrtic, on no es pot sortir al carrer sense un rifle per si apareix un os polar i treballa en un vaixell fent de guia turístic, una feina que li permet combinar-ho amb la seva passió per la fotografia de natura. El canvi ha estat "vertiginós", però lògic per a algú que des del principi va decidir que la fotografia de natura no seria una afició, sinó una obsessió.

Més info: Ivan Villarejo: "Aconseguir la foto que vols és la millor sensació del món"

WhatsApp Image 2024 04 24 at 09.04.32 (7)

Ivan Villarejo a Svalbard fotografiant fauna. FOTO: Cedida.

El camí fins a l'Àrtic no ha estat fàcil ni curt. Abans, el jove santcugatenc va passar per Romania, Extremadura, on va passar gairebé un any aïllat en una finca, sol amb el seu gos i el nord de Noruega, on va descobrir que existia Svalbard. "Quan estava a Noruega, que per mi ja era el màxim, vaig descobrir que tothom intentava arribar a Svalbard. Evidentment, em vaig sumar a això", explica. La clau va ser una amistat amb un capità que ja tenia contracte a l'arxipèlag i que va recomanar-lo directament a l'empresa. Va arribar a l'illa a finals d'abril d'aquest any.

Un dia a dia salvatge

El seu dia a dia transcorre principalment al mar, a bord d'un vaixell des d'on guia turistes, majoritàriament fotògrafs professionals i amants de la natura, en recerca de foques, morses, cetacis, ocells àrtics i, sobretot, ossos polars. "Hi ha dies que m'he posat a plorar d'alegria davant els clients. Una vegada vam veure una osa polar amb dues cries. Vaig estar quinze minuts plorant."

oso polar 5

Ossos polars fotografiats per l'Ivan. FOTO: Cedida.

La fotografia és el que l'ha portat fins aquí, i continua sent el motor que l'impulsa a seguir. "De fotògraf de natura és molt difícil treure's un sou, per això guio. Però intento fer fotos cada dia. Aquí tens oportunitats brutals, la fauna és increïble." Els clients dels vaixells sovint són professionals enviats per revistes o empreses, però ell té la sort de viure-ho diàriament.

La vida a Svalbard té, però, també té una altra cara, l'aïllament, els amics de temporada que probablement no tornarà a veure, i la distància de la família i els amics de tota la vida. "Fa mesos que no veig el meu gos. Costa molt allunyar-se de tot això, però val la pena".

Un paratge que també viu les conseqüències del canvi climàtic

Des de l'Àrtic l'Ivan també és testimoni directe del canvi climàtic. Svalbard és, segons explica, el lloc de tot l'Àrtic on els efectes es noten amb "més intensitat". "Les glaceres es fonen d'un dia per l'altre, els icebergs es multipliquen i les temperatures ara per ara són molt més altes de l'habitual."

WhatsApp Image 2024 04 24 at 09.04.32 (3)

El fotògraf amb una aurora boreal. FOTO: Cedida.

Aquest efecte també es nota en els animals, algunes espècies com la guineu àrtica i certes aus, que passen l'hivern amb el pelatge blanc per camuflar-se a la neu, es troben de cop en un paisatge de roca descoberta molt abans del que tocaria. "Si ara, en qüestió d'unes quantes desenes d'anys, és maig i no tens neu al costat del pol nord, és un drama. Els animals no s'han pogut adaptar i continuen sent blancs quan ja no hi ha neu. He arribat a veure guineus que s'arranquen el pelatge per poder fer la muda abans i sobreviure."

zorrito 3

Guineu àrtica. FOTO: Cedida.

El següent pas serà l'Antàrtida

Sobre el futur, Ivan té clar que Svalbard no és el final. La majoria dels guies de l'arxipèlag ja estan acumulant experiència per fer el salt a l'Antàrtida, i ell vol ser-hi. Necessita unes quantes llicències nàutiques més i, amb sort, en dos anys podria estar guiant en un creuer antàrtic. "Crec que a la meva edat i amb tota aquesta passió que tinc, no puc limitar-me. Svalbard és només un principi, jo vull arribar a l'Antàrtida i després ja es veurà."

editadas 31

El fotògraf Ivan Villarejo i alguns dels seus companys a Svalbard. FOTO: Cedida.

A llarg termini, però, el somni és tornar a Sant Cugat i a Catalunya. "M'agradaria poder guiar a Collserola o als Pirineus, tenir els meus amics, passejar el meu gos i fer la meva vida amb la família. Això és l'aspiració de veritat."

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem