Les cabres, la millor protecció de Collserola

La gestió d'un Parc Natural de més de 8.000 hectàrees com Collserola és sempre complicada i costosa. Poder netejar el sotabosc i mantenir les franges de protecció són tasques essencials en la prevenció dels incendis però que els humans no sempre poden assumir. És per això que des del Parc de Collserola ja fa anys que veuen en els ramats d'ovelles i de cabres un gran aliat en la gestió forestal d'aquest entorn.

"La ramaderia és la manera tradicional de fer la gestió forestal", apunta el tècnic del Parc, Joan Vilamú. És per això que des de mitjan dels 90, Collserola aposta per la reintroducció d'aquests animals controlats per pastors. Actualment, al Parc Natural hi pasturen unes mil ovelles i cabres que corresponen a uns cinc ramats. Cap d'ells està a Sant Cugat.

"Els ramats són una manera eficient per fer la gestió forestal. Si passen per un lloc sovint, es nota molt", destaca Vilamú, que assenyala que seria impossible que els tècnics del Parc assumissin tota la tasca de desbrossament que fan les cabres i ovelles en el sotabosc i en les franges de protecció. Així, aquests animals es converteixen en un element imprescindible per gestionar tota la massa forestal de Collserola.

 

És el Parc de Collserola qui indica als pastors els espais per on han de pasturar els animals, ja que hi ha zones on no interessa que hi entrin ja que es vol preservar al màxim possible tot l'ecosistema natural. "En altres zones, sobretot per prevenció d'incendis, interessa una discontinuïtat de vegetació entre el terra i les capçadades dels arbres. Això ho fan molt bé".

Pasturant per Collserola

Juan Antonio Gómez és una de les persones que té un ramat pasturant per Collserola. Té un centenar de cabres a la seva finca de El Papiol, en un projecte que va molt més enllà de la gestió forestal. Gómez té clar que la pastura és la millor manera per fer la gestió: "Un bosc com el de Collserola només es pot gestionar amb ramats".

I és que Gómez apunta que el Parc està "una mica deixat" i veu les cabres com la solució: "La tasca fa una tasca de desbrossament molt important. Permet accedir a àrees on abans era impossible". "És l'animal ideal per Collserola", destaca.

I és que la difícil horografia del terreny i la gran quantitat de vegetació que hi ha fan la cabra una espècie perfecta per moure's pel Parc. "Les ovelles són més selectives menjant i necessiten més prats".

Les cabres de Juan Antonio Gómez pasturen per les zones que indica el Parc. "Una cabra ha d'estar tutelada, li has d'anar indicant on vols que mengi perquè no deteriori l'entorn. Ha de ser un procés molt equilibrat i respectuós amb l'entorn".

Demominació d'origen, Collserola

Però el projecte del Juan Antonio Gómez va molt més enllà. I és que fa tres anys va iniciar un projecte agrícola-ramader amb la cabra com a protagonista però molt més ampli. La reconnexió amb l'entorn natural i l'aprofitament dels recursos naturals que ofereix un espai pròxim com el de Collserola són els objectius de Gómez.

Una de les branques del projecte serà la comercialització de carn de cabrit de Collserola. "Tindrem el millor cabrit del món", assegura, alhora que destaca que els animals són tractats des de paràmetres completament ecològics: "Serà un cabrit local, ecològic i amb els gustos que ens aporta Collserola". "Estan tot el dia menjant vegetació del Parc".

 

Gómez insisteix que el respecte pels animals i el medi ambient és un dels pilars del seu projecte: "Per nosaltres el benestar animal és el més important: si tens les cabres ben cuidades, t'aportaran molt més".

 

La comercialització de la seva carn, que no tindrà una producció molt gran, es farà principalment en establiments de l'entorn, Sant Cugat inclòs. "Hem parlat, a través de l'Ajuntament de Sant Cugat, amb carnisseries del municipi que ja estan interessades a comercialitzar aquesta gran de gran qualitat", apunta Gómez, que creu que a finals d'any podran començar la venda. A banda de carn, també produeixen formatges.

Del Papiol a Sant Cugat

Actualment a Sant Cugat no hi ha cap ramat important de cabres i ovelles i això és un hàndicap per la gestió forestal del seu entorn. "Estaria bé que n'hi hagués algun. Ara només hi ha algun ramat de vint animals màxim", exposa el tècnic del Parc de Collserola Joan Vilamú, que recorda que fa uns anys sí que hi havia un pastor important per Valldoreix. És per això que des del Parc i des de l'Ajuntament de Sant Cugat han mantingut converses amb pastors perquè els seus ramats passin també per zones santcugatenques.

Així, s'està a punt de tancar un acord perquè Juan Antonio Gómez porti també les seves cabres per Sant Cugat. "Anem pel bon camí. Posaran un corral perquè puguem tenir les cabres durant algunes setmanes pasturant per marges de vegetació entre les urbanitzacions i Collserola".

Les cabres particulars

Els últims anys s'ha fet més habitual veure cabres en cases particulars, sobretot en zones com la Floresta amb grans jardins i boscos a tocar. Hi ha santcugatencs que veuen en la cabra la millor manera per tenir endreçat un terreny amb vegetació. "No és una mascota", deixa clar un veí de la Floresta que té quatre cabres a casa, que detalla que els seus animals fan una gran tasca de desbrossament dels entorns de casa seva.

I és que una cabra no és un animal per tenir a casa, sinó que necessita moure's i pasturar per espais oberts de la manera més lliure possible. No es poden tenir tancades. És el cas d'aquest santcugatenc, que fa pasturar cada dia les seves cabres per netejar el sotabosc i augmentar les proteccions contra els incendis dels voltants de casa seva.

"Si en llocs com la Floresta més gent tingués cabres, el bosc estaria molt millor i no hi hauria tan perill d'incendi", apunta.