Sant Cugat a través de les seves cases singulars

Sant Cugat és una ciutat d’allò més diversa en molts àmbits, entre els quals els habitatges. N’hi ha de molt diferents. La majoria, cal dir-ho, tenen ben poc interès. Però n’hi ha uns quants de ben singulars i ens n’hem informat amb fonts diverses, sobretot arquitectes i historiadors. Sense ells aquesta publicació no hauria estat possible.

Reportatge reproduït del Món Sant Cugat, dedicat a les cases singulars de Sant Cugat

Més info: Aconsegueix la nova edició del Món Sant Cugat dedicada a cases singulars

Per sort, a Sant Cugat s’han conservat cases singulars de totes les èpoques. “Pel que fa a l’arquitectura moderna d’abans de la guerra, n’hi ha poca al conjunt del país, però a Sant Cugat és del tot marginal, reduïda a algunes tímides intencions de condició estilística i només detectables a base de bona voluntat”, diu Josep Giner, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Hi trobareu, és clar, algunes masies, construcció ben arrelada a Catalunya, de parets gruixudes, finestres petites -una de les claus del confort tèrmic, per mantenir la frescor a l’estiu i l’escalfor a l’hivern-, golfes grans -per guardar-hi els fruits de la terra-, bigues de fusta, llar de foc, porta adovellada, rellotge de sol... A Sant Cugat queden algunes masies habitades, però són l’excepció. La gran majoria tenen un nou ús: residències d’avis –la població envelleix–, casals, centres culturals i, cada cop més, restaurants.

Queda molt poc rastre de les cases originals del que va ser el rovell de l’ou de Sant Cugat fins a finals del segle XIX, l’entorn de la plaça de Sant Pere, on antigament es feia el mercat, ja que o bé s’han enderrocat o s’han reformat de cap a peus. Queden dempeus unes poques cases en renglera, que van ser fetes per acollir famílies de rabassaires que treballaven la vinya, durant molts anys el cultiu majoritari - i el principal motor econòmic d’aquest municipi: la indústria va passar de llarg, entre altres coses perquè no hi passa cap riu.

Modernisme

Sí que hi ha força modernisme. No va ser realitzat per arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, no. I en les cases d’estil modernista no s’hi pot entrar. Per això el modernisme santcugatenc no forma part de les rutes turístiques del país. A més, se n’ha perdut força.

El modernisme el van portar en bona part els estiuejants, que trobaren l’entorn de natura de Sant Cugat un bon al·licient. Els estiuejants, que solien tenir les butxaques plenes, van edificar segones residències amb pressupostos oberts en les vinyes abandonades per la plaga de la fil·loxera poc després que s’inaugurés la carretera de La Rabassada (el 1877). La primera casa purament modernista que es construeix a Sant Cugat és la Casa Armet, situada a l’avinguda de Gràcia. Va projectar-se l’any 1898.

El gran gruix del modernisme santcugatenc el trobem a la zona que avui s’anomena Eixample Sud i gairebé totes tenen el mateix autor: l’arquitecte Eduard Maria Balcells (1877-1962), barceloní format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, que poc després d’acabar els seus estudis va ser nomenat arquitecte municipal de Cerdanyola.

Balcells va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Mònaco i el Generalife, entre altres. De totes aquestes cases en parlem en aquest monogràfic. Balcells va arribar a construir el 10% de les cases de Sant Cugat entre els anys 1905 i 1925. El seu cunyat, que també era arquitecte, era Ferran Cels. Ves per on, era l’arquitecte municipal de Sant Cugat.

També hi trobem obra de Cèsar Martinell. A més del Celler Cooperatiu -inacabat-, l’arquitecte vallenc va dissenyar algunes cases, però amb estil noucentista.

Fenomen de l'estiueig

L’arribada del tren a Sant Cugat, el 1917, i a La Floresta, el 1925, porta més estiuejants. Més endavant, la guerra civil va fer que alguns preferissin no tornar a Barcelona, molt més insegura, i s’hi van quedar a viure. Uns quants dels qui ara viuen en cases de Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Mira-sol i Sant Cugat són fills, nets i besnets d’estiuejants.

Cal destacar especialment el fenomen de l’estiueig a Valldoreix, ja que va generar la construcció de cases de gran interès. “Des de principis del segle XX, però especialment des de l’arribada del ferrocarril a Sant Cugat, Valldoreix deixa el seu passat rural i es converteix en destí d’estiueig de famílies burgeses de Barcelona. Els promotors urbanístics fomenten l’associacionisme amb la creació, el 1918, de l’Associació de Propietaris Vila-Jardí de Valldoreix. Per tal de dotar de serveis la incipient ciutat jardí creen dues societats anònimes: Fomento de Valldoreix, el 1920 i Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, el 1928.

Aquestes dues entitats planegen la trama urbana amb carrers, ponts, places i espais públics, creen també un servei d’autobús entre l’estació de Sant Cugat i Valldoreix, per tal d’atraure nous estiuejants i projecten un tramvia que havia de connectar Sant Cugat amb l’interior de Valldoreix”, explica Juanjo Cortés, historiador i president de l’EMD de Valldoreix. “El projecte de tramvia es va abandonar per un altre: la construcció d’un baixador del ferrocarril a Valldoreix. El cost d’aquesta estació va ser sufragat pels propietaris de Valldoreix, l’estació es va inaugurar el 1931”, precisa Juanjo Cortés.

D’aquelles cases d’estil modernista i noucentista dels primers estiuejants a Valldoreix en queden poques. La majoria han desaparegut i d’altres han estat transformades i conserven alguns trets, com les cases bessones o xalets Manuel Borràs, de l’any 1924, situades a l’avinguda de l'Alcalde Ramon Escayola, 36-38. Eren cases amb grans extensions de jardí i també amb horts. Amb els anys, aquestes parcel·les s’han anat fragmentant donant pas a un nou model urbanístic que esgota el coeficient d’edificació. Tot i això, trobem un conjunt de cases que s’han conservat dins l’antiga finca de Can Llunell. Aquesta finca la van urbanitzar Joan Borràs i Puig i el seu fill Manuel, propietaris i promotors urbanístics de Valldoreix i de Mira-sol.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Darreres dècades

El desastre urbanístic i arquitectònic del llarg i fosc franquisme -i també, en bona part, de l’etapa democràtica- és prou conegut. Durant molts anys, des que, a la segona meitat del segle XX, apareixen els primers blocs de pisos en molts indrets de la ciutat, com ara la rambla del Celler o el barri de Sant Francesc, la febre de la construcció no ha posat el fre. No ho ha fet fins ben entrat el segle XXI.

Coll Favà, i més tard Can Mates i Volpelleres... han portat nous pisos sense massa interès arquitectònic, mentre en altres zones creixien les cases adossades i els habitatges d’alt estànding, amb una piscina que no falti. Paral·lelament, l’increment dels preus de l’habitatge ha expulsat bona part dels joves -i alguns no joves- de la ciutat.

Malgrat això, de les darreres dècades hi ha uns quants edificis de gran interès. Els recorda Josep Giner: “La casa de Coderch a l’avinguda del Canadà, la casa Boyé, d’Esteve Bonell, a l’avinguda del Montseny, a la Floresta, la casa Rognoni, de Lluís Clotet i Òscar Tusquets, al passeig de l’Havana, i els apartaments de la cantonada dels carrers de Mozart i de Fortuny, els mateixos Clotet i Tusquet”. Giner també recorda exemples especialment destacables d’aquest segle XXI: “Han continuat fent-se cases d’interès, com la casa AA, de Carles Ferrater, a l’avinguda de can Trabal, a tocar de la casa de Coderch, la casa 1101, d’H Arquitectes, al carrer d’Irun, o la més petita casa 011, de Josep Camps i Olga Felip, al carrer de la Colònia Oller; simultàniament, però, estan començant a fer-se edificis plurifamiliars d’habitatge amb molta més ambició. És el cas dels habitatges Espai Natura de Manuel Bailo i Rosa Rull, al carrer d’Antoni de Solanell”.

Us convidem a fer una passejada per Sant Cugat del Vallès a través de cases que són peces fonamentals del nostre patrimoni cultural. Són cases que generen admiració i que necessiten especial protecció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.