Sant Cugat perd tres àvies centenàries en tres dies de diferència

La ciutat ha perdut tres àvies centenàries en només tres dies de diferència. Les seves longeves edats van fer que totes tres veiessin els grans esdeveniments que van marcar la història del segle passat com la Primera i la Segona Guerra Mundial, així com van experimentar en primera persona els efectes de la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Carme Rufas Montull va morir el dijous 10 de desembre amb 105 anys i va ser acomiadada a l'oratori de Sant Cugat l'11 de desembre. Maria Mares Puntí va morir el divendres 11 de desembre, a l'edat de 102 anys i el funeral per recordar el seu decés es va fer durant la tarda del diumenge 13 de desembre. Teresa Munuera Larios, va morir a Sant Cugat amb 103 anys el dissabte 12 de desembre. Munuera va ser acomiadada en una cerimònia fúnebre el diumenge 13 de desembre.

Munuera va néixer a la ciutat de Lorca i amb nou anys va anar a viure a Sant Cugat, ciutat on va residir fins al seu decés. Vídua de Jaume Auladell, de la cistelleria de cal Bolet del carrer Santa Maria, durant la seva vida va exercir com a modista. La santcugatenca era mare de tres fills, quatre néts i nou besnéts, i fa poc temps va poder conèixer a la seva besnéta de dos mesos i mig. La seva filla Àngels Auladell ha recordat l'emotivitat del funeral en què van participar set besnéts i va protagonitzar el llibre La iaia de Sant Cugat quan era petita.

Mares va néixer a Rupit el 1913 i tenia dues filles, cinc néts i nou besnéts. Mestressa de casa, va viure durant 30 anys a Sant Just Desvern i els darrers 33 anys a Sant Cugat, quan va venir a viure amb la seva filla Núria, que regenta la perruqueria del carrer del Xerric. L'àvia va conèixer el seu marit, del qual n'era vídua, durant la guerra.

Carme Rufas va néixer l'any 1910 a la ciutat de Barcelona. Aquesta mestressa de casa, que vivia a la residència Santa Rosa de Sant Cugat, feia 16 anys que residia a Sant Cugat, on actualment viu la seva filla, Maria Carme Escobar, qui ha volgut destacar la implicació de la residència en la cura de la seva mare. Amb 105 anys era vídua, la dona era mare d'un fill i una filla, quatre néts i sis besnéts.