Sant Cugat té 85.000 arbres, gairebé un per habitant

Hi ha molts tòpics que s’associen a Sant Cugat quan algú pronuncia el nom del municipi. Un d'ells és que Sant Cugat és una ciutat verda. I com tots els tòpics, alguna cosa certa hi ha al darrere. Aquest és un dels aspectes que més es valoren positivament. Així, en una de les onades de l’observatori sociològic de la ciutat un dels trets que més destacaven els enquestats eren les zones verdes. Això inclou parcs i zona forestal, i els protagonistes en tots dos casos són els arbres. 

Riquesa verda

La ciutat té una situació geogràfica peculiar i molt bona, ja que dins de l’àmbit mediterrani al qual pertany, està situada en el vessant nord de la serra de Collserola (mirant al nord, a les planes i serralades interiors de Catalunya i amb  el Pirineu al fons)”. Qui explica això és Jordi Torrijos, cap del Servei de Parcs i Jardins de Sant Cugat i una de les persones que més coneix el medi ambient de la ciutat.  

 

Segons el tècnic “aquesta situació geogràfica, d’orientació nord, de valls interiors humides i frescals a Collserola, amb bona disponibilitat d’aigües al subsòl i tipus de sòl configuren un paisatge natural bastant propi i característic, per una banda amb vegetació típica eurosiberiana que penetra des d’Europa fins a les nostres fondalades i valls de  Collserola (salzes, freixes, àlbers, pollancres, avellaners, oms...), la vegetació de bosc de la serra (amb alzines, roures i les masses de pi blanc induïdes i afavorides per l’acció humana majoritàriament)  i la vegetació de la plana conreada majoritàriament i històricament per l’activitat humana, amb antics conreus de cereals, vinyes, faves, horta i altres de menors. 

 

Tot i tenir el 44% del terme municipal dins el Parc Natural de Collserola, no tota la verdor està als boscos i zones feréstegues. Sant Cugat té fins a 13 parcs urbans repartits en diferents districtes de la ciutat. El parc Central, l’Arboretum o els jardins del Monestir al centre, la pineda de Saladrigues a Valldoreix o el bosc de Can Gatxet a Mira-sol són només alguns exemples dels que anomenem zones verdes urbanes. S’han creat itineraris i s’han fet moltes millores en aquests parcs per tal que la ciutadania local i de fora els visiti i se’ls faci seus, i els resultats són força positius. El fet que Sant Cugat sigui una ciutat amb gran quantitat i diversitat de zones verdes és un element molt apreciat. La prova és que tant els parcs urbans com la zona forestal i els camins de Collserola estan sent contínuament transitats per veïns d’aquí i d’allà.

El llibre de referència dels arbres de Sant Cugat

Al mes de maig es va publicar Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès, un llibre que té la intenció de ser una obra de referència quant a la vegetació de la ciutat. Escrit per Josep Castellví, Jordi Roca i Jordi Torrijos, proposa fins a “155 indrets per descobrir” o, dit d’una altra manera, un recorregut intens i documentat per passejar per tots els racons de la ciutat amb els arbres com a punts de referència.

Segons Josep Castellví la idea del llibre es remunta a l’any 2000 i assegura que s’han passat 15 anys treballant-hi, 5 dels quals de treball de camp. “Tots són arbres situats a la via pública, arbres que tothom pot visitar”, diu Jordi Roca, que opina que és un llibre molt necessari. “Estem molt contents del llibre perquè és una bona manera que la història de Sant Cugat quedi escrita i plasmada”. En total s’han imprès 2.000 llibres una part dels quals l’Ajuntament els cedirà com a regal a visites institucionals i a més, serà un obsequi pels santcugatencs que compleixin 80 anys. Jordi Torrijos afegeix que a banda del bagatge natural, amb el llibre s’aprenen “aspectes històrics, culturals, tradicionals, llegendes, poemes, costums, contes, anècdotes i d’altres aspectes de la nostra cultura i identitat”. Sens dubte,  un llibre per endur-se de passeig per Sant Cugat.