Sant Cugat recorda els 40 anys d’exili dels sahrauís

L’Ajuntament ha promogut un acte al Casal de Cultura on s’ha volgut conscienciar als santcugatencs sobre la dura situació del poble sahrauí

Sant Cugat ha acollit l’acte “Sàhara: 40 anys d’exili” a la Casa de Cultura, sobre la història que els sahrauís han hagut de patir des de la colonització espanyola i, sobretot, des de la fugida a l’exili per part d’una gran part del poble. Ha estat organitzat per l’Ajuntament i la Xarxa Solidària de Sant Cugat. La tinenta d’alcalde de Benestar i Ciutadania, Susanna Pellicer, ha estat l’encarregada de presentar l’acte, l’objectiu del qual ha dit és “sensibilitzar els santcugatencs”.

Pellicer ha inaugurat l’acte dient que l’important és “recordar que no tothom viu al país que vol, ja que hi ha conflictes que porten a gent a llocs que no són els seus”. Ha afegit que ja fa 40 anys que van començar tota la sèrie de conflictes polítics que han provocat que molta gent refugiada no pugui tornar al lloc on ha nascut, no només al Sàhara.

La tinenta d’alcalde de Benestar i Ciutadania també ha explicat que “el testimoni més viu del que passa allà són els nois sahrauís desplaçats”, que són “els millors ambaixadors dels seus països”, referint-se als vuit nois i noies sahrauís que eren presents a l’acte. A més, Pellicer ha afegit que Sant Cugat ajuda activament en una escola al Sàhara, i proporcionant menjar als refugiats.

El tema dels refugiats està d’actualitat a causa de la crisi de Síria, però els saharians ja fa 40 anys que són refugiats. Per il·lustrar-ho, Pellicer ha volgut donar una dada impactant. “si ajuntem a totes les persones refugiades del món en un sol estat, aquest estat seria el 24è més poblat del món".

L’acte ha continuat amb una explicació sobre la cronificació del conflicte, és a dir, una explicació i datació de tots els canvis que ha sofert la República Democràtica Àrab Sahrauí durant la seva història. Des de la colonització africana per part de l’Estat espanyol al segle XIX fins avui. S’han explicat els detalls més rellevants de la història recent del territori sahrauí, com ara quan al 1959 el territori del Sàhara formava una província espanyola.

‘Kafana’, El documental:

Un fotograma del documental 'Kafana'

Tot just després de la cronologia general del conflicte, s’ha projectat el documental anomenat Kafana, que es tradueix al català com Ja prou, produït per la Medicus Mundi Catalunya i rodat en campaments de refugiats sahrauís, on viuen més de 150.000 persones, segons les Nacions Unides. Aquest document audiovisual tracta sobre aquests 40 anys d’exili que el pobre sahrauí ha hagut de patir i encara està patint.

Segons aquest documental, el campament de refugiats de sahrauís al desert d’Algèria és l’únic del món en el qual l’ajuda humanitària és duta a terme pels mateixos refugiats. Des del començament van refusar la distribució aliena d’aigua o menjar perquè, segons un refugiat, allò “ens hagués convertit en un poble de captaires, quan hem estat forçats a venir aquí”. També afegeix que han lluitat en l’aspecte diplomàtic, social i polític tot el que han pogut. Però que al final segueixen vivint en un “lloc inhòspit, on ningú s’espera que es pogués viure”.

El documental ha explicat que la República Democràtica Àrab Sahrauí (RASD) ja ha estat reconeguda internacionalment per 54 estats segons el Parlament Europeu. Està situat al nord-oest del continent africà, mesura uns 266 mil kilòmetres quadrats, té un cens de poc més de mig milió de persones i ara mateix està sota un model d’estat de república

Finalment, i per acabar d’una manera més distesa, hi ha hagut una degustació de té cuinat pels sahrauís que viuen a la nostra ciutat. A més, els espectadors han tingut l’oportunitat de xerrar amb aquests ciutadans del Sàhara.

Per què a Sant Cugat?

Sant Cugat és una ciutat agermanada amb el Sàhara des que, l’any 2000, l’Ajuntament i la daira d’Argub (una unitat administrativa territorial de la ciutat costanera sahrauí) van signar un conveni d’amistat, que es va renovar fa uns sis anys. La cooperació santcugatenca al Sàhara ha estat continuada des de l’any 1998, amb nombrosos viatges que la delegació municipal de l’Ajuntament ha fet al Sàhara.

 
Comentaris

Destaquem