Sant Cugat col·labora en un programa genètic per trobar familiars víctimes del franquisme

L'Ajuntament de Sant Cugat col·labora amb la Generalitat en el Programa d'Identificació Genètica, que té per objectiu facilitar a qui ho desitgi, poder trobar familiars víctimes del franquisme, enterrats en fosses comuns, a través de l'ADN: "Volem aconseguir el reconeixement de les víctimes d'aquella situació injusta. La identificació genètica forma part de la reparació", ha assenyalat en la presentació del programa Pilar Gorina, regidora de Memòria Històrica de l'Ajuntament.

D'altra banda, Gorina ha explicat que "a Catalunya hi ha més de 5.000 persones que encara busquen a familiars", i ha afegit: "esperem que Sant Cugat pugui posar el seu granet de sorra en aquesta tasca."

Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, ha explicat que "a Sant Cugat hi ha 8 persones inscrites que residien a Sant Cugat en el moment de la desaparició". A més, ha afirmat que hi ha 45 santcugatencs que busquen a familiars, 15 dels quals ja s'han fet la prova de l'ADN.

El projecte i la reparació

El projecte, doncs, pretén relacionar l'ADN de persones que creuen que tenen algun familiar víctima del franquisme, encara no trobada, amb la de les restes humanes que es vagin trobant en les fosses comuns ja desenterrades o les que quedin per desenterrar. Així doncs, si hi ha una coincidència, s'haurà trobat al familiar.

Domènech ha explicat que les troballes de persones víctimes del franquisme es basa en 4 eines: mapa de fosses, cens de persones desaparegudes, obertura de les fosses i recollida de restes en superfície i, per últim, programa d'identificació genètica. Tot i això, la directora general de Memòria Democràtica ha explicat que és fonamental "saber primer quina persona estem buscant".

Així, el programa analitza les restes que es troben amb l'ADN dels vius. Pel que fa al cens, actualment es comptabilitzen en 5.764 persones desaparegudes arreu de Catalunya, de les quals 3.762 han estat casos resolts, ja que s'ha pogut conèixer on va morir la persona.

La guerra no acabada

L'acte de presentació ha acabat amb la projecció del documental La guerra no acabada: "Vam intentar descobrir la vida d'aquestes persones enterrades en les fosses comunes", ha explicat el director del documental, Antoni Tortajada, que ha afirmat que "en qualsevol guerra és indispensable que qualsevol bàndol pugui enterrar els seus morts. És una manera correcta de començar una reconciliació, i aquí això no s'ha fet".